Els Plors de l?Altar

La iniciativa

La Tor? menciona en m?s d?una vegada la possibilitat del divorci en el judaisme. Al llibre de Dvarim (Deuteronomi 24:1-4) s?estableix la manera d?efectuar-lo.

En primer lloc, ens podem fixar que la iniciativa del divorci, igual que la del matrimoni, la t? l?home i no la dona. No vol dir que la dona no pugui incitar a una cosa o a l?altra, sin? que, al cap i a la fi, ser? l?home el que ha de donar l?anell a la dona i no al rev?s, i ha de ser ell el que d?na la carta de repudi a la muller i no ella a ell.

El motiu d?aix?, segons ens expliquen els nostres savis, resideix principalment en el fet que l?home ?s el que t? l?obligaci? de reproduir-se, mentre que ella no est? formalment obligada, ja que el proc?s de l?embar?s i del part ?s dolor?s i, per tant, no se la pot obligar. I, ja que la iniciativa per formar la fam?lia la t? ell, tamb? t? la prerrogativa de dissoldre-la. Com he dit, aix? no significa que ella no pugui perseguir el jove fins que ell decideix casar-se amb ella, com passa en moltes ocasions. O que ella no pugui amargar la vida del marit fins que aquest decideix repudiar-la. Per? el fet dep?n d?ell.

Edifici etern

Est? clar que quan una persona decideix construir una fam?lia no ho fa amb la intenci? de destruir-la al cap d?un temps, sin? que vol que l?edifici sigui etern, com diem a una de les set benediccions que es reciten al moment de les noces, que el Creador ?li atorg? una construcci? eterna?. El Talmud explica que, ja quaranta dies abans de la formaci? de l?embri?, es declara al Cel qui ha de ser la companya d?ell o el company d?ella.
El profeta Mal?akh? (Malaquies 2:14) declara que la muller ha de ser ?la teva companya i la dona del teu pacte?, significant una tra?ci? terrible el fet de l?adulteri, sigui de la part que sia.

Per tant, est? ben clar que, si b? es pot considerar el divorci com una bona soluci? a alguns problemes entre la parella, no pot ser mai el primer recurs ni la primera idea que pugi al cap quan hi ha una baralla entre ells. Hem de sortir de la premissa que el matrimoni establert ?s l?adequat segons el pla original.

Cert que aquest pla original es pot desbaratar, quan un dels dos es desmereix. El mal comportament d?un dels dos, a nivell espiritual o funcional, pot desbaratar l?equaci? i provocar el divorci o anul?lar la possibilitat de que el matrimoni se formi. En aquest cas, si un d?ells, o ambd?s, es vol casar, haur? de trobar una nova parella.

Hi ha un verset al salm 68:7 que diu que ?D??u assenta els solitaris en casa, treu els presoners en temps apte…? i expliquen els Savis que aix? significa que hi ha ?solitaris?, que no tenen parella, per haver-la perdut d?alguna manera, o per la seva pr?pia mala actuaci? o per la de l?altre. I ara, aquests ?solitaris? volen formar fam?lia i el Creador els assenta, per? aix?, per la comparaci? que fa el verset, ?s tan dif?cil com el moment de la Sortida d?Egipte, en que el Creador va treure els presoners d?Egipte en temps de primavera. I pot passar que un d?ells no reconegui la seva nova parella i deixi passar un temps preci?s abans de formar la fam?lia.

La carta de repudi

De totes maneres, hem vist que el matrimoni ja format, com a darrera opci?, se pot dissoldre, com diu la Tor? que li ha trobat quelcom negatiu. Els Savis del Talmud es pregunten a quina cosa negativa es refereix, i aporten diferents opinions, segons el nivell de matrimoni que tenen com ideal. De totes maneres, des del moment en que es decideix que no poden continuar junts, el divorci est? perm?s.

