Els moko
S?n famosos els habitants de Nova Zelanda, els maoris, pels tatuatges que practiquen, sobre tot a la cara, els anomenats ?moko?, que tornen estar de moda entre els naturals de les illes del sud, com part del seu despertar nacional, junt amb la seva llengua i altres components culturals.
I no nom?s ells, per suposat. Tamb? a Egipte, al Jap?, a Papua, a la Indoxina, etc. es practicava tradicionalment el tatuatge, majorit?riament com part de la religi?, o de la part ?espiritual? de la cultura. A vegades omplien amb els dibuixos tota l?esquena, les cuixes, la cara, els bra?os i el pit, deixant molt poc espai lliure.
En el cas dels maoris, els tatuatges a la cara arribaven a impedir que poguessin menjar normalment, a causa de la deformaci? de la pell cut?nia, i no tenien m?s remei que menjar brou que els subministraven amb uns embuts especials.
Tipus de tatuatges
En realitat, es coneixen formes diferents de tatuatge, paraula que, precisament, prov? dels mars del sud, ?tatau?, que significa ?escriptura? en les cultures polin?sies.
N?hi a que s?n superficials, anomenades mehendi, fetes principalment amb les fulles de l?alquena, tamb? coneguda com ?henna?, que serveix per tenyir els cabells o fer dibuixos a la pell, principalment a les mans, i que desapareixen al cap d?uns pocs dies.
D?altres que es fan arribar fins a la derma, per davall l?epidermis, de manera que la pintura es fa pr?cticament indeleble. Es pot fer amb agulles o amb incisions practicades a la pell de manera que arribin a la derma, que ?s pot considerar permanent de per vida. S?n els que es coneixen normalment com tatuatge i com escarificaci?, amb la difer?ncia que el primer es fa amb agulles i la segona amb incisions o amb cremades.
Jo participava fa uns anys en un grup d?estudi on-line de l?idioma arameu, ja desaparegut, i moltes persones, americans descendents de fam?lies cristianes maronites, que fan servir l?arameu per a les seves oracions, volien saber com s?escriu en l?alfabet arameu tal nom o tal altre. El propietari del grup els ajudava a fer la transcripci?, fins que se n?adon? que les preguntes eren per saber com fer el tatuatge del nom, i aleshores comunic? que no faria m?s transcripcions de noms, ja que est? prohibit fer tatuatges.
La prohibici? a la Tor?
En hebreu, el mot emprat a la Tor? pel tatuatge ?s ?ca?c?? (???????), o ?escriptura de ?ca?c???, i ?s mencionat al cap?tol 19 del Lev?tic, junt amb altres pr?ctiques prohibides.
Aix?, al verset 26 la Tor? parla de la prohibici? de ?menjar sobre la sang?, que era un costum que consistia en menjar la carn d?un animal que encara no havia mort, i sense netejar-lo de la sang, per tal d?aconseguir una for?a sobrehumana.
En el mateix verset es menciona la prohibici? dels endevins de diferents castes, el que els romans denominaven ?ex caelo?, ?del cel?, o sia, observant el moviment dels n?vols, els llamps, etc., i el que anomenaven ?ex tripudiis, o sia, observant el comportament dels animals, de les aus, etc.
Els auguris solien estar en mans de sacerdots, relacionant les prediccions amb la voluntat dels d?us.
El verset seg?ent, el 27, parla de les prohibicions d?afaitar els cabells del cap d?una manera especial, i tamb? la prohibici? de fer el mateix amb la barba. ?s conegut, encara, el costum dels frares i capellans cristians de tondre?s, fent un redol als cabells del cap. Els grecs tenien la ?com??, una llarga cabellera nom?s a la part posterior del cap, tot aix? fermament relacionat amb l?esperan?a de rebre un ajut div? especial. La prohibici? de retallar-se la barba en els cinc punts que marca la mand?bula quan se junta amb el crani, i les tres ?puntes? que t? m?s avall. Sembla que aix? estava igualment relacionat amb antigues pr?ctiques religioses.
El verset 28 parla de la prohibici? de rapinyar-se la carn amb motiu del dol per la mort d?un parent, per tal d?aconseguir el favor dels d?us cap el difunt.
I, en el mateix verset, apareix la prohibici? de l?escriptura ?ca?c??, el tatuatge, que hem vist abans que tamb? estava relacionat amb pr?ctiques religioses.
La nova moda
Malauradament, des de fa uns anys, el tatuatge ha tornat a la moda i s?n molts els que es fan dibuixos de tots colors als bra?os, a les cames, al pit i esquena, al coll, etc. Dibuixos de flors o de papallones, de dracs o de calaveres. Fins i tot n?hi ha que es graven versets b?blics als bra?os; aix? he vist versets en arameu, i noms o paraules en escriptures de tot el m?n: xineses, hebrees, ?rabs, g?tiques.
Fins fa poc temps, pocs eren els jueus que malmenaven el seu cos amb tatuatges, per? d?en?? que arribaren els immigrants de l?antiga Uni? Sovi?tica, molts d?ells no jueus que aprofitaren una bretxa de la llei israeliana per fer immigraci?, comen?aren a veure?s m?s i m?s tatuatges.
Tamb? alguns immigrants d?Eti?pia, els ?falaixmura?, jueus et?ops que es veren obligats a batiar-se fa relativament poc temps, van ser obligats, sobre tot les dones, a tatuar-se creus al front i les galtes.
Molts d?ells es penedeixen amargament d?haver malmenat el seu cos amb aquests dibuixos o escriptures, sobre tot els que desconeixien la prohibici? de la Tor? i que, quan es posen els tefil?l?n al bra?, deixen veure el tatuatge, a vegades molt impropi, que es feren de joves.
?s veritat que hi ha t?cniques per esborrar els tatuatges, per? s?n doloroses i dif?cils, de moment. I aquells que tenen gran quantitat de tatuatges al cos els resulta pr?cticament impossible desfer-se?n d?ells.
El motiu de la prohibici?
Quin ?s el motiu de la prohibici??
En primer lloc, ?per qu? aix? ho vol el Creador?. Aix? ens hauria de bastar, sense necessitat de cercar motius m?s ?intel?lectuals?.
Per? ja sabem que ens costa fer coses que no entenem, i per aix? fem tots els possibles per atansar el nostre enteniment a la saviesa de la Tor?, com han fet els nostres Savis des de que vam rebre la Tor?.
Un dels motius b?sics ?s que est? prohibit maltractar el nostre cos. El cos ?s una creaci? divina, fins el punt que la Tor?, al primer cap?tol del G?nesi, diu que vam esser fets a ?imatge i semblan?a? del Creador. No vol dir que ell tingui cos, ni molt manco!, sin? que el cos hum? reflexa unes propietats de la creaci? divina. Per tant ?s un gran error maltractar el cos, mentre sigui possible evitar-ho. I est? clar que el tatuatge ?s un maltractament que es pot evitar, i per aix? la Tor? el prohibeix.
Altre motiu ?s el que hem vist abans, que relaciona el tatuatge amb la idolatria. I no importa si el que vol fer-se la gravaci? a la pell t? intencions d?idolatria o no, des del moment que la Tor? ho prohibeix en general, queda incl?s qualsevol tatuatge en la pr?ctica idol?trica prohibida, i aix? ho estableix Maim?nides i tamb? el Xulhan Arukh.
?s important con?ixer aquesta prohibici? i parlar d?ella precisament en aquesta ?poca, quan la gent sembla haver perdut qualsevol noci? d?ella.