Comentari a la paraixà de Qórah

Assumpte familiar

El cosí de Moixé

Moixé era fill de Amram, i ell ho era de Qehat, fill de Levi, el tercer fill de Ia’acov.

Qehat tenia quatre fills (cf. Éxode 6:18): Amram, Içhar, Hevron i Uzziel. I Aharon, el fill major d’Amram, havia estat anomenat ‘Gran Sacerdot’, el més alt títol de la jerarquia ‘religiosa’ jueva, a part del Rei o del dirigent ‘polític’, que estava a càrrec de Moixé.

De totes maneres, quan arribà el moment de decidir qui haurien de ser els líders de les tribus de Leví, ja no els podien rebre els fills d’Amram, que ja tenien les seves pròpies responsabilitats. Cadascuna de les tres famílies de Leví: Guerxon, Qehat i Merarí, tenia el seu líder, el seu príncep. El de Guerxón era el primogeni de Guerxon era Eliassaf ben Lael, el de Merarí era Çuriel ben Avihàil. El títol del príncep de Qehat era el més cobejat, ja que ells eren els encarregats del Tabernacle. Continue reading “Comentari a la paraixà de Qórah”

Comentari a la paraixà de Waerà

Comprendre els manaments.

Sol Invicte?

En aquestes darreres setmanes estan celebrant 2.100 milions de persones el naixement del «fill de déu». Els cristians catòlics i protestants, que segueixen el calendari gregorià, ho fan el 25 de desembre, i els orientals (grecs, coptes, etc), que segueixen el julià, ho fan dues setmanes més tard.

Deixem de banda la relació amb la festa del Sol Invicte, del naixement de Frey o, vlaga la diferència, amb la festa de hanuccà, i anem al més important. Continue reading “Comentari a la paraixà de Waerà”

Comentari a la paraixà de Waïhí

Resum d’Època

Les arrels

Aquest dissabte que vé, 16 de Tevet (2 de gener), llegim la darrera porció del Llibre del Gènesi (47:28 – 50:26), la de Waïhí.

Els Savis ens ensenyen que així com els primers capítols de cada Llibre venen a ser com una capçalera del llibre, així mateix els darrers venen a ser-ne el resum.

El Llibre del Gènesi és el llibre de les arrels del Pob Continue reading “Comentari a la paraixà de Waïhí”

Comentari a la paraixà de Hayé Sarà

Deu arrobes

Deu camells que han de beure després d’un viatge de dues o tres setmanes pel desert, són molts de camells i molta d’aigua. Són devers deu arrobes d’aigua perhom (entre cent i cent cinquante litres).

I una persona que els ha d’abeurar, no importa de quina edat sigui ni quins braons tengui, ha de tenir molta paciència i molta resistència física. Continue reading “Comentari a la paraixà de Hayé Sarà”

Comentari a la paraixà de Nóah

El ‘Jo’ gran

Veig com tot se crema

Me’n record que quan jo era un poc més jove, fa devers trenta set anys, sortí el disc Catch Bull at Four del cantant anglo-xipriota Stéfanos Dimítrios Geòrgious, millor conegut com Cat Stevens (o ara Yussuf Islam). En aquell àlbum hi havia una cançó en llatí que se deia ‘O Caritas’, i que començava diguent: “Hunc ornatum mundi nolo perdere”, o sia, ‘no vull perdre aquest esplendor del Món’, i continuava cantant que ‘veig com tot se crema, sent els crits dels homes… el dolor de la tristesa i les llàgrimes és greu, el crit de la terra i la mar és gran…’ Continue reading “Comentari a la paraixà de Nóah”

Comentari a la Festa de les Cabanetes

Collita Espiritual

Festa incongruent

Celebrar la Festa de les Cabanetes (Succot) al començament de la tardor és, com altres moltes coses al judaisme, perfectament incongruent.

No seria millor construir les Cabanetes al començament de l’estiu o al manco de la primavera, quan la gent n’està farta de viure dins les cases hivernals, mal ventilades i oscures, i surt d’excursió a l’aire lliure o construeix estructures provisionals per passar-hi unes setmanes de vida sana? Continue reading “Comentari a la Festa de les Cabanetes”

Comentari a la paraixà de Xoftim

Obrir el Cel o l’Infern

Igualdat proporcional

Sens dubte, un dels temes més importants d’ençà que l’home social existeix (tant si hi ha un “home asocial” com si no), és el de la justícia.

Els filòsofs grecs dedicaren molts dels seus pensaments a les teories i les pràctiques de la justícia. Les tres generacions dels grans filòsofs grecs, Sòcrates, Plató i Aristòtil, en cercaren la definició més exacta: una igualdat proporcional, segons el rang i els mèrits de cadascú. Molt abans, en temps d’Avraham, ja existia un tal Hammurabi, que deixava escrita a una estela un còdex impresionant, que alguns científics creuen que, pels tòpics que tracta, fou la matriu de la Torà, encara que pel contingut de les lleis és quasi contrària a les ensenyances de la Torà, com la diferència que pot haver-hi entre el seny humà i el “seny” diví. Continue reading “Comentari a la paraixà de Xoftim”

Comentari a la festivitat de Purim

La reina dels anussim

Començament del retorn

Segons la cronologia que ens aporten els Savis, la festivitat de Purim es refereix a l’època del començament del Rertorn a la Pàtria, després dels setanta anys d’Exili a Babilònia que vengueren com consequència de la destrucció del Primer Temple de Jerusalem.

El Llibre d’Ezrà (Esdres) als primers capítols ens parla d’aquest començament del Retorn, que no fou gens senzill i que presenta moltes línies paral•leles amb l’actrual Retorn, que encara no ha acabat, i sembla tenir-ne per llarg. Continue reading “Comentari a la festivitat de Purim”

Comentari a la paraixà de Mixpatim

Els danys causats per les nostres propietats

El bou, el foc i el clot

Cinc motles o matrius de danys podem trobar a la nostra paraixà, que vénen descrits al tractat talmúdic de Bavà Qammà: tres del bou: la banya, la dent i el peu; i altres dos: el foc i el clot.

Hem d’explicar que hi ha, en teoria, quatre possibilitats de danys en el que es refereix a les relacions entre dues o més persones: en primer lloc les relacions home-home i després les que es refereixen a llurs propietats: home-propietat,
propietat-home i propietat-propietat. Continue reading “Comentari a la paraixà de Mixpatim”

Comentari a la paraixà de Bxal•làh

Viatge dificultós

El conte

Això era i no era… un pare i el seu fill que es anaven de camí, per un camí llarg i perrillós.

Tant el pare com el fill estaven satisfets d’haver superat totes les dificultats que el camí els havia presentat i de dalt d’un turó miraren cap enrere i veren les dues parelles de petjades que senyalaven els llocs per on havien passat. I aquí, de cop i volta, se desperrtà en el fill una mala impressió. Continue reading “Comentari a la paraixà de Bxal•làh”