Els proselitisme i el judaisme – Nocions de judaisme

Proselitisme, o no?

?s ben sabut que el judaisme no ?s una religi? proselitista. M?s b? el contrari, fa tots els possibles per a dissuadir els possibles candidats.
I conv? comprendre la ra?, o les raons, d?aquesta conducta.

Per una part, si b? ?s veritat que les lleis del judaisme estan dirigides expl?citament als jueus, per altra banda hi ha en el judaisme uns missatges universals que s?n bons, i molt necessaris, per tothom. Tant el cristianisme com l?islam, que han nascut de les llavors del judaisme, encara que han tergiversat cruelment gran part dels missatges, senten la ?necessitat? d?escampar les llavors per tot arreu, de manera que ning? quedi excl?s de la possibilitat de con?ixer-les. I cal preguntar, per qu? el judaisme no ha fet quelcom paregut? Tal vegada si ho hagu?s fet des d?un comen?, no haguessin comparegut aquestes dues altres religions que tant han perseguit els jueus i el judaisme.

Els Patriarques

La veritat ?s que, des d?un remot comen?ament de la revelaci? divina als nostres pares, ja van sentir la necessitat de proclamar el missatge. Aix? ha d?entendre?s el verset del G?nesi (12:5) que diu: ?prengu? Avram a Sarai, la seva muller, i a Lot, el seu nebot, i tota la propietat que havien adquirit, i les ?nimes que havien fet a Haran?, que aquestes ?nimes eren pros?lits.

I, m?s endavant (12:8), quan diu que ?constru? un altar al Senyor i proclam? el Nom del Senyor?. Aquesta expressi? ?proclam?? significa que ensenyava al p?blic interessat el Nom div?, o sia, que els explicava els camins del Senyor i com fer i exigir la just?cia i el dret, com ja diu m?s endavant (18:19) que Avraham ?ensenya els seus fills i la seva casa que va rere ell a que servin el cam? del Senyor, fent just?cia i dret?, que s?n dos punts que el Senyor aprecia especialment, com diu el Salm 33 (5): ?Estima el dret i la just?cia?. I els habitants cananeus del pa?s ho coneixien i hi acudien, com diu (G?nesi 23:6) ?pr?ncep de D??u ets entre nosaltres?.
El mateix feren els seus fills, I??hac (G?nesi 26:25) i Iaacov (35:7), que constru?ren altars per proclamar el cam? del Senyor.

Un nou cam?

Per? ja amb el patriarca Iaacov comen?a un nou cam?, ja que, a la fi, ha aconseguit construir una casa, una fam?lia, en la que tots segueixen el bon cam?, i per tant es replanteja el cam? a fer. ?s el significat de l?expressi? (G?nesi 33:20) ?al?? all? un altar i l?anomen? D??u, el D??u d?Israel?, significant que ja est? ?fermat? a una fam?lia en particular, la fam?lia de Iaacov.

M?s tard, quan el Poble d?Israel surt d?Egipte, moltes altres persones sortien amb ells, com diu el verset (?xode 12:38) ?i tamb? gran multitud sort? amb ells?, alguns que nom?s aprofitaven l?oportunitat d?escapar de l?esclavitud eg?pcia, per? tamb? molts que sentien una atracci? especial cap al tarann? del Poble. Pot ser que alguns d?ells seguiren acompanyant el Poble fins a l?arribada a la Terra d?Israel, encara que sembla que la gran majoria se ?perderen? durant els llargs quaranta anys del desert.

Aix? mateix, un poble, els Quenites, fills d?Itr?, el sogre de Moix?, seguiren fidelment al Poble d?Israel i s?establiren amb ells a la Terra Promesa (vegeu Jutges 4:11) i seguien amb ells fins la destrucci? del Primer Temple, com podem veure a la profecia (Jeremies 35) que parla de la seva fidelitat indestructible.

I encara m?s tard, el rei Xlom? es cas? amb princeses de tot el m?n, posant-se en greu perill espiritual, car pensava que la seva influen?a seria a bastament fort com per fer comprendre a aquelles princeses les veritats del judaisme, per? s?equivoc?, ja que ell s? que era a bastament fort en el compliment, per? els s?bdits encara no havien arribat a la maduresa indispensable com per a fer-se ?donants? sense perill d?esser influ?ts ells mateixos.

Desintegraci? del paganisme

A finals del Segon Temple comen?? una ?poca de desintegraci? de la cultura pagana a l?Imperi Rom?, i molta gent se sentia atreta pel judaisme. La naci? dels Edomites, que habitava al sud d?Israel, fou conquerida i molts dels edomites es convertiren (de grau o per for?a, no ho sabem cert) al judaisme, i un d?ells era l?avi del rei Herodes. Altres tribus semites, ve?nats d?Israel, tamb? es convertiren en aquell temps. El Talmud critica aquesta pr?ctica dels reis Asmoneus, que pensaven, segurament, que d?aquesta manera al?aven l?honor del seu poble.

