COMENTARI A LA PARAIX? DE PINH?S

Por Rab? Niss?n Ben Avraham

PROBLEM?TICS I OBSTINATS

EL FRAC?S

Som al cap?tol 27 del Llibre dels N?meros.

S?acosta el moment del canvi de dirigents. Fa quaranta anys que el Poble fa voltes pel desert entre Egipte i la Terra Promesa, despr?s dels dos grans fracassos: el del Vedell d?Or i el dels Espies.

El cam?, despr?s de l?Entrega de la Tor?, i si no hagu?s estat per aquells dos fracassos, hauria pogut esser molt m?s curt. Tal vegada Moix? hauria pogut entrar a la Terra Promesa i el proc?s hauria estat m?s senzill.

Oh! Quina meravella! Si Moix? hagu?s pogut entrar a la Terra Promesa, tal vegada s?hauria convertit ell, o hauria proclamat alg? com Calev, en el Maix?ah que el Poble, i tot el M?n, espera. Els Set Pobles que habitaven la Terra Promesa ens haurien rebut de bon grat, sense guerres, com havia somiat el Pare Avraham quan feu el Pacte amb Avim?lekh .

Per? hi ha hagut fracassos, revoltes contra Moix? i contra el Creador. Com diu el mateix Llibre de N?meros i explica el Tractat de Pirk? Avot , ?m?han posat a prova deu vegades?. Tal vegada haur?em de considerar tota aquesta Sortida d?Egipte com un gran frac?s. Tota una generaci? tudada, perduda al desert.

GENERACI? DE SAVIESA

Aquesta generaci? perduda, la Generaci? del Desert, ?s considerada per Rav Huna al Talmud com ?gent de poca fe? (referint-se a quan havien passat el Mar de les Canyes ) o per Rab? Aquiva a la Mixn? com gent que ?no t? porci? a la Vida Futura? (despr?s del pecat dels Espies). Una generaci? que havia vist els grans miracles de les Deu Plagues, havia passat pel Mar de les Canyes, havia presenciat l?Apocalipsi del Mont Sinai, i havia constru?t el Tabernacle…

D?altra banda, el Z?har l?anomena ?dor de???, la ?Generaci? de Saviesa?. Eren els que havien escoltat les paraules del Creador, que arribaren a un assoliment intel?lectual i espiritual molt gran. I a la mateixa mixn? on cit?vem Rab? Aquiva, hi ha l?opini? de Rab? Eli??zer que diu que si tenen porci? a la Vida Futura.

Tots els Savis d?Israel s?han esfor?at per entendre qu? va passar en aquella generaci?, i la majoria d?ells ha cercat excuses, excuses que a vegades arriben molt lluny i que no per aix? no han de ser certes, per a les seves reaccions.
De totes maneres, quan volem estudiar les paraules de la Tor?, no tenim m?s remei que entendre el que entenem, i anar afegint capes i estrats fins que assolim un enteniment m?s profund.

CADASC? ?S UN GENERAL

Pot ser que precisament pel fet de ser tan grans, el pecat ?s m?s greu, o un pecat que pels altres no seria tan greu, per ells si ho ?s.

Referint-se segurament a aquest tema, en el moment en que Moix? reclama un substitut abans d?acomiadar-se d?aquest M?n, el Creador li ordena que agafi a Ieoix?a i l?encomani. Les paraules del gran comentarista Rabi Xlom? I?haqi s?n contundents: ?S?pigues que s?n problem?tics i obstinats, i amb aquesta condici? tu acceptes el c?rrec? (N?meros 27:19; Rashi).

Al modern Israel solem dir que aqu? ?cadasc? ?s un general?, tothom t? idees ben consolidades de com s?hauria de dirigir aquest Poble, com fer els pactes amb altres nacions, com tractar els problemes que ens atabalen.

En realitat, aix? significa dues coses: que la gent ?s intel?ligent i que t? llibertat d?opini?.

EL D?U DELS VENTS

Llu?s Llach parlava del ?d?u dels vents?, que afavoreixi el velam del seu vaixell. En hebreu podria llegir-se igual, per? ?s ben diferent! Ja que el mot ?ruhot?, en hebreu, tant pot significar ?vents? com ?esperits?. ?Que el Senyor, D? dels esperits de tota carn, anomeni un home sobre la congregaci?? . El mateix t?tol apareix nom?s una altra vegada, al mateix llibre, 16:22.

Parla del Creador, si, per? es refereix a que el substitut aquest que ha de venir en lloc del gran l?der Moix? ha de ser un home capa? de con?ixer els esperits de tots i cadascun dels membres de la Congregaci?. Esperits diferents, obstinats i rebels. Esperits lliures, que no volen esser coaccionats sin? conven?uts.

Crec que efectivament aquests esperits lliures poden esser comparats al vent, fins i tot un vent huracanat, que cerca esser canalitzat i condu?t, per? no acceptar? mai ?sser subjugat.

Les generacions no han fet m?s que cr?ixer i desenvolupar-se. I si fa tres mil tres cents anys eren una Generaci? de Saviesa, ara ho som m?s encara, i tenim la capacitat m?s gran, per? tamb? el perill m?s gran. I en conseq??ncia el dirigent que ens mereixem ha d?esser tamb? un home que sigui capa? de comprendre tots aquests esperits, aquests vents huracanats, i saber com dirigir-los tots plegats i cadasc? per separat.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.