Comentari al Dia del Perdó: Firma i segell

Paper en blanc

El dia del Perdó ens presenta un pic a l’any l’oportunitat de recomençar en un paper en blanc.
La tasca no és massa complicada. Rabí Moixé ben-Maimó (el Rambam, Maimònides), en el recull de ‘halakhóth’ o normes de conducta, diu que per tal de recomençar de bell nou són necessàries tres condicions.
En realitat no parlam d’altra cosa que del perdó dels pecats que pesen sobre nostra ànima; pesen sobre el passat, el present i el futur. El passat és el costum, la rutina, que molesten a l’hora de voler canviar el tren de vida. El present és la temptació, la seducció, que ens dibuixa un plaer, un goig, que val més que les nostres teories i que els nostres ideals. El futur és el desesper, la fluixedat i la deixadesa, que ens fan creure que mai no podrem realitzar els nostres ideals i mai no ens podrem alliberar de les ombres i els racons obscurs que ens acompanyen. Continue reading “Comentari al Dia del Perdó: Firma i segell”

Comentari a la paraixà de Qui Tecé: Societat de Consum

Persones normals? 

La Torà no és una Llei per a persones normals, ja que persones normals volen dirigir els seus actes de manera que ells pensen i consideren “normals”. Però la Torà és una Llei Divina que vol dirigir-nos segons el nostre potencial més subconscient, més íntim. Segons el potencial que només el Creador de l’Home pot conèixer.
La xarxa de Lleis i de Manaments que ens presenta la Torà està destinada a treure a la pràctica, a posar en marxa i descobrir tot aquest potencial que tenim al subconscient, amagat a un racó oblidat de la nostra ànima i que molt poques persones són capaces de treure’l sense l’ajut d’un factor extern. Continue reading “Comentari a la paraixà de Qui Tecé: Societat de Consum”

Comentari a la paraixà de Mattot: Guerres Civils

1. A punt d’entrar

El Poble d’Israel està ja a punt d’entrar a la Terra Promesa.
Han passat quaranta anys de càstig per no haver volgut entrar que havien tengut l’oportunitat de fer-ho, quan Moixé envià els espies que, en lloc d’animar el poble a entrar a la Terra Promesa, els explicaren que seria massa difícil.
Moixé ja ha trobat, el Creador l’hi ha indicat, la persona que ha de conduir el Poble en els anys perillosos de la conquesta, una persona que és capaç de comprendre les raons de cadascun dels membres del Poble, tal i com el mateix Moixé podia. Continue reading “Comentari a la paraixà de Mattot: Guerres Civils”

Comentari a la paraixà de Waiecé: Divina Comèdia

Stunt double

Hi ha persones que necessiten que una altra persona els complementi. Per exemple, els actors de cine que han d’efectuar escenes perilloses tenen els seus dobles (“stunt double”) que ho facin per a ells, llevat del famós cantonès Jackie Chan que no ho permet i que s’estima més rompre’s el cap ell tot solet.
També hi ha polítics famosos que se saben en perill a causa de la gran quantitat d’enemics que cultiven, com l’Estimat Líder Kim Jong-Il de Corea del Nord, que ja no sabem quina és exactament la seva cara, ja que moltes vegades apareix un doble seu a les parades militars que presideix… Continue reading “Comentari a la paraixà de Waiecé: Divina Comèdia”

Comentari a la paraixà de Huqqat: Ànimes Pures

Ànimes tristes

La majoria de la gent del món està encara convençuda de tenir una ànima prou invisible, a demés del cos visible.
Ho dic perquè n’hi ha un grup bastant gran que diu que si no la podem veure, senyal que no existeix.
Bé, no tenc ganes de discutir ara aquest punt. Vull sortir de la premisa que existeix i que quan la gent diu “jo” no es refereix a son nas o a son cor, ni tan sols a son seny o a son cervell, sinó a sa vituperada ànima.
Una ànima que és sensible, massa sensible, als incidents que l’envolten. Continue reading “Comentari a la paraixà de Huqqat: Ànimes Pures”

Comentari a la festa de Xavuot – Pentecosta

Noces nacionals

Hi ha noces particulars i n’hi ha que ho són generals, nacionals.
Per exemple, quan el príncep d’Escòcia, o el president francès, es casa, tot el públic del Regne Unit o de França s’emociona. Pot estar-ne a favor o en contra, però no li passarà desapercebuda.
Però en realitat encara es tracta d’unes noces particulars, de les que tothom en pren part, d’una manera o de l’altra.
Encara hi ha un concepte que es diu “noces nacionals”. Noces de la Nació. La Nació “es casa”. No amb una dona, o amb un home, sinó amb un concepte. Continue reading “Comentari a la festa de Xavuot – Pentecosta”

Comentari a la paraixà de B-huqotai: RNB

Estàndard Nacional

La paraixà d’aquesta setmana, B’huqotai, és un llarg enfilall de malediccions per aquells que profanin la santetat de l’any sabàtic, la “xmittà”.

Com ja sabem de la paraixà anterior, cada set anys és obligatori fer descansar la terra, com mostra de la santetat especial que té la Terra d’Israel. Està prohibit sembrar o conrear la terra i els fruits que hi créixen de per si tenen una santetat especial que impedeix fer-n’hi negocis o exportar-los fora de la Terra d’Israel. Continue reading “Comentari a la paraixà de B-huqotai: RNB”

Comentari a la paraixà de Waïqrà

Anti-màrtirs – Por Rabí Nissan ben Avraham

7/12/2007

Vuit Sacrificis 

Dijous passat, la vespra del mes d’Adar, en lloc de començar el mes amb l´alegria de la propera festa de Purim, d’aquí dues setmanes, un atentat terrorista ens ho desbaratà tot i convertí la nostra alegria en una terrible desgràcia.
Un jove àrab, d’una barriada de Jerusalem, entrà a la ieixivà de Mercaz ha-Rav – una escola rabínica prop de l’estació central de Jerusalem –, i assassinà a sang freda vuit alumnes que hi estudiaven. Continue reading “Comentari a la paraixà de Waïqrà”