La Tor? estableix la manera de fer-ho, i ?s que el marit li entregui a la muller una carta de divorci. Les condicions exactes per tal que aquesta carta de repudi sigui correcta s?n complicades per aquell que no coneix el tema, i normalment ?s un acte que es fa en un Tribunal. L?acta ha de tenir el nom del marit, el de la muller, el lloc on viuen, la data, etc.

Pot passar que tinguin m?s d?un nom, que tinguin un malnom pel que la gent els coneix. Tot aix? ha d?especificar-se a l?acta.

?s imprescindible la pres?ncia de dos testimonis en el moment de l?entrega de la carta a la muller, i normalment tamb? firmen el document. Si se fa sense els dos testimonis no t? cap valor. I els testimonis, per suposat, han de ser jueus i complidors de la Tor?, que si no, tampoc no t? cap valor hal?khic. El marit ha de dir a l?escriv? que escrigui l?acta especialment per ells, i despr?s ha de dir als testimonis que la firmin.

Tallar els lla?os

Aquesta acta de repudi ha de declarar expl?citament que se rompen tots els lla?os entre l?home i la dona, i que aquesta ?s lliure de casar-se amb qui vulgui. Si b? ?s veritat que, en teoria, se poden posar condicions per tal que el divorci tingui efecte, aquestes condicions no poden ser ?eternes? o per tota la vida d?ella. Normalment en els Tribunals li faran declarar que no hi ha cap condici? en el divorci.

?s clar que, quan hi ha fills mutus del matrimoni que es desf?, han d?acordar-se les condicions de l?educaci? i el benestar dels fills, per? aix? no pot ser una condici? per tal que el divorci tingui efecte. Por firmar-se un acord entre ells, per? que estigui fora de l?acte en s? del divorci.

En el moment d?entregar l?acta, el marit ha de comunicar-li a la muller que ?aquesta ?s la teva carta de repudi? i ha de depositar-la en la m? d?ella. No pot enganyar-la dient que ?s un altre document, o entregar-la mentre ella dorm o est? despistada.

Algunes vegades les relacions entre els membres de la parella estan tan malament que el marit refusa donar-li l?acta de divorci ?per fer-la patir?. Aix? ?s molt greu i, per molt que ella ho pugui mer?ixer, est? terminantment prohibit ?torturar-la? d?aquesta manera, ni de cap altra. Quan passa que el marit ?desapareix?, deixant la seva muller sense vida matrimonial i tamb? sense divorci, se?l declara ?fugitiu? i a ella la denominen ?ancorada?, ja que ?s com si una ?ncora no li permet?s anar enlloc. El Rabinat t? ?comandos? especials destinats a ubicar els marits fugitius, i t? la possibilitat de negar-li la sortida de l?Estat fins que compleixi el seu deure amb ella. Quan ja ha fugit a altres pa?sos, van dues persones a conv?ncer-lo per tal que doni perm?s per escriure l?acta i que ells l?entreguin a la muller.

Els plors de l?Altar

Com ja hem dit i repetit, el divorci ?s sempre la darrera opci?, ja que s?han de fer tots els possibles per a solucionar les relacions entre els c?njuges. En el profeta Mal?akh? que hem citat, comen?a el missatge dient: ?i aix? tamb? heu fet de bell nou, cobrir l?Altar del Senyor de ll?grimes, plors i gemecs…?, i els Savis diuen que quan un home repudia la seva muller, l?Altar plora per ells, ja que , segons el Midraix, l?home (i la dona) fou creat amb la pols del lloc on despr?s es constru? l?Altar. Quan se desf?, ?s com si la possibilitat de rectificar, representada a l?Altar, no tingu?s sentit, i per aix? l?Altar plora.

Moltes vegades els malentesos no tenen sentit, la situaci? se deteriora per manca d?atenci? per part dels c?njuges. Poques vegades podem dir que no hi havia altra soluci?, encara que pot ser que ja no n?hi hagi.

Molt millor ?s quan els joves aprenen qu? han de buscar en la instituci? familiar, millor quan els seus propis pares s?n un bon exemple per ells. O quan troben uns bons mestres que els ensenyin com solucionar els problemes que sempre poden oc?rrer.