Comentari a la paraixà de Nóah

El ‘Jo’ gran

Veig com tot se crema

Me’n record que quan jo era un poc més jove, fa devers trenta set anys, sortí el disc Catch Bull at Four del cantant anglo-xipriota Stéfanos Dimítrios Geòrgious, millor conegut com Cat Stevens (o ara Yussuf Islam). En aquell àlbum hi havia una cançó en llatí que se deia ‘O Caritas’, i que començava diguent: “Hunc ornatum mundi nolo perdere”, o sia, ‘no vull perdre aquest esplendor del Món’, i continuava cantant que ‘veig com tot se crema, sent els crits dels homes… el dolor de la tristesa i les llàgrimes és greu, el crit de la terra i la mar és gran…’ Continue reading “Comentari a la paraixà de Nóah”

Comentari a la Festa de les Cabanetes

Collita Espiritual

Festa incongruent

Celebrar la Festa de les Cabanetes (Succot) al començament de la tardor és, com altres moltes coses al judaisme, perfectament incongruent.

No seria millor construir les Cabanetes al començament de l’estiu o al manco de la primavera, quan la gent n’està farta de viure dins les cases hivernals, mal ventilades i oscures, i surt d’excursió a l’aire lliure o construeix estructures provisionals per passar-hi unes setmanes de vida sana? Continue reading “Comentari a la Festa de les Cabanetes”

Comentari a la paraixà de Xoftim

Obrir el Cel o l’Infern

Igualdat proporcional

Sens dubte, un dels temes més importants d’ençà que l’home social existeix (tant si hi ha un “home asocial” com si no), és el de la justícia.

Els filòsofs grecs dedicaren molts dels seus pensaments a les teories i les pràctiques de la justícia. Les tres generacions dels grans filòsofs grecs, Sòcrates, Plató i Aristòtil, en cercaren la definició més exacta: una igualdat proporcional, segons el rang i els mèrits de cadascú. Molt abans, en temps d’Avraham, ja existia un tal Hammurabi, que deixava escrita a una estela un còdex impresionant, que alguns científics creuen que, pels tòpics que tracta, fou la matriu de la Torà, encara que pel contingut de les lleis és quasi contrària a les ensenyances de la Torà, com la diferència que pot haver-hi entre el seny humà i el “seny” diví. Continue reading “Comentari a la paraixà de Xoftim”

Comentari a la paraixà de Mixpatim

Els danys causats per les nostres propietats

El bou, el foc i el clot

Cinc motles o matrius de danys podem trobar a la nostra paraixà, que vénen descrits al tractat talmúdic de Bavà Qammà: tres del bou: la banya, la dent i el peu; i altres dos: el foc i el clot.

Hem d’explicar que hi ha, en teoria, quatre possibilitats de danys en el que es refereix a les relacions entre dues o més persones: en primer lloc les relacions home-home i després les que es refereixen a llurs propietats: home-propietat,
propietat-home i propietat-propietat. Continue reading “Comentari a la paraixà de Mixpatim”

Comentari a la paraixà de Bxal•làh

Viatge dificultós

El conte

Això era i no era… un pare i el seu fill que es anaven de camí, per un camí llarg i perrillós.

Tant el pare com el fill estaven satisfets d’haver superat totes les dificultats que el camí els havia presentat i de dalt d’un turó miraren cap enrere i veren les dues parelles de petjades que senyalaven els llocs per on havien passat. I aquí, de cop i volta, se desperrtà en el fill una mala impressió. Continue reading “Comentari a la paraixà de Bxal•làh”

Comentari a la paraixà de Waïgàix

Germanor

Cara a cara

La trobada cara a cara entre els dos germans, Iehudà i Iossef, després de vint-i-dos anys de separació, en una situació desesperada en què Iehudà encara no coneix la vertadera identitat de Iossef i veu que el seu germà petit és traïdorament acusat de robatori, és un espectacle impresionant. Continue reading “Comentari a la paraixà de Waïgàix”

Comentari a la paraixà de Qui Tecé: Societat de Consum

Persones normals? 

La Torà no és una Llei per a persones normals, ja que persones normals volen dirigir els seus actes de manera que ells pensen i consideren “normals”. Però la Torà és una Llei Divina que vol dirigir-nos segons el nostre potencial més subconscient, més íntim. Segons el potencial que només el Creador de l’Home pot conèixer.
La xarxa de Lleis i de Manaments que ens presenta la Torà està destinada a treure a la pràctica, a posar en marxa i descobrir tot aquest potencial que tenim al subconscient, amagat a un racó oblidat de la nostra ànima i que molt poques persones són capaces de treure’l sense l’ajut d’un factor extern. Continue reading “Comentari a la paraixà de Qui Tecé: Societat de Consum”

Comentari a la paraixà de Mattot: Guerres Civils

1. A punt d’entrar

El Poble d’Israel està ja a punt d’entrar a la Terra Promesa.
Han passat quaranta anys de càstig per no haver volgut entrar que havien tengut l’oportunitat de fer-ho, quan Moixé envià els espies que, en lloc d’animar el poble a entrar a la Terra Promesa, els explicaren que seria massa difícil.
Moixé ja ha trobat, el Creador l’hi ha indicat, la persona que ha de conduir el Poble en els anys perillosos de la conquesta, una persona que és capaç de comprendre les raons de cadascun dels membres del Poble, tal i com el mateix Moixé podia. Continue reading “Comentari a la paraixà de Mattot: Guerres Civils”

Comentari a la paraixà de Waiecé: Divina Comèdia

Stunt double

Hi ha persones que necessiten que una altra persona els complementi. Per exemple, els actors de cine que han d’efectuar escenes perilloses tenen els seus dobles (“stunt double”) que ho facin per a ells, llevat del famós cantonès Jackie Chan que no ho permet i que s’estima més rompre’s el cap ell tot solet.
També hi ha polítics famosos que se saben en perill a causa de la gran quantitat d’enemics que cultiven, com l’Estimat Líder Kim Jong-Il de Corea del Nord, que ja no sabem quina és exactament la seva cara, ja que moltes vegades apareix un doble seu a les parades militars que presideix… Continue reading “Comentari a la paraixà de Waiecé: Divina Comèdia”

Comentari a la paraixà de Huqqat: Ànimes Pures

Ànimes tristes

La majoria de la gent del món està encara convençuda de tenir una ànima prou invisible, a demés del cos visible.
Ho dic perquè n’hi ha un grup bastant gran que diu que si no la podem veure, senyal que no existeix.
Bé, no tenc ganes de discutir ara aquest punt. Vull sortir de la premisa que existeix i que quan la gent diu “jo” no es refereix a son nas o a son cor, ni tan sols a son seny o a son cervell, sinó a sa vituperada ànima.
Una ànima que és sensible, massa sensible, als incidents que l’envolten. Continue reading “Comentari a la paraixà de Huqqat: Ànimes Pures”