Comentari a la paraix? de Toldot

La dentadura d?Essau

Magdiel

La Tor? diu que Essau ?s Edom, i segons el Midr?ix un dels darrers reis d?Edom, de nom Magdiel, fou rei de Roma, i aix? ?s el que d?na peu a la tradici? jueva que podem veure a diversos passatges del Talmud exposant la figura d?Essau com a representant del cristianisme, i per tant tamb? de la cultura occidental (vegeu Ialkut Xim?oni, Midr?ix Rab? i Rabenu Bahi?).

Essau ?s un personatge interessant. La etimologia del seu nom implica que ?naix? fet?, o sia que ja des del primer moment posse?a tot el necessari per a cumplir la seva missi? a la Terra, i aix? significa que no necessita evolucionar. Ja est? tot fet. El Midr?ix ho plastifica diguent que naix? amb tot el cabell, barba i mostatxo, i amb tota la dentadura (qu? ferest! ja que amb ella, segons el mateix Midr?ix, deix? est?ril a sa mare per impedir que tengu?s m?s descend?ncia).

La dentadura

En el tractat de Babba Camma 3b del Talmud, hom presenta els prototipus dels diversos danys que una persona pot causar a son pro?sme i quan arriba al prototipus dels danys causats directament per l?home, la pe?a de mostra ?s la dentadura d?Essau, que simbolitza en el verset d?Ovadi? (Abdies 1:6) la seva tend?ncia a danyar. Segons el verset, ?s l?ess?ncia de les seves intencions.

Aix? ?s una afirmaci? molt greu, tant si est? dirigida ?nicament al personatge b?blic, fill de I?hac, i m?s si el projectam a tota sa descend?cia i pitjor encara si el volem fer representant del cristianisme i de la cultura occidental.

Els jueus en tenen la culpa, com sempre. Els Savis diuen que tota aquesta viol?ncia innata d?Essau procedeix de l

a seva enveja. Hi ha una competici? latent entre els dos germans, Ia?acov i Essau, que de tant en tant, i a temporades molt sovint, es fa patent. Al cap?tol 33:4 del G?nesi, que narra la trobada d?Essau i Ia?acov, diu que Essau el bes? i plor?. Damunt el verb ?el bes?? hi ha vuit puntents que indiquen que ho feu sense cap bona intenci?, ja que en realitat el volia mossegar per? s?hi romp? les dents en l?intent i per aix? el bes?, i plor? del dolor, com diu el verset dels Salms (3:8):

?has romput les dents dels malvats?.

La gl?ria d?aquest M?n

Malgrat que Edom ha rebut tota la gl?ria d?Aquest M?n: el poder de l?Esgl?sia i de les monarquies, que no permet que el seny jueu rebi tota la consideraci? que es mereixeria, es sent apoquit i vexat pels ro?ns jueus que sap que tenen avantatge per damunt ell. Aix? es converteix en un amargat, ja que no t? forces per evolucionar espiritualment i moralment. Ell ?s massa superficial, massa trivial, no ?s capa? d?arribar a les arrels de les accions, perqu? no creu en les accions: l??nic important ?s la intenci?; per? creure que nom?s amb bona intenci? por arribar a fer i a entendre coses el condemna a romandre superficial i trivial.

Ia?acov treballa poc a poquet. Cada passa ?s vital, cada condici? ?s crucial. Tot t? import?ncia, malgrat que no tot t? lamateixa import?ncia, mentres que quan Essau compara dues posicions i decideix que una d?elles ?s la m?s important, per ell aix? ja significa que l?altra no t? cap import?ncia i pot ?sser anul?lada: fora noses!

No hi ha presses

La veritat ?s que la cultura occidental, moltes vegades anomenada judeo-cristiana, no t? quasi res del vertader judaisme. El Poble d?Israel t? paci?ncia, una paci?ncia infinita, perque sap que ?s un Poble Etern: no hi ha presses! M?s val fer les coses poc a poc i b?, que no amb dues grapades i de qualsevol manera.

La perfecci? inicial d?Essau no fa m?s que destinar-lo a l?impot?ncia, i per conseq??ncia, a la frustraci? i la viol?ncia.

Noltres seguim les passes de Ia?acov, molt m?s lentes per? tamb? m?s segures. I aix? ens permet arribar molt m?s lluny. No per quedar amb la gl?ria d?aquest M?n, sin? la d?un Altre que val m?s.

Rabb? Niss?n Ben Avraham
22/11/2011

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.