Ull per ull

Petites vict?ries

Existeix un llibre molt antic anomenat ?Meguil?l? de Ta?anit?, que significa ?llibre del dejuni?. En aquest llibre es recullen les dates en les que no se poden fer dejunis, ja que s?n dies festius. Es tracta de festivitats addicionals a les que tots coneixem al calendari jueu, festivitats que, malauradament, han desaparegut de la nostra vida, llevat de les de Hanucc? i Purim, que seguim celebrant.

El llibre recull diferents vict?ries, m?s filos?fiques que militars, que el judaisme tingu? sobre els seus enemics de casa i de fora.

Despr?s de la destrucci? del Temple, totes aquelles vict?ries ja no tenien sentit, ja que l?enemic rom? havia aconseguit una vict?ria molt m?s important sobre nosaltres. Aquelles dates mencionades a la Meguil?l? de Ta?anit foren oblidades i el llibre en s? caigu? en l?oblit. ?s esmentat algunes vegades al Talmud, i est? clar que poques persones el coneixien tres o quatre segles despr?s de la destrucci? del Temple.

El judaisme farisaic

En aquest llibre es mencionaven unes pol?miques que el judaisme tradicional, l?anomenat ?judaisme farisaic? (que el mot fariseu o farisaic, en hebreu, no t? res de pejoratiu!), tingu? amb altres sectes jueves, com els saduceus, els baituseus i els essenis. Sembla que aquestes sectes havien aparegut amb la conquesta grega del pa?s. Junt amb la filosofia hel?l?nica arribava un desenvolupament del pensament jueu molt diferent del conegut i que, en els casos citats, contradeia clarament els principis del judaisme.

Per suposat que les sectes tenien molts de punts en com? amb el judaisme tradicional, tamb? anomenat ?judaisme farisaic?, per? les discrep?ncies van arriar a ser molt greus i s?originaren moltes pol?miques i fins i tot sabotatges contra les institucions legals, com el que es refereix a la declaraci? del noviluni, per tal de guanyar uns punts de cr?dit a ulls del p?blic.

Una de les vict?ries es celebrava el dia quatre de tammuz, en que ?desaparegu?? el Llibre dels Decrets. Els baituseus volien imposar una lectura literal de la Tor? Escrita, desconnectant-la d?una Tor? Oral de la que discrepaven.

Ull per ull

Tots hem sentit parlar dels versets, al llibre de l??xode (21:24), al del Lev?tic (24:20) i al del Deuteronomi (19:21), que diuen ?ull per ull i dent per dent?. La lectura simplista i literal d?aquests versets implica que si una persona li ha tret un ull al seu ve?nat, el Tribunal li extraur? un ull a ell, i hem sentit moltes vegades la cr?tica de boca dels cristians que ho consideren una pr?ctica brutal i cruel.

El Talmud, al tractat de Baba Cama 84a, explica, per boca de rab? Yohanan, que se tracta d?una multa pecuni?ria i no d?un c?stig f?sic, com veurem m?s endavant les seves proves.

Per? els baituseus ho volien llegir literalment, implicant que si una persona cegava una altra, havia de ser cegada igualment, per penalitzaci? corporal.

Responsabilitat pels fets

La veritat ?s que el judaisme recolza l?opini? de que la persona ?s responsable de tots els seus fets, i que els c?stigs han de ser proporcionals. Si una persona causa un dany, mereix rebre ella mateixa el mateix dany que ha causat. En el llibre de l??xode podem veure, igualment, que fins i tot quan un bestiar causa mal, ?s la responsabilitat de l?amo, que en cas que un animal casi la mort d?alguna persona, la Tor? diu que l?amo ?s tan culpable que mereix morir… nom?s que la Tor? ?li permet? bescanviar la mort per una multa com rescat de la seva ?nima. Est? clar que, des d?un primer moment, la soluci? de la multa ja estava damunt la taula, per? la Tor? prefereix escriure que l?amo mereix la mort per tal de deixar ben clar que t? una responsabilitat sobre les seves espatlles que no pot esser directament anul?lada per una multa, sin? que ?ha de passar? pel verset que l?acusa com assass?.

I, per tant, ?s possible que la Tor? vulgui expressar d?aquesta manera, que si li has fer perdre un ull al teu company mereixeries perdre el teu, per tal de fer-nos entendre la gravetat de l?acte.

Per?, tanmateix, aix? tamb? pot resultar molt injust. Si un home que ja ?s borni li treu l?ull a alg? que no ho ?s, qu? en farem? Si diem que li hem de treure un ull al borni, ell dir? que no ?s just, que el ferit encara pot veure amb l?ull que li queda, per? si li treuen a ell, ja perdr? tota la vista. O, al contrari, si un home condret li treu l?ull a un borni, qu? farem? Si li traiem un sol ull a l?agressor, la v?ctima dir? que no ?s just, ja que ell ha quedat cec del tot, mentre que l?agressor encara hi pot veure amb l?ull que li queda, i si diem que hem de deixar cec igualment a l?agressor, dir? que no ?s just, que ell nom?s ha tret un ull a la v?ctima mentre que a ell li volen treure els dos…

En lloc

El resultat ?s inevitable. Aquests c?stigs expressats com corporals a la Tor? s?n, en realitat, multes pecuni?ries. El fet que estiguin escrits d?aquesta manera ?s per fer comprendre la gravetat de l?acte, per? mai per indicar que hem d?aplicar tal c?stig f?sic.

