Rab? Nissan Ben Avraham
Un esclau en perill
Un esclau jove, garrit i ben plantat, despla?at molt lluny de la seva fam?lia, se troba a una casa estranya. Una casa eg?pcia.
Els egipcis tenien unes idees de la moral molt llunyanes del que li havien ensenyat a sa casa. Ja ho havia vist en els antics ve?nats seus, els cananeus, parents dels egipcis de carn i de moral. Per? abans ell estava amb els seus pares i els seus germans i no havia sentit el pes de la responsabilitat sobre les seves espatlles.
Ara ?s a casa dels egipcis, tot solet, en mans de la senyora de la casa.
La senyora estava casada amb un desgraciat, i ella tamb? havia tornat desgraciada. El seu marit estava castrat, era un eunuc del Fara?. I, on pot trobar consol una dona aix?, amb unes necessitats f?siques que el seu marit no comparteix?
Per aix? tenien els esclaus. Persones sense personalitat. Ens inexistents. M?s insignificants que els animals. Els prenien per a les seves necessitats, sense que el seu patiment tingu?s cap import?ncia.
Per? els esclaus s? tenen personalitat, tenen import?ncia i exist?ncia i sofreixen com qualsevol altre, o m?s. Fins que mor llur cor, se torna de pedra. A no ser que tinguin una for?a espiritual molt gran que els ajudi a superar els revessos de la vida.
El jove esclau, Yossef, havia crescut dins una fam?lia que sabia atorgar personalitat a tots els seus membres, tamb? als esclaus que hi havia, i per aix? no la perd? quan arrib? a la casa de l?eunuc, Potifar, i de la seva desesperada muller, la fera salvatge.
Ella l?encal?ava cada dia, i aix? durant tot un any! I ell sabia desfer-se?n d?ella, dia rere dia, malgrat la seva condici? d?esclau.
Els esclaus moderns
En la nostra societat moderna tamb? hi ha esclaus. Esclaus de la societat, de les normes establertes, o de les ?enteses?. I els esclaus moderns tamb? sofreixen, tenen import?ncia i exist?ncia. Per? amb el temps les van perdent i deixen que el cor mori i torni de pedra. ?Aix? ?s la vida?, ?no hi ha m?s remei?. Esborren la seva identitat, la dilueixen en el suc ins?pid de les deixalles dels altres, de les idees importades sense elaborar, de esl?gans lluents i buits.
A no ser que la personalitat sigui molt forta, molt clara i ben edificada. Ben educada. De manera que quan la fera salvatge ataca, saben qu? fer i com defendre?s. Dia a dia, durant anys i m?s anys.
L?esclau, Yossef, estava tot sol, desemparat. Nosaltres, normalment, no estem sols. Tenim pares, parella, fam?lia, que ens poden ajudar, que ens recolzen. Tanmateix, sense una personalitat molt forta, ?s molt mal de fer aguantar l?empenta cruel i despietada de ?la societat?, que quan ?s bona ? ?s molt bona, per? quan no ho ?s, no hi ha res pitjor.
Yossef, en el primer moment, exposa la gran confian?a que l?amo de la casa ha posat en ell. ?Tot ho ha confiat en les meves mans, i com puc fer un mal tan gran?!? I, tamb?, afegeix que ?s un pecat davant D??u. Segurament ho pos? en segon terme pel fet que aquella gent no devia tenir molta devoci?. O tal vegada per anar del m?s lleu al m?s greu.
El temor del creador
Quan mor? Raban Iohanan ben Zaccai, els seus alumnes li demanaren una benedicci?, i ell els digu?: que tingueu un temor de D??u com el temor dels homes. S?estranyaren els alumnes, i digueren: amb aix? ja basta? I ell digu?: tant de bo! Ja que la gent diu: que no me vegi ning?!
El temor al Creador no ?s immediat, no ?s obvi. Quan una persona comet un pecat, t? molt en compte que ning? el vegi, sense tenir en compte que el Creador ho veu tot. Aix? se denomina en el Talmud ?robar el coneixement div??, fer com si D??u no ho pogu?s con?ixer.
