Apoyando a Israel

En un mes dramático, para Israel y quienes la apoyan, tuvo lugar un evento sumamente especial.

Más allá del océano, en un estudio en Manhattan, un popular presentador de radio y televisión realizó un anuncio que ha marcado un hito en la batalla por la verdad.

Hablándole a millones de espectadores y oyentes leales, Glenn Beck declaró que se encuentra organizando un evento denominado “Restaurando el Coraje”, el cual tendrá lugar en la capital de Israel en Agosto. Continue reading “Apoyando a Israel”

Comentari a la Paraixà de Waiéixev

Josef, l’esclau

Confiança

Segons els nostres Savis, Josef va estar esclavitzat durant tretze anys. Primer, un any a casa de Potifar, després, deu anys a la presó fins la alliberació del Coper Reial, i després altres dos, per càstig per haver confiat en el Coper, enlloc de confiar en el Creador.

Ja en el primer any Josef ens dóna una lliçó molt important de lleialtat i bon servei, malgrat el fet d’ésser esclau òbviament en contra de la seva voluntat. És molt important conèixer les seves reaccions i el seu comportament ja que, en algun sentit, nosaltres també som esclaus del Creador, com diu la Torà al final del capítol 25 de Waïcrà (Levític). Continue reading “Comentari a la Paraixà de Waiéixev”

Comentari a la paraixà de Toldot

La dentadura d’Essau

Magdiel

La Torà diu que Essau és Edom, i segons el Midràix un dels darrers reis d’Edom, de nom Magdiel, fou rei de Roma, i això és el que dóna peu a la tradició jueva que podem veure a diversos passatges del Talmud exposant la figura d’Essau com a representant del cristianisme, i per tant també de la cultura occidental (vegeu Ialkut Xim’oni, Midràix Rabà i Rabenu Bahià).

Essau és un personatge interessant. La etimologia del seu nom implica que “naixé fet”, o sia que ja des del primer moment posseïa tot el necessari per a cumplir la seva missió a la Terra, i això significa que no necessita evolucionar. Ja està tot fet. El Midràix ho plastifica diguent que naixé amb tot el cabell, barba i mostatxo, i amb tota la dentadura (què ferest! ja que amb ella, segons el mateix Midràix, deixà estèril a sa mare per impedir que tengués més descendència). Continue reading “Comentari a la paraixà de Toldot”

Comentari a la paraixà de Ki Tecé

Presoners de guerra, prosèlits i enemics de l’alma

Enemics de l’alma

Ja en els primers dies d’identitat nacional hebrea, poc després de sortir del País d’Esclavitut, Egipte, ens trobam amb dos tipus diferents de pobles que es posen en contacte amb noltres.

La primera trobada és especialment trumàtica. Es tracta del poble amalequita, els descendents d’Amalec, el nét d’Essau. No parlarem ara de la psicologia amalequita, sinó que ens limitarem als fets: en les primeres tres setmanes després de sortir d’Egipte apareixen els amalequites i entablen batalla amb noltres, sense cap “casus belli” – motiu de guerra. El Midràix diu que no podia soportar la idea d’un Poble Especial invencivle, guardat pels núvols divins. Continue reading “Comentari a la paraixà de Ki Tecé”

Comentari a la paraixà de Dvarim

Existiren realment els gegants bíblics?

Els gegants bíblics

Existiren realment els gegants bíblics?

Bé, convé recordar que la Torà no és un llibre d’arqueologia, ni tampoc d’història: és un llibre profètic que parla de la profecia, que relata el contacte directe i conscient de l’home amb el Creador. I per tant, tots els detalls que puguem trobar en el relate bíblic han de tenir alguna cosa que veure amb aquest contacte: coses positives o negatives, de condicions o fases d’un procés llarg, de definicions i de límits de la profecia. Continue reading “Comentari a la paraixà de Dvarim”

Comentari a la paraixà de Pinhàs

El cas de les Filles de Çlofhad

Cinc senyoretes es presenten davant el Tribunal de Moixé i reclamen els seus drets.

Les senyoretes són Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirçà, filles de Çlofhad.

Es tracta de les filles d’un condemnat per la justícia, que va morir sense descendència masculina, i ara reclamen l’herència com legítimes hereves seves. Continue reading “Comentari a la paraixà de Pinhàs”

Comentari a la paraixà de Huqqat

Els Núvols i la Font

Anys de càstig

Han acabat els anys de càstig imposat pel Creador. El Poble havia plorar gratuïtament després de sentir les paraules dels espies que els desesperaven de la possibilitat de conquerir la Terra Promesa. El càstig imposat els donava el que preferien: no volien entrar a la Terra Promesa, doncs que no hi entrin.

Quaranta anys són molts, tota una generació perduda per una por de provar les seves possibilitats, de posar en marxa el seu potencial. Continue reading “Comentari a la paraixà de Huqqat”

Comentari a la paraixà de Xlah

Pujarem!

Els espies

La paraixà de la setmana parla del viatge dels Fills d’Israel en direcció a la Terra Promesa. Havien passat quasi un any davora el Mont Sinai i en la paraixà de la setmana passada (Nombres 10:11) van rebre l’ordre de marxa. Al començament del Llibre de Dvarim (Deuteronomi, 1:2) ens aporten la dada que són només onze dies de viatge.

Però en el moment en que arriben a les portes del País d’Israel, surgeix un inconvenient imprevist. Moixé envia dotze espies que, quan tornen, consegueixen desanimar per complet el Poble. La gent plora a causa de les males notícies, malgrat la denegació de dos dels participants, que els asseguren que no hi ha cap motiu per plànyer-se. El resultat d’aquella desmoralització són altres 37 anys de trashumància abans de poder entrar a la Terra Promesa. I la veritat és que aquesta entrada ja roman defora del relate de la Torà, i no el podrem llegir més que al Llibre de Iehoixúa (Josuè). Continue reading “Comentari a la paraixà de Xlah”

Comentari a la paraixà de Bmidbar

Et desposaré amb fidelitat

La corretja dels Tfil·lín

“Et desposaré per sempre, i et desposaré amb justícia i amb judici, amb bondat i misericòrdia. Et desposaré amb fidelitat i coneixeràs el Senyor”, diu el profeta Hoixea (2:21-22), parlant en nom del Creador i referint-se a la Seva relació amb el Poble d’Israel. I és costum jueu molt antic que, quan ens fermam la corretja dels tfil·lín (filactèries) del braç fins a donar-li tres voltes al dit mitjà de la mà esquerra, es recitin aquests dos versets. En aquest acte, reafirmam el nostre compromís amb el Creador i amb Sa Torà, un compromís que consideram semblant al d’un matrimoni. Continue reading “Comentari a la paraixà de Bmidbar”