Paraix? de Waiaqhel: Col?lisi? entre Principis

Qu? t? que veure?

Qu? t? que veure la Xabbat (en hebreu ?s femeni!, i no ?s ?el dissabte?) amb la construcci? del Tabernacle?
Aquesta pregunta ?s formulada a causa dels 3 versets que encap?alen una paraix? que continua parlant ?nicament de la construcci? del Tabernacle.

El treball de l??nima
La Xabbat ?s el dia de descans, el dia de rep?s del cos hum?, despr?s de sis dies de treballs i nervis, de problemes i maldecaps [el seny, el cervell, ?s part del cos, i no de l??nima, encara que sigui el que hi est? m?s clos]
Arriba la Xabbat i v? el descans. El cos est? obligat a reposar, a anul?lar-se, per tal de donar possibilitat a l??nima a compareixer i fer la seva tasca.
I el treball de l??nima ?s feixuc. Per qu? ha de guiar un cos que ?s feixuc i l?ha de fer arribar a les metes que el Creador li ha posat des d?un comen?. Ha d?analitzar les dades presents i el lloc i la direcci? que la persona ocupa en la constel?laci? actual. Ha de revisar la pr?pia actuaci?, en cadascuna de les mat?ries de sa vida, per a classificar-la en la casella corresponent: bona, millorable, excel?lent, p?ssima, decaiguent, acceptable? Ha d?omplir les bateries amb l?ambrosia sab?tica per tal de poder enfrentar-se amb la pr?xima setmana sense sufrir p?rdues, sense perdre el nord, cobrant terreny al caos i al desesper.

Construccions
La construcci? del Tabernacle ?s paral?lela a la construcci? del cos hum?. T? les seves metes i les seves condicions. I t? la seva ?nima, que ?s la Pres?ncia Divina, la Xekhin?.
La construcci? ?s important?ssima, que sense ella no hi ha res. Per? l??nima ?s molt m?s important, i no es pot embullar amb el desenvolupament del cos.
Diuen els Savis que els 39 treballs creatius (?melakh??) que s?n necessaris per a la construcci? del Tabernacle, s?n els mateixos que empr? el Creador per a cristal?litzar el M?n (i que no tenen res que veure amb llur dificultat o feixugor). I si el Senyor s?atur? de tot treball creatiu en Xabbat, vol dir que tots aquelles feines s?n les prohibides en el dia sant. Mirant la construcci? del Tabernacle podrem arribar a concloure quins treballs estan prohibits en Xabbat.
Per? per servar la Xabbat no basta amb abstenir-se de fer feina. La Xabbat ?s un dia d?acci? positiva que comen?a amb la santificaci? del dia [que es fa tant a l?oraci? de la sinagoga com a la taula, recitant el ?quidduix? (vegeu: ?Els xuetes de Mallorca? B. Braunstein . Curial, Barcelona 1976, p?g 112)]. ?s obligatori!! disfrutar en xabbat del treball fet durant la setmana: no tan sols en l??pat festiu sin? girant l?ullada cap enrere i contemplant l??xit de l?empresa, i aficant l?esperit, el significat espiritual, en nostre treball. Aix? es santifica no tan sols la Xabbat mateixa sin? tota la setmana. Tot es reuneix al davall d?un s?til, davall un prop?sit, fent la voluntat Divina.

Col?lisi?
Tanmateix, podem veure un altre punt molt interessant. El fet que dos factors important?ssims, dos principis fundamentals, poden col?lidir o contradir-se en un moment determinat no significa que un dels dos sigui errat o negatiu.
La construcci? del Tabernacle era, sens dubte, una missi? important?ssima, com es pot veure del fet ins?lit que li dediquen una quarta part del Llibre de l??xode. Per? aquesta missi? est? subjugada al descans setmanal de la Xabbat, que aqu? es mostra molt m?s fort, molt m?s ferm i imperturbable que la m?s sublim de les accions.
El treball infinit de l?estudi de la Tor? i del Talmud est? destinat b?sicament a trobar l?escala de valors que ha d?ordenar les nostres prefer?ncies en totes aquestes col?lisions de fonaments i de principis.

Xabbat xalom,

Nissan

Rab? Nissan ben Avraham
28/02/2008

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.