El cas es repeteix al cap?tol 25 del Deuteronomi, verset 12, quan diu que li hem de tallar la m? al qui faci avergonyir a altri.

En tots aquests casos es tracta nom?s de c?stig pecuniari. El verset del llibre de l??xode, igual que el del Lev?tic, usen l?expressi? ?t?hat?, que significa ?en lloc?: ?un ull en lloc d?un ull?, etc. La mateixa expressi? es troba al Lev?tic 24:18, poc abans del verset 20 que ens ocupa, dient: ?el que fereixi l??nima d?una b?stia la pagar?, ?nima en lloc d??nima?. En aquest verset diu clarament que ha de pagar i, per tant, quan l?expressi? es repeteix al verset 20 ?ull en lloc d?ull? ha de tenir el mateix significat: que es tracta nom?s d?un pagament de diners, i no d?un c?stig corporal, i aix? hem d?entendre: ?el valor d?un ull en lloc de l?ull perdut?.

El Tribunal ha d?examinar el cas i decidir quin ha estat el dany causat, segons les condicions de cadasc?, segons l?estatus, segons la p?rdua de treball o de possibilitats socials, etc. Cada cosa t? el seu preu, que no sempre ?s bo de saber, i per aix? ?s necessari el Tribunal, que ho comprovaran amb altres experts fins arribar a la soluci?.

L?estudi correcte

El fet ?s que, com d?iem al principi, que la secta dels baituseus opinaven que havia d?aplicar-se el c?stig corporal, literalment, tallant la m?, o traient l?ull, tal i com est? escrit a la Tor? Escrita. No es tracta d?una versi? arcaica o d?una tradici? m?s antiga que els baituseus conservaven quan els fariseus ?inventaven? una altra interpretaci?, sin? tot el contrari: d?una visi? estreta, que reconeixia nom?s la Tor? Escrita i que, a dem?s, no sabia ni tan sols llegir coherentment.

Per? nosaltres tenim tamb? la Tor? Oral, que ens ajuda a comprendre all? on el nostre seny tal vegada no hi arriba, o all? on no som capa?os d?entendre quina ?s la vertadera opini? del Creador que ens ha escrit aquestes paraules a la Tor?. S?, els Savis s?n capa?os de recon?ixer la intenci? del Creador, ja que la cerquen amb gran inter?s, amb paci?ncia i tenacitat, comparant textos i usant igualment el seny hum?, criatura divina, que, quan no contradiu la Tor?, ha de ser fiable (mentre coneguem b? les lleis de la l?gica, del pensar correcte, ?s clar), i amb la preparaci? espiritual adequada, especificada en els llibres sants.

I dels versets citats, junt amb d?altres, arribem a la conclusi? que poden haver-hi cinc multes diferents, acumulables. Una, pel dolor causat; una, per la p?rdua del treball; una, pel temps de convalesc?ncia; una quarta, pel metge i les medicacions; i la darrera, per la vergonya de veure?s en tal estat.

El Talmud, al tractat de Baba Cama, principalment al cap?tol vuit? (p?gines 83b-93a), podrem trobar les respostes a les preguntes que es desperten sobre els temes mencionats. Baba Cama ?s un dels tractats m?s estudiats a les acad?mies rab?niques, i aquest cap?tol, anomenat ?ha?ovel? ? ?el lesiu?, ?el qui causa lesi??, un dels m?s famosos i estudiats. Ja que si no coneixem les nefastes conseq??ncies de les nostres males accions, mai no podrem anar vius a bastament com per a evitar-les.

3 thoughts on “Ull per ull

  • September 21, 2016 at 10:05 am
    Permalink

    Estimado Rabi Nissan ben Abraham,
    El Talmud, en Baba Metzi? 59b cuenta el relato del debate del sabio Rab? Eliezer ben Horcan?s con el sabio Rab? Irmi?h. Rab? Eliezer apelaba al cielo para darle la raz?n, incluso en cosas triviales, pero el cielo no se la daba, hasta que Rab? Irmi?h dijo “La Tor?h fue entregada en el monte Sina? …. la Torah no esta m?s en el cielo”. Esto hacia referencia a la aguas vivas de la Torah oral, el Talmud y Gemar?, donde es responsabilidad de los sabios de cada generaci?n la interpretaci?n correcta de las leyes escritas, de acuerdo a la mayoria de los sabios. Esta es la ?nica forma en que pueda existir una evoluci?n ?tica y moral, si no deber?amos haber sido perfectos desde el principio, tal vez ?ngeles, pero sin libre albedrio. Hoy en d?a, donde poco a poco va avanzando la democracia en el mundo, o eso se pretende, el mejor defensor de la voz de la mayoria puediera ser el mismo Irmi?h. Sin embargo, la mayoria acaso debe tener siempre raz?n ? pues no, pero hay que seguir lo que dice la mayoria, por eso es responsabilidad de todos buscar la sabiduria y transmitirla a los dem?s, pues una mayoria ignorante y corrupta llevar? a la destrucci?n, como recordamos de Sodoma y Gomorra.
    En cuanto al “ojo por ojo”, es una declaraci?n de justicia. ?Y acaso alguien renunciar?a a la justicia? Cuentan los sabios que el mundo fue creado con justicia, pero luego vio el Creador que el mundo no podr?a sostenerse solo con justicia y recreo el mundo con misericordia. La justicia debe ser administrada con misericordia, no con el objetivo de vengar