Els jueus que vivien fora de les fronteres de la Terra Santa avien establert col?nies, amb les seves sinagogues i institucions, i aix? es posaren en contacte amb ells molts de romans i grecs, i quan, m?s tard, s?escamp? el cristianisme, aquells conversos sembla que foren els primers en passar-se a la nova religi?, molt menys exigent en q?estions de pr?ctica dels manaments.

Els pros?lits i la lepra

El Talmud diu, al tractat de Quiduix?n, que els conversos s?n durs a Israel com la lepra.

Aquest comentari talm?dic ha tingut diverses interpretacions. Tenint en compte el context d?aquella ?poca, ?s bo d?entendre que els Savis s?oposessin als conversos, que en molts de casos venien per convinen?a i no per convicci?, i en altres casos ?dhuc per for?a. I, en part, podria excusar el comportament d?alguns jueus que veuen amb mala cara l?arribada de persones que volen entrar a la sinagoga, al Cahal. Els pros?lits, segons diu el Talmud, s?n com la lepra!

Per tant, conv? entendre el significat exacte.

Una de les explicacions diu que, com que els conversos no tenen experi?ncia en el bon compliment del judaisme, poden donar mal exemple als mateixos jueus. Una segona explicaci? diu que, com que hi ha 36 llocs a la Tor? que avisa de no causar- los cap mal, resulta molt dif?cil de complir correctament, i per aix? s?n durs com la lepra. Una tercera opini? diu que el motiu de la Di?spora ?s, precisament, recollir adeptes i conversos d?entre tots els pobles, i mentre no acabem la tasca no podrem tornar a casa. Hi ha tamb? l?opini?, al contrari de la primera, que diu que els ne?fits s?n m?s aferrats al compliment dels manaments i posen en rid?cul als jueus. Una darrera interpretaci? diu que una de les condicions per qu? la Pres?ncia Divina resideixi entre nosaltres ?s que el Poble d?Israel estigui organitzat segons les fam?lies b?siques, originals descendents de les Dotze Tribus.

Cadascuna d?aquestes interpretacions ?s incompleta i planteja una visi? molt parcial, i ?s molt mal de saber com entendre-ho correctament, ajuntant les facetes aportades de la manera m?s adequada.

Integraci? en el Cahal

Est? clar que el missatge de la Tor? t? dos nivells, el nacional i l?universal, i que tenim l?obligaci?, com ho van entendre els Patriarques, de donar a con?ixer el cam? del Senyor a tot el m?n, per? cadasc? a casa seva. I la q?esti? si alguns individus dels pobles es volen integrar en el poble d?Israel, abandonat el poble on han nascut, si aix? ?s correcte o no, ja ?s un altre problema, car hem vist opinions oposades: uns que diuen que cadasc? ha de trobar el cam? dins el seu propi poble, i d?altres que diuen que no hauria d?haver esperat tant en venir al poble d?Israel. I per tant, l?opini? que diu que hem de recollir les ?nimes dels pros?lits escampades entre els pobles de la Di?spora, no ?s acceptada per tots els Savis.

El Talmud explica, unes p?gines m?s endavant, que el pros?lit no forma part del Poble d?Israel mentre no se casi amb una jueva, o si ?s dona, que se casi amb un jueu. Per? si se casen entre ells, encara no se consideren integrats en el Cahal (o ?Call?, com l?anomenaven en terres catalanes), la Congregaci?, i a aix? es refereix la darrera interpretaci? que hem vist. Moltes vegades, hi ha una tend?ncia a quedar-se amb ?gent coneguda?, amb altres que tamb? han fet el cam? cap a la veritat, que finalment l?han trobada a la Tor? d?Israel. Creuen que se forma un desequilibri si es casen amb jueus de soca-rel, i s?estimen m?s trobar companyia amb altres ne?fits. Aix? ?s un error.

Llevat de tot aix? hi ha un altre factor, molt important avui en dia, i ?s el de les ??nimes perdudes?. Com b? sabem, en els anys de la hist?ria jueva, molts Fills d?Israel foren obligats a ?convertir-se? a altres religions. Per?, segons la halakh? segueixen essent jueus com abans, i els seus fills tamb?. Nosaltres podem perdre el fil de la genealogia familiar, per? el Creador per cert que no el perd. I quan arriba l?hora, aquesta ?nima torna al si del poble, encara que hagi de trescar mig m?n.

Per tant, est? clar que el judaisme no pot tancar les seves portes als ne?fits; ben al contrari, ha de tenir-les ben obertes per captar tots aquells que, perduts pels camins fatus del m?n, cerquen incessantment el Cam? del Senyor.

