COMENTARI A LA PARAIX? DE MIQE

Por Rab? Niss?n Ben Avraham

GHETTO I HUMANISME

HANUCC? I IOSSEFam_Alejandro_Magno[1]

Normalment la paraix? de Miqe? cau en la festa de Hanucc?. I aix? ?s molt significa que les hist?ries de Iossef estan sempre relacionades amb les vict?ries dels Macabeus i la seva lluita contra l?Hel?lenisme.

Per tant ens conv? revisar la problem?tica dels grecs que arribaren a Israel amb Alexandre Magne en relaci? a la cultura jueva.

Els primers contactes amb els hel?lens no presentaven cap problema. Tanmateix el regne de Judea havia estat sotm?s pels Perses, i passar d?un Imperi a l?altra no era un gran desastre.

LA CRISI DEL POBLE D?ISRAELRU0273878_wa

Els jueus estaven en una gran crisi. Pocs anys abans, unes d?cades potser, o poc m?s, havia desaparegut una caracter?stica que ens havia acompanyat d?en?? l?aparici? del nostre Poble i que ens feia ?nics en el M?n. Es tracta de la Profecia, el contacte directe amb el Creador. Amb la construcci? del Segon Temple de Jerusalem no hav?em aconseguit restaurar la Pres?ncia Divina ja que mancava l?Arca de l?Alian?a, i els tres profetes que ens havien acompanyat en el retorn ja eren morts sense ning? que prengu?s llur lloc. Una crisi vital.

La M? del Creador havia desaparegut. Els sacrificis del Temple no podien complir la meta per la que eren oferts i el Creador era inaccessible. Els Cohanim, els Sacerdots, complien uns ritus que no significaven m?s que nost?lgia d?un passat esplendor?s: quan el Creador no es presenta gr?cies als Sacrificis, el treball ?s de bades.

ELS CIENT?FICS

I arriben els grecs.

Els grecs, tan humanistes, tan oberts a totes les cultures, no poden suportar que els jueus creguin en ?forces sobrenaturals? i que n?estiguin conven?uts que estiguin sempre del seu costat.

Per? els grecs tenen, precisament, un treball molt important per dur a terme: construir la ci?ncia en el M?n. Sorgint de la natura, descobrir les forces que la mouen, arribant aix? al la For?a Superior, de l?Etern, alabat sia. Tenen l?esperit inquiet del cient?fic que ho vol entendre tot, que tot ho examina a fons i que no d?na res per sobreent?s.

Per? els manca aquella seguretat que t? el Poble del Creador de saber exactament cap a on han de dirigir les seves perquisicions, de saber qu? ?s el que volen entendre.

EL PONT

Iossef ?s, en la Hist?ria jueva, el pont entre les cultures, entre el judaisme i l?hel?lenisme.

exodus8La figura de Iossef ?s la del virrei d?Egipte que se sent capa? de dirigir una superpot?ncia com era l?Egipte d?aquells dies, segons uns criteris d??tica i de proto-socialisme. Conv? estudiar a fons els vertader significat dels canvis socials que fa a Egipte per entendre el gran treball que comen?a Iossef al pa?s nord-afric?.

Anys m?s tard, la connexi? que tenien les tribus del Regne del Nord, Israel, que moltes vegades s?n denominades ?les Tribus de Iossef? o d?Efra?m, amb les cultures que els voltaven fins al punt d?aprendre ells dels mals camins de la idolatria, ens presenten els grans dilemes de la coexist?ncia amb les altres nacions.

GHETTO I HUMANISMEtalmud-study

La figura de Iehud? ?s la del jueu auto-marginat que, per por de ?contaminar-se? dels mals costums de les nacions enmig de les quals viu, passa la seva vida ?especialitzant-se? en l?estudi de la Tor?, que ?s la font de tota la energia i la vitalitat que la Humanitat necessita, dins un ?laboratori esterilitzat? i per aix? se tanca dins el ghetto i fa tots els possibles per marcar les difer?ncies i fomentar l?ostracisme, per una banda.

I per l?altra banda la figura de Iossef que ?s el jueu integrat i implicat en la pol?tica dels pa?sos, universalista, activista, anarquista, conseller dels reis, intermediari, traductor, escriptor i poeta. Com una c?l?lula primitiva, que encara no est? ?especialitzada?, que ?s capa? de convertir-se en qualsevol teixit org?nic, que aporta vitalitat al lloc on es troba. Amb el perill de contaminar-se, de consumir la vitalitat en problemes massa locals i laterals, el perill d?assimilar-se sense deixar veure i sentir l?enorme potencial que t? i fins i tot corrompent-se en un ambient hostil.

JDC-Hanukkah-2009 (4).jpgEls llumets de Hanucc? s?n precisament els llums de Iossef que, malgrat totes les ?expedicions? lluny de la P?tria, totes les aventures humanistes que l?allunyen dels valors espec?fics jueus, sempre conserva el llumet sagrat de la Menor? del Temple, el llumet que est? dirigit al Sant dels Sants, que el converteix un individu tan diferent dels altres, per molt que se?ls vulgui semblar.

One thought on “COMENTARI A LA PARAIX? DE MIQE

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.