El tatuatge – Nocions en judaisme

Els moko

Són famosos els habitants de Nova Zelanda, els maoris, pels tatuatges que practiquen, sobre tot a la cara, els anomenats ‘moko’, que tornen estar de moda entre els naturals de les illes del sud, com part del seu despertar nacional, junt amb la seva llengua i altres components culturals.

I no només ells, per suposat. També a Egipte, al Japó, a Papua, a la Indoxina, etc. es practicava tradicionalment el tatuatge, majoritàriament com part de la religió, o de la part ‘espiritual’ de la cultura. A vegades omplien amb els dibuixos tota l’esquena, les cuixes, la cara, els braços i el pit, deixant molt poc espai lliure.

En el cas dels maoris, els tatuatges a la cara arribaven a impedir que poguessin menjar normalment, a causa de la deformació de la pell cutània, i no tenien més remei que menjar brou que els subministraven amb uns embuts especials.

Tipus de tatuatges

En realitat, es coneixen formes diferents de tatuatge, paraula que, precisament, prové dels mars del sud, ‘tatau’, que significa ‘escriptura’ en les cultures polinèsies.

N’hi a que són superficials, anomenades mehendi, fetes principalment amb les fulles de l’alquena, també coneguda com ‘henna’, que serveix per tenyir els cabells o fer dibuixos a la pell, principalment a les mans, i que desapareixen al cap d’uns pocs dies.

D’altres que es fan arribar fins a la derma, per davall l’epidermis, de manera que la pintura es fa pràcticament indeleble. Es pot fer amb agulles o amb incisions practicades a la pell de manera que arribin a la derma, que és pot considerar permanent de per vida. Són els que es coneixen normalment com tatuatge i com escarificació, amb la diferència que el primer es fa amb agulles i la segona amb incisions o amb cremades.

Jo participava fa uns anys en un grup d’estudi on-line de l’idioma arameu, ja desaparegut, i moltes persones, americans descendents de famílies cristianes maronites, que fan servir l’arameu per a les seves oracions, volien saber com s’escriu en l’alfabet arameu tal nom o tal altre. El propietari del grup els ajudava a fer la transcripció, fins que se n’adonà que les preguntes eren per saber com fer el tatuatge del nom, i aleshores comunicà que no faria més transcripcions de noms, ja que està prohibit fer tatuatges.

La prohibició a la Torà

En hebreu, el mot emprat a la Torà pel tatuatge és “ca’cà” (קַעֲקַע), o ‘escriptura de “ca’cà”’, i és mencionat al capítol 19 del Levític, junt amb altres pràctiques prohibides.

Així, al verset 26 la Torà parla de la prohibició de ‘menjar sobre la sang’, que era un costum que consistia en menjar la carn d’un animal que encara no havia mort, i sense netejar-lo de la sang, per tal d’aconseguir una força sobrehumana.

En el mateix verset es menciona la prohibició dels endevins de diferents castes, el que els romans denominaven ‘ex caelo’, ‘del cel’, o sia, observant el moviment dels núvols, els llamps, etc., i el que anomenaven ‘ex tripudiis, o sia, observant el comportament dels animals, de les aus, etc.

Els auguris solien estar en mans de sacerdots, relacionant les prediccions amb la voluntat dels déus.

El verset següent, el 27, parla de les prohibicions d’afaitar els cabells del cap d’una manera especial, i també la prohibició de fer el mateix amb la barba. És conegut, encara, el costum dels frares i capellans cristians de tondre’s, fent un redol als cabells del cap. Els grecs tenien la ‘comé’, una llarga cabellera només a la part posterior del cap, tot això fermament relacionat amb l’esperança de rebre un ajut diví especial. La prohibició de retallar-se la barba en els cinc punts que marca la mandíbula quan se junta amb el crani, i les tres ‘puntes’ que té més avall. Sembla que això estava igualment relacionat amb antigues pràctiques religioses.

El verset 28 parla de la prohibició de rapinyar-se la carn amb motiu del dol per la mort d’un parent, per tal d’aconseguir el favor dels déus cap el difunt.

I, en el mateix verset, apareix la prohibició de l’escriptura ‘ca’cà’, el tatuatge, que hem vist abans que també estava relacionat amb pràctiques religioses.

La nova moda

Malauradament, des de fa uns anys, el tatuatge ha tornat a la moda i són molts els que es fan dibuixos de tots colors als braços, a les cames, al pit i esquena, al coll, etc. Dibuixos de flors o de papallones, de dracs o de calaveres. Fins i tot n’hi ha que es graven versets bíblics als braços; així he vist versets en arameu, i noms o paraules en escriptures de tot el món: xineses, hebrees, àrabs, gòtiques.

Fins fa poc temps, pocs eren els jueus que malmenaven el seu cos amb tatuatges, però d’ençà que arribaren els immigrants de l’antiga Unió Soviètica, molts d’ells no jueus que aprofitaren una bretxa de la llei israeliana per fer immigració, començaren a veure’s més i més tatuatges.
També alguns immigrants d’Etiòpia, els ‘falaixmura’, jueus etíops que es veren obligats a batiar-se fa relativament poc temps, van ser obligats, sobre tot les dones, a tatuar-se creus al front i les galtes.

Molts d’ells es penedeixen amargament d’haver malmenat el seu cos amb aquests dibuixos o escriptures, sobre tot els que desconeixien la prohibició de la Torà i que, quan es posen els tefil·lín al braç, deixen veure el tatuatge, a vegades molt impropi, que es feren de joves.

És veritat que hi ha tècniques per esborrar els tatuatges, però són doloroses i difícils, de moment. I aquells que tenen gran quantitat de tatuatges al cos els resulta pràcticament impossible desfer-se’n d’ells.
El motiu de la prohibició

Quin és el motiu de la prohibició?

En primer lloc, ‘per què així ho vol el Creador’. Això ens hauria de bastar, sense necessitat de cercar motius més ‘intel·lectuals’.

Però ja sabem que ens costa fer coses que no entenem, i per això fem tots els possibles per atansar el nostre enteniment a la saviesa de la Torà, com han fet els nostres Savis des de que vam rebre la Torà.

Un dels motius bàsics és que està prohibit maltractar el nostre cos. El cos és una creació divina, fins el punt que la Torà, al primer capítol del Gènesi, diu que vam esser fets a ‘imatge i semblança’ del Creador. No vol dir que ell tingui cos, ni molt manco!, sinó que el cos humà reflexa unes propietats de la creació divina. Per tant és un gran error maltractar el cos, mentre sigui possible evitar-ho. I està clar que el tatuatge és un maltractament que es pot evitar, i per això la Torà el prohibeix.

Altre motiu és el que hem vist abans, que relaciona el tatuatge amb la idolatria. I no importa si el que vol fer-se la gravació a la pell té intencions d’idolatria o no, des del moment que la Torà ho prohibeix en general, queda inclòs qualsevol tatuatge en la pràctica idolàtrica prohibida, i així ho estableix Maimónides i també el Xulhan Arukh.

És important conèixer aquesta prohibició i parlar d’ella precisament en aquesta època, quan la gent sembla haver perdut qualsevol noció d’ella.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.