I que ning? pensi que Yossef no tenia sentiments, no sentia la temptaci?. El verset diu que ?un dia vingu? a casa a fer la seva feina…? (G?n. 39:11) i els Savis del Midraix no acaben de saber si era veritablement el seu treball, o si venia per ?altres feines?, clara al?lusi? a la temptaci?. I, segurament sentint aquella feblesa moral, fou quan la seva senyora, a la fi, aconsegu? posar-li m? al damunt.
El m?rit quotidi?
En altra tem?tica, en el mann? que rebien els Fills d?Israel di?riament, no el podien guardar d?un dia per l?altre. I hi havia gent que provava de deixar-lo per l?endem? ja que, si avui he tingut el m?rit, si avui he assolit el grau d?integritat moral, qui m?assegura que el podr? obtenir tamb? dem?? Aquest pensament ja implica una feblesa moral, una manca de confian?a en les forces que tenim, que obri la porta a la temptaci? i li diu: ja ho pots tornar provar, que estic a la teva disposici?!
El Midraix diu que quan Yossef arrib? a aquest punt, quan ja estava en mans de la seva senyora, predisposat a fer el que fos, li aparegu? la cara de son pare i aix? fou el que l?atur?, el que li don? les forces per fugir de la fera salvatge i de no sucumbir.
Qu? t? d?especial la cara de son pare? Per qu? tingu? la for?a d?aturar-lo?
Connexi? amb el Creador
Yaacov fou una persona que s?esfor?? m?s enll? de les nostres possibilitats de comprensi? en posar-se en contacte amb el Creador, sense desconnectar-se del que feia en la seva vida personal. Fins el punt de veure la imatge divina reflectida en la cara del seu germ?, un assass? que havia jurat matar-lo. Per? Yaacov sab? retreure el punt m?s profund, que molt poques persones humanes s?n capaces de perdre, que connectava el seu germ? al Creador. I el mateix era capa? de fer amb tot el que veia o feia. Tot ho tenia controlat, tot trobava la seva connexi? amb el Creador. Aix? feu que la seva cara reflect?s, igualment, la imatge divina, amb molt?ssima m?s for?a i claredat. Fins el punt que el nostres Savis arribin a dir que la seva cara estava gravada al gran tron celestial del Creador.
Quan el seu fill Yossef es trob? en un dels moments m?s dif?cils, en un moment de gran feblesa espiritual, record? la cara de son pare i aix? li don? les forces per fugir. Perqu? en aquell moment feu ell mateix la connexi? amb el Creador que li permet? comprendre la futilitat de l?acte que volia fer i el M?n que perdria si es deixava engalipar per la mala tend?ncia.
Han passat m?s de tres mil cinc cents anys d?aquell moment, i nosaltres tenim altres eines per arribar al mateix lloc.
D?on vens i on vas?
Els Savis ens comunicaren que hem d?aprendre a valorar d?on venim, on anem i qui ens ha de jutjar. No se tracta de trucs m?gics que ens salvin dels perills, sin? d?un treball intel?lectual i espiritual intens que ens ajudi a calibrar els nostres fets. D?on vens? d?una gota pudent. On vas? al lloc de pols, de cucs i putrefacci?. I qui t?ha de jutjar? El Rei de reis, el Sant, bene?t sia. La constituci? humana ?s de cos i ?nima. El cos tornar? a la pols d?on ha sortit, i l??nima anir? al gran judici, davant el gran Jutge.
Tenim tamb? eines emocionals, que depenen de la intensitat de la nostra vida espiritual, de com hem viscut la nostra experi?ncia jueva en el dia a dia, en xabat i en festius, en la nostra fam?lia o amb els nostres amics jueus que ens han gravat unes emocions positives molt fortes en els nostres sentits que en els mals moments ens han d?ajudar a sobreviure el perill.
Res de tot aix? arriba de forma m?gica, sin? ?nicament despr?s de grans esfor?os intel?lectuals, emocionals i espirituals, que estiguin ben centrats en la meta que volem assolir i allunyats de qualsevol mena d?error o transgressi?. Aix? representa un gran treball en tots els aspectes, del que no ens podem desfer. I conv? comen?ar com m?s prest, millor.