?s que potser prenem el Mur dels Laments per fet?

Michael Freund

F130508YS76Es troba en silenci, contemplativament, com un sentinella que guarda el seu lloc, la for?a de projecci? i un sentit dram?tic de la hist?ria, fins i tot, ja que invoca als nostres anhels m?s profunds respecte dest? jueu.

Com el lloc m?s conegut arreu Jerusalem, ?s un s?mbol que ressona profundament i de vegades inescrutable en el cor de tots aquells que senten la suavitat del seu tacte.

De fet, a aquells nascuts despr?s dels esdeveniments miraculosos de la Guerra dels Sis Dies de 1967, ?s dif?cil concebre un moment en qu? el Mur Occidental estava allunyat i fora de l’abast, llanguint abatut sota el domini estranger.

Anem a visitar cada vegada que desitgem, lliutes per recitar una oraci?, i oferir tanta lloan?a o vessar tantes ll?grimes com els nostres cors podrien desitjar.

No obstant aix?, fa tan sols 48 anys, en el dia 28 del mes hebreu de Iyar, que aquesta antiga rel?quia del per?ode del Temple va ser retornat al nostre poble, un esdeveniment que avui commemorem cada any com Iom Ierushalaim.

Per?, quant ?s el que realment apreciem i estimem el Mur? No m’atreveixo a preguntar-ho, per?: ?s que potser prenem el Mur dels Laments per fet?

Per descomptat, la Muntanya del Temple, que es troba per sobre de la paret, ?s el nostre m?s sagrat dels llocs sagrats, superant el mur en import?ncia. I hem de treballar cap al dia en qu? serem veritablement lliure per ascendir en pau, lliure de les restriccions pol?tiques.

Per? ?s que la nostra llibertat sense restriccions al Mur de sota ens va portar a perdre el sentit de la meravella d’aquest lloc tan especial?

Penseu el seg?ent. Hi ha un Midrash Rab? en Bamidbar (11: 2), on els savis, basat en un vers del C?ntic dels C?ntics, afirmen que “el Mur Occidental del Temple mai ser? destruit”.

L’aud?cia d’aquestes paraules ?s impressionant. A l’altura del patiment del nostre poble a l’exili fa molts segles, quan est?vem sent massacrats, perseguits i ca?ats com cap altra naci? ni abans ni despr?s, ?com podria alg? suggerir que un dels molts conqueridors de Jerusalem deixaria el Mur de peu?

I no obstant aix?, aqu? est?, dret en tota la seva grandesa, desafiant a la hist?ria, la humiliaci? i les probabilitats, un testimoni f?sic de les promeses divines fetes als nostres avantpassats fa tant de temps.

Per? ?amb quina freq??ncia visitem? Quan va ser l’?ltima vegada que va acariciar les seves pedres, o doblegar el cap i es va recolzar en ell buscant en silenci auxili espiritual?

?s clar, hi ha aquells que regularment fan un pelegrinatge al lloc, mentre que altres busquen a terme en temps de necessitat.

Per? hi ha massa de nosaltres – molts, massa – que no han posat els ulls a la paret en tota la seva gl?ria, en anys o fins i tot d?cades.

Aix? ha de canviar. Sobretot ara, quan la pressi? ?s segur per muntar a l’Estat jueu per dividir Jerusalem.

Per tant, crec que ?s hora que tots i cada un dels jueus, tots aquells que estimem Jerusalem i apreciar la seva unitat i totalitat, per fer una senzilla promesa per? significatiu: per visitar el Mur dels Laments, almenys, un cop l’any. No deixeu que 12 mesos passin, no permeteu que el temps passi, sense dirigir-nos a la ciutat vella de Jerusalem i a peu a la paret.

Imaginin el que els nostres avantpassats de generaci? en generaci? s’han donat per poder albirar que ni per un moment. Com podem no aprofitar l’oportunitat d’anar-hi, per ser-hi, per mostrar el Mur, i a D’?u, i tota la humanitat que aquest lloc ?s nostre i mai li donarem l’esquena?

Una pregunta: T’has preguntat qu? ?s elque mant? el Mur junt, el que mant? a aquestes pedres majestuoses unides?

No hi ha ciment o adhesiu, res a apareixeria per mantenir-los en el seu lloc. Quin ?s el secret de la seva voluntat?

El difunt rab? Dov Perla, el rab? del Mur Occidental, va ponderar aquesta pregunta i una vegada li va dir a un espectador que visita el lloc, “?s la pressi?. La pressi? de les pesades pedres una damunt de l’altra – que ?s el secret de la seva posici? vertical, igual que el poble jueu “!

“Com m?s les nacions ens van pressionar”, va continuar, “com m?s les pressions externes ens enfrontem, ?s el que ens ha portat junts en unitat de prop?sit. Aix? ?s el que ha mantingut la posici? de paret, i aquest ?s el secret de la nostra gent tamb? “.

En Iom Ierushalaim en 1967, la mateixa Jerusalem va ser unida, i ens retrobem amb ella, el cor de la nostra naci?, la font de la nostra ?nima col?lectiva.

Aix? que anem a comprometre’ns avui a aquest sentit d’unitat en visitar el Mur de cada any i mai abandonar de nou. Pren la pe?a, ara, i mant? la teva promesa. El Mur, i especialment el Que vetlla per ell, ens esperen.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.