COMENTARI A LA PARAIX? DE ITR

ELS MANAMENTS QUE EL TAL? TREPITJA

LA TOR? NACIONAL

L?entrega de la Tor? ?s un dels moments m?s importants de la vida nacional del Poble d?Israel. Per? no tan sols del nostre poble, sin? tamb? de tots els altres pobles, de tota la Humanitat, de tot l?Univers.

?s important pel nostre Poble perqu? marca les normes de conducta de la nostra societat. Els des manaments de la paraix? de Itr?, que varen sentir tots els fills d?Israel, i tamb? la resta dels 613 manaments escampats arreu els cinc llibres de la Tor? que el Creador ensenyava i que varen esser comunicats per Moix? als membres del sanedr? de 70 Savis que ho anaven comunicant al poble, fins que fou ?firmada? en el darrer mes de vida de Moix?, just abans d?entrar a la Terra Promesa. ?s, podr?em dir, el carnet d?identitat dels Fills d?Israel, dels jueus.

TOR? I MANAMENTS

Conv? saber que la Tor? no ?s tan sols un aplec de manaments, sin? tamb?, o pot ser principalment, un cam?, un tarann?, unes normes de comportament ?tiques i morals que van molt m?s all? dels manaments ?freds?. Els Savis saben diferenciar entre Tor? i Mitsvot (Manaments). Quan diuen manaments, tothom compr?n a qu? es refereixen, per? quan diuen Tor?, si no es refereix als manaments, ja no saben qu? pensar. Per suposat que no es tracta d?un llibre d?hist?ria o de llegendes populars que descriuen els primers anys de la vida dels Patriarques. La Tor? ?s un llibre prof?tic, i aix? significa que ?s un dels millors mitjans per posar-se en contacte amb el Creador. Vol dir que, a dem?s dels manaments i de les normes ?tiques, socials i morals, hi ha una faceta, al menys, addicional a les anteriors, i ?s la de poder connectar-se amb el Creador, com diu el verset (Deut. 30:20) ?Per estimar el Senyor el teu D? escoltant la seva veu i adherint-te a Ell, ja que aix? ?s la teva vida i la teva longevitat per tal de poder-te assentar a la Terra que jur? als teus pares Avraham I?hac i Ia?cov que els daria?.

FUNCI? DE LA DI?SPORA

I aquestes facetes, les de la ?tica i la profecia, no s?n ?particulars? del Poble d?Israel com puguin esser els 613 manaments que nom?s estan destinats al nostre Poble. Per? aquestes altres facetes s?n internacionals, com diu el profeta Ieixai? (Isa?es, 51:4): ?Fes-me atenci?, poble meu, i acosta’m l’orella. Perqu? de mi sortir? la llei i el dret per a il?luminar els pobles?, ja que tothom t? aquesta necessitat de posar-se en contacte amb el Creador, i no tots, ni molt manco, necessiten ?convertir-se? al judaisme, igual que les mans, els ulls, el fetge, no poden convertir-se en cor, sin? que s?n necessaris tots els altres aspectes ?particulars? que fan la difer?ncia entre un poble i un altre.

De totes maneres, les directrius espirituals, les ?tiques i morals, les poden trobar perfectament dins la Tor?, o dins les seves explicacions que exposaren els profetes en les generacions seg?ents. I efectivament, ho han fet els cristians quan acceptaven l?esperit dels profetes, es referien a tots aquests missatges que ells no eren capa?os de veure en la Tor?, per? si en els profetes. Tal vegada els jueus no hem estat capa?os d?explicar aquests punts als fills d?altres pobles, segurament ni hem tengut temps de provar-ho. En teoria ?s una de les missions del poble en aquells llargu?ssims dos mil anys de di?spora, que es convertiren en anys de sofriment i d?expulsions d?un pa?s a l?altre, sense veure uns pocs moments de tranquil?litat per dedicar-lo a explicar el punt de vista jueu als gentils. Sobretot aquells Manaments que aprenem a la paraix? de MIxpatim, que donen la base al comportament social del Poble, i dels que podem treure les directrius que s?n bones per qualsevol poble.

FACETA UNIVERSAL

Per? hi ha tamb? un punt de vista, una faceta universal, com insinua el profeta Ieixai? (Isa?es 51:16) ?He posat les meves paraules a la teva boca i a l’ombra de la meva m? t’he amagat, per estendre els cels, fundar la terra i dir a Si?: ?Tu ets el meu poble??. Pot ser que nosaltres no siguem capa?os de llegir aquest missatge destinat a la fauna i a les plantes i tamb? m?s all?, a l?univers sencer, per? ?s un missatge que existeix i que noltres, mentres complim amb els nostres deures aqu?, amb la fam?lia, amb la societat, amb els sacrificis del Temple, amb un somriure al ve?nat, el transmetem als destinataris.

Ens resulta segurament molt estrany parlar d?aquest tema, del que parlen molts de comentaristes jueus al llarg de les generacions, tant al Z?har com als Midraixim, i altres comentaristes. Pot ser que amb els avan?aments de la ci?ncia arribem a comprendre-ho algun dia no tan llunyed?.

ELS MANAMENTS DEL TAL?

Tanmateix, el fet de saber-ho tal vegada afegeix un punt m?s d?entusiasme, d?engrescament, al nostre afany quotidi? amb el compliment dels manaments, tant dels senzills com dels m?s dif?cils i que requereixen un esfor? f?sic, mental i espiritual. I moltes vegades, precisament els manaments considerats m?s senzills, per? m?s sovint, aquells que sembla com si els trepitjassim amb els talons, s?n els m?s dif?cils d?acomplir correctament, ja que exigeixen una atenci? permanent, que ?s precisament el que persegueixen.

La concentraci? mental requerida per dir la benedicci? adequada abans de beure un glop d?aigua quan est?s assedegat, o quan surts del lavabo, l?alerta necess?ria per evitar veure o escoltar coses inadequades, s?n coses que les tenim a cada moment de la nostra vida i que s?n els que ens resulten realment dif?cils de complir correctament.

Quan ens feim conscients de que amb el nostre treball estam millorant no tan sols la nostra vida sin? tamb? la nostra personalitat i la dels que ens revolten, fins als animals i les plantes, com ja hem vist, aquesta responsabilitat que es fa m?s transcendental, ens empeny a fer-ho millor, encara que no sempre puguem veure els resultats tot d?una.

A l?hora de llegir els cap?tols que parlen de la Rebuda de la Tor?, conv? tenir en compte totes aquestes indicacions.

Rab? Niss?n Ben Avraham

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.