5 thoughts on “Els proselitisme i el judaisme – Nocions de judaisme

  • June 2, 2016 at 8:51 pm
    Permalink

    Estimado Rabbi Nissan ben Avraham,
    ciertamente el judaismo tiene peculiaridades realmente dif?ciles de comprender. Si un grupo humano posee una doctrica, creencia, filosof?a o revelaci?n divina que esta convencido que es la verdad y que tienen las bases para una mejor organizaci?n social y humana, lo l?gico ser?a que quisiera extender estos principios al resto de la humanidad. Otra cosa es la forma de hacerlo. Pero no es solo que el judaismo no sea proselitista, sino que es disuasorio, y es aqui donde uno no puede encontrar una explicaci?n racional “positiva”. Acaso no ofreci? HaShem la Tor?h a todos los pueblos antes que al pueblo jud?o, y estos la rechazaron. Acaso el pueblo jud?o no deber?a seguir el ejemplo de su creador ? Acaso no fuimos hechos a su imagen y semejanza ? Esta claro que la peor forma de “vender” algo es intentarlo por todos los medios, y la mejor, mostrar que lo que est? en venta es tan valioso que uno no esta dispuesto a venderlo. Pero aqui no estamos tratando con una venta de mercadillo, sino de las leyes que deben regir una sociedad de la forma m?s justa y solidaria. Desde este punto de vista, si uno esta convencido de la verdad y universalidad de unas leyes, no solo no debe ser proselitista, sino que deber?a ser una mitsv?, eso s?, siempre ligada a una mistv? previa que suponga la livertad de credo, pensamiento y expresi?n de cada individuo, al igual que todos los otos pueblos fueron libres de rechazar la Torah, pero siempre teniendo presente que esta fue ofrecida a todos los pueblos. Si uno presupone la bondad del pueblo de Israel como premisa, el hecho de que sea disuario al respecto de la entrega de la Torah, deber?a hacernos pensar que es por nuestro bien, implicando que la recepci?n de la Torah tendr?a algo malo. Y si asumimos la hip?tesis contraria, habr?a que suponer que la Torah es buena para aquellos que la poseen, pero quienes la poseen no la quieren compartir, para su propio beneficio. Por supuesto hay otras hip?tesis, pero no las voy a exponer aqu?. En cualquier caso, lo que es maravilloso es el m?todo de estudio. La Torah plantea una serie de dilemas ?ticos y morales que hay que analizar mediante el debate colectivo en la Yeshivas, viendo los diferentes puntos de vista de cada uno. Y otra cosa sorprendente es como siempre encontramos una porci?n de la Torah que podemos relacionar con acontecimientos o situaciones de nuestra vida cotidiana, y como estos acontecimientos nos hacen ver interpretaciones diferentes de cada porci?n seg?n lo que acontece en nuestra vida. Es la propia vida la que nos descubre nuevas interpretaciones de la Torah. Por otra parte, efectivamente el credo cristiano y el musulman tienen su origen en el judaismo. Podemos decir que han sido “creaciones” judias, lo cual, la mismo tiempo confiere al pueblo judio una responsabilidad en su evoluci?n. Un creador no puede desentenderse de su creaci?n. Tal vez los n?meros fijan los tiempos. La Torah fue entregada hace unos 3300 a?os, el cristianismo se fundo hace unos 2000 a?os, y el islam unos 1400 a?os. Escuchando a los n?meros, tal vez no debamos extra?arnos de la “cruzada” que parece se inicia en el islam, pues as? fue en el cristianismo unos 1400 a?os despu?s de su creaci?n. Tal vez lo que ha faltado en el cristianismo y el islam es algo fundamental; la Torah oral. La Torah oral, no escrita, permite la evoluci?n en la interpretaci?n de unas escrituras, que supuesto su origen divino, deben ser eternas. Pero la Torah oral permite reinterpretar la ley escrita en sintonia con el avance moral y ?tico de una sociedad. La ley oral de cada religi?n deber?a estar consensuada por los sabios de cada generaci?n. Al igual que en el Talmud se han ido a?adiendo anotaciones de los sabios de cada generaci?n, hasta el momento en que se transcribi?. Esto fue fundamental para garantizar que no se perdiera, pero al mismo tiempo convirtio las aguas vivas en aguas estancadas. Tal vez ahora no podamos verlo, pero dentro de mil a?os, la Torah escrita seguir? siendo la referencia, pero la Torah oral es la que adapta esta Torah escrita a la vida que rija en el mundo dentro de mil o diez mil a?os, tal vez en otros planetas, y para esto hay que a?adir nuevas interpretaciones adaptables a nuevas situaciones que no existen en la actualidad. Y para que necesitamos la Torah escrita ?, porque es vital, sea verdad o no, que exista un creador en el mundo, y que en consecuencia cada individuo creado tenga un origen divino. El hombre nunca respetar? y considerar? a otro hombre un igual, ni tendr? un comportamiento ?tico y moral hasta que tenga la convicci?n en la existencia de un creador, y en el origen divino y ?nico de cada criatura creada.
    Shalom
    H?ctor

    Reply
    • June 5, 2016 at 7:52 am
      Permalink

      Xalom benvolgut H?ctor
      Com haur?s vist al meu article, hi he exposat el conflicte que hi ha actualment dins el poble jueu en refer?ncia al proselitisme. No ?s un tema senzill, i s?hi junyen dos temes diferents: el primer ?s donar a con?ixer el missatge de la Tor? a la gent del m?n, i el segon ?s que com m?s persones s?integrin al poble jueu. No s?n dos camins id?ntics, ni molt menys!
      En teoria, hauria de crear-se un ambient no-jueu que fos lliure de paganisme, de la idolatria cristiana, de les falses idees sobre el Creador, un ambient que fes m?s f?cil el bon comportament, sense les mentires i la hipocresia que omple els actuals mitjans de comunicaci?, etc. Estic segur que hi ha miliars de persones que s?hi apuntarien. Per? no t? per qu? ser part del poble jueu. El poble jueu t? la seva idiosincr?sia particular, la seva hist?ria nacional i no ?s necessari que s?hi integrin persones de fora. S?n dos temes diferents.
      Precisament, crec que el missatge jueu ?s bo de trobar, en la gran quantitat de publicacions que hi ha al mercat, en llibres, publicacions digitals, pel?l?cules, can?ons, testimonis vius o gravats. El qui ho vol trobar, no ha de tenir gaire problema.
      Si una persona aix? ha de ser part del poble jueu o no, deixem-ho als criteris de les lleis de conversi?.
      Una abra?ada.

      Reply
  • June 2, 2016 at 11:18 pm
    Permalink

    Lei su comentario que el Judaismo no es proselitista…y saben muy bien nuestra historia esta lleno de proseltismo comenzando con Abraham Avinu. Esto es una farza que el Judaismo no hace proselitismo. Si fuera cierto no estarian buscando nuevo adeptos o anusim a su obra y trabajo. Aun dire que la busqueda de supuesto anusim es con el fin de hacerlos proselitas y no como indico el Rav Duran Shaviim….retornos. Destruyen el yehus que tal anus pueda tener con sus ante pasados.
    Si…aparta de toda lo que dicen y postulan…El Judaismo del pasado y presente es proselitista desde el momento que su mission como Israelbes ser Luz a las naciones….para convertirlos en la creencia de nuestro padre Avraham.

    Reply
    • June 5, 2016 at 7:51 am
      Permalink

      Benvolgut senyor Otero.
      No s? si heu llegit tot el meu comentari o nom?s el seu comen?ament.
      L?he comen?at citant, precisament, el comportament del nostre pare Avraham que feia tots els possibles per atansar la gent al Creador del m?n.
      Per suposat que hi ha difer?ncia entre proselitisme de gent que en un principi no est? connectada al judaisme i volem apropar-la, i gent que ja pertany al nostre poble i nom?s volem aidar-los en el seu cam? de retorn, com podr?em aidar a qualsevol jueu que desconeix la seva identitat cultural i religiosa i el redirigim al bon cam?. Aix? no significa que, si qualc? arriba per iniciativa pr?pia i ens demana arropar-se sota ?les ales de la Pres?ncia?, no puguem examinar el seu cas i decidir si l?acceptem o no. Aix? no ?s proselitisme!
      Si no sou capa? de diferenciar entre retorn i proselitisme, millor que deixem la conversaci?, ja que no ens portar? a enlloc.
      Per suposat que nosaltres, a Shavei Israel, seguirem el nostre cam?, aidant a tots aquells jueus perduts que volen retornar al poble jueu, i tamb? a aquells que, des de fora, s?hi volen integrar.

      Reply
  • June 8, 2016 at 10:35 pm
    Permalink

    Done fe personal i familiar de quant el judaisme no ?s, en absolut, proselitista…Pense que ?s molt important que desde dintre del Poble ?s fa?a un estudi fondo per comprendre que hi ha un abisme entre ser proselitista i ajudar a qui te cor jueu per? no te documentada oficialment la seua identitat, com ?s el cas dels bnei-anussim, l’?nima dels quals vol retornar al seu ll?c original.
    Gr?cies Rab perqu? vost? ?s un dels que ho ent?n perfectament i obra en conseq??ncia.
    Que Hashem li done llarga vida amb salut i for?a per continuar ajudant a tant que ho demanen…
    Gr?cies!!!

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.