El 17 de tammuz – El setge de Jerusalem

Por Rab? Nissan Ben Avraham???-????-540x300

Ja han passat molts d?anys d?en?? la destrucci? del Temple, tant del Segon, i molts m?s del Primer. I els jueus segueixen plorant per la seva destrucci?.

El dia 9 d?av ?s l?aniversari de la seva destrucci? i, tres setmanes abans, el 17 de tammuz ?s el de la destrucci? de les murades de Jerusalem que permeteren la destrucci?.

Tamb? ?s l?aniversari de la construcci? del Vedell d?Or, quan el Mestre Moix? era al Mont Sinai i el poble l?esperava al campament i la rompuda de les Taules de la Llei.

Ha passat molt de temps, i la gent no compr?n el motiu de tants de plors. I m?s per quelcom com el Temple, que molts capten, a causa de la seva gran ignor?ncia, com un gran escorxador on hi mataven animals per ?alimentar? un d?u assedegat de sang.

Per tant conv? repassar un poc les not?cies que en tenim, d?aquell Temple.

Lloc de trobada

En primer lloc es tracta del cor del Poble, del cor de la Terra d?Israel. La seva principal missi? ?s servir de lloc de trobada entre l?Home i son Creador.

?s veritat que el Creador omple tot l?Univers, per? ?s fals el que alguns asseguren, que es pot fer aquest contacte amb ell a qualsevol part del M?n. No ens referim, pot ser, al que ?la gent? denomina ?contacte?. Les nostres nocions de contacte no se conformen amb una bona ?sensaci??, no ?s enviar missatges al cel sense saber si hom els ha rebut, posar els ulls en blanc i tenir un calfred. Per considerar-se un contacte, ha d?haver-hi di?leg. I, sobre tot, que aquest contacte produeixi un canvi en l?Home. El missatge div? ha d??sser n?tid, clar i enfocat.

Per desgr?cia, tot aix? va desapar?ixer fa ja m?s de dos mil quatre cents anys, amb la destrucci? del Primer Temple. De llavors en?? nom?s tenim ombres d?un passat glori?s. En tota la hist?ria del Segon Temple ja no hi hagu? aquesta mena de contacte. I molt menys en l??poca de la Di?spora.

Malgrat tot aix?, molts de jueus pogueren arribar a graus molt alts de connexi? amb el Creador, que no s?n comparables amb el contacte prof?tic. Segurament, tots aquells que creuen haver estat en contacte amb el Creador es refereixen a aquesta connexi? ?moderna?, que es limita en percebre una sensaci? d?estar fent el correcte, una boirosa intu?ci? pel futur. Res que veure amb el que estem parlant.

Germanor

El gran ?problema? de la profecia ?s que per arribar a aquest grau s?n necess?ries tota una s?rie de condicions que no sempre estan en nostres mans.

Hem vist al llibre del Cuzar?, al segon discurs, que ?s necessari que la majoria del Poble d?Israel visqui al seu pa?s, la Terra de la Profecia, i que estiguin en un estat de germanor, d?uni? fraternal, que permeti que la Pres?ncia Divina hi resideixi.

Efectivament, el Talmud ens relata que la majoria dels profetes reberen la seva profecia precisament al Temple en ocasions en qu? tot el poble el visitava, com s?n les Festivitats de Peregrinaci?, P?ssah, Xavuot i Succot. La multitud es reunia a Jerusalem i permetia el sentiment d?unitat necessari per tal que la Pres?ncia Divina es fes palpable en unes poques persones que rebien els missatges divins.

Una minoria

Hem dit que ?s la commemoraci? de la rompuda de les Taules de la Llei, quan el Mestre Moix? davall? del Mont Sinai i veu el Vedell d?Or. Un desastre com?s per aquells que s?havien adherit al Poble d?Israel que acabava d?eixir d?Egipte i que encara no eren capa?os d?entendre la difer?ncia entre un reflex de la Pres?ncia Divina, com podien esser la Columna de Foc, o el n?vol que hi havia al cim del Mont Sinai, i la representaci? f?sica del Creador all? on no hi ?s.

Nom?s un petit percentatge del Poble hi particip?, per? la majoria que no n?estava d?acord hauria d?haver protestat, i no ho feu. I Aharon, que era el l?der en abs?ncia de Moix?, en lloc de frenar la iniciativa, els permet? que comen?assin un proc?s negatiu amb l?esperan?a que el Mestre torn?s de la seva trobada amb el Creador i restitu?s l?ordre.

?s el greu perill que hi ha quan s?infiltren al poble unes persones que no acaben d?entendre els principis del Judaisme, que la seva entrada no era a bastament sincera, o que no tenien la intenci? adequada. Al llarg de la hist?ria jueva, s?han integrat persones i fins i tot pobles, com s?n ara els idumeus, els guivonites, etc., que no venien per amor al Creador ni tampoc per complir la seva Tor?, sin? per altres interessos. Pot ser que en aquestes circumst?ncies les seves ?nimes no estan ajustades a les exig?ncies del Poble i seran necessaris esfor?os especials per reajustar-les, i mentre no es facin, tot el Poble pateix. Els ne?fits que no estaven a bastament preparats reberen influ?ncies dels jueus, per? tamb? els jueus en reberen d?ells, i ara, en la situaci? en que es troba el Poble, ?s necessari renovar en tota la naci? unes pautes que haurien de ser molt clares.

Sang nova

Moltes vegades la soluci? es troba precisament en nous ne?fits que arriben amb un amor extraordinari vers el Creador i la Tor?, que demanen entrar al Poble de D? i es troben amb infinitat de problemes per fer-ho, per? lluiten per demostrar la seva bona fe i la seva voluntat fins que s?n acceptats.

Figures com Rut, la Moavita, els pares de rab? Aquiva, el profeta Ovadi? (Abdies), etc. s?n exemples coneguts. I altres molts que arriben de totes les nacions, i dels descendents dels jueus assimilats a Europa que es senten cridats a tornar, per aportar la seva goteta positiva de sang nova que faci canviar la predisposici? dels Fills d?Israel que ja ?estan cansats? i reben una injecci? d?adrenalina quan veuen i coneixen els nous arribats.

Un temps vendr?, i ja no ?s gaire lluny, quan les dates de dol es convertiran en dies d?alegria, quan recuperem tot all? que perd?rem amb la rompuda de les Taules de la Llei i la destrucci? del Temple.

2 thoughts on “El 17 de tammuz – El setge de Jerusalem

  • July 15, 2014 at 1:14 pm
    Permalink

    Los art?culos publicados me han permitido conocer mas de la cultura del pueblo escogido,y deseo aprender m

    Reply
  • July 4, 2015 at 10:54 pm
    Permalink

    Reblogue? esto en Judaisme en catal?y comentado:
    Avui ?s 17 de Tammuz. Un dia de dej? en commemoraci? del trencament de les muralles de Jerusalem en els dos setges que va patir en diferents ?poques (pels babilonis de Nabucodonosor i els romans)
    Xavua tov a tothom.

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.