Comentari a la paraix? de Waer

Caparruts

Els egipcis no volien deixar partir els Fills d’Israel, ja que constitu?en la m? d’obra de totes les ind?stries del pa?s. La caparrudesa del Fara? era un reflex de la posici? de tot el poble. No feren demostracions a favor de la seva expulsi? o en contra de la pol?tica de repressi? del Fara?, malgrat que entenien perfectament el sentit de les plagues.

Una mostra especial de la caparrudesa no ja del Fara? sin? del poble, la podem trobar a la plaga del calabruix, ocalamarsa.

La s?ptima plaga comen?ava la tercera “col?lecci?” de plagues que venien de tres en tres.

Aquests trios comen?aven sempre per la “presentaci?” davant el Fara? (?xode 7, 15; 8, 16 i 9, 13), despr?s amb “v?s al Fara?” (Id. 7, 26; 9, 1 i 10, 1) i finalment, a la tercera, sense av?s (id, 8, 12; 9, 8 i 10, 21). La darrera, la mort dels primog?nits, ?s compte a part.

Grups de tres

Cadascun dels grupets de tres tenia la seva pr?pia ra?, el seu missatge especial: el primer [sang, granotes i puces[1]] venia a demostrar l’exist?ncia del Senyor, i acabava diguent que els mags reconeixien que era el “dit del Senyor” (id, 8, 15).

El segon [mestall[2], pesta i ?lceres] demostrava la seva omnisci?ncia i acabava que els mags no podien romandre davant Ell.

El tercer tercet [calabruix, llagostes i fosca] venia a demostrar que el Senyor interv? en la hist?ria, “entra” dins el M?n i mou les peces, com si fossin peces d’escacs.

Aquesta intervenci? ?s anormal, ja que el Senyor prefereix que el M?n funcioni segons les regles naturals que Ell mateix hi ha imposat. Nom?s en questions molt especials hi ha intervenci? divina = miracles. El Rab? Yehud? ha-Lev?, en son fam?s Llibre del Kozari (o del khazar), explica ?mpliament les condicions dels miracles.

Favoritisme

A partir de la s?ptima plaga se veu una clara diferenciaci?, una parcialitat a favor del Poble d’Israel, que pren lloc f?sic: “nom?s a la terra de G?ixen, on vivien els Fills d’Israel, no hi hagu? calabruix” (id. 9, 26).

Un dels majors problemes de la Humanitat ?s el de recon?ixer que els nostres fets s?n jutjats per un Jutge Superior, que coneix exactament no tan sols els nostres fets sin? tamb? les nostres expressions i els nostres pensaments. L’homo s?piens prefereix pensar que ell ?s el m?s savi, que ho sap tot i que no necessita ning? que li digui qu? fer, ni molt menys que el jutgi pels seus fets.

Recon?ixer que el Creador “viu” entre noltres, se fixa en els nostres fets i coneix els nostres pensaments, ?s un pas revolucionari. Acceptar que el Creador no est? desconnectat de la seva Creaci? i continua creant i revivificant les seves criatures significa que l’home no ?s independent, no ?s lliure de fer tot el que li passi pel cap. No ?s d’extranyar que el Fara? no ho vulgui acceptar tan f?cilment.

Llamps i trons

La plaga del calabruix estava composta de tres parts: aigua, foc i renou. Segons els nostres Savis, el foc no era tan sols el dels llamps, sin? que el calabruix estava format d’un nucli de gel embolcat d’una capa de foc dins una altre capa de gel: “i era el calabruix, amb foc que se encenia dins el gel, molt fort, com mai no havia hagut a la Terra d’Egipte d’en?? que era naci?”[3].

I, a difer?ncia de totes les altres plagues, els Fills d’Israel tamb? en sofriren ‘un poc’, malgrat que no hi hagu? calabruix a la Terra de G?ixen: els trons se sentien perfectament per tot arreu.

En realitat, els trons estaven destinats a ‘planxar les arrugues’ del cor. Tothom t? el cor un poc arrugat, amb racons foscos on no hi deixam entrar la llum del Creador, racons que volem deixar ‘personals’, ‘particulars’. Els trons tenen la facultat d’arribar als racons m?s obscurs, de fer-nos tremolar de por. Si la por va dirigida nom?s al ‘tro’ i no a Qui l’ha enviat, aix? ja ?s un problema t?cnic que hem de solucionar. El Fara? ho va entendre perfectament: “el Senyor ?s el just, i jo i el meu poble els pecadors. ?ja n’hi ha prou de renous de D-?u!”[4]

A aix? exactament se referia el Senyor quan afirmava, al comen?ament de la plaga: “Perqu? aquesta vegada enviar? tots els meus flagells al teu cor”[5].

No li basten els trons

En aquesta plaga hi ha un detall interessant. Diu que hi havia egipcis ‘temorosos del Senyor'[6] que quan sentiren l’advert?ncia que els feu Moix?, feren entrar els seus ramats i els seus esclaus als estables i sota coberta.

Els que no eren a bastament temorosos del Senyor foren els que reberen la plaga.

Sembla que el Temor del Senyor ?s una etapa b?sica, com diu Avraham: “Jo em vaig dir: com que en aquest indret no hi ha cap temor de D-?u, em mataran a causa de la meva dona”[7].

El Fara? encara no ho havia ent?s a bastament: “Per? tu i els teus cortesans, s? prou b? que encara no temeu al Senyor D-?u”[8]

Aquesta paraix? surt sempre (a l’hemisferi nord) en l’hivern, quan podem sentir els trons que el Senyor ens envia. Conv? aprofitar l’oportunitat i no esperar a altres plagues, com feu el Fara?.

Rabb? Niss?n Ben Avraham

[1] La traducci? grega de la Setuaginta diu ???????, que semblen ser mosquits, i aix? escriu la B?blia de Montserrat, per? el text hebreu diu ???? [=kinn?m] que ha perdurat en la literatura cl?ssica jueva des del temps del Talmud i fins avui en dia com “polls” o “puces”.
[2] La traducci? grega de la Setuaginta diu ????????, de ???? = ca, gos, i ???? = mosca, o sia ‘t?vecs’, i aix? escriu la B?blia de Montserrat, per? el text hebreu diu ???? [=ar?v] que ?s mestall o mescla de diferents esp?cies.
[3] ?xode 9, 24.
[4] Id, 9, 27-28.
[5] Id, 9, 14.
[6] Id. 9, 20.
[7] G?nesi 20, 11)
[8] ?xode 9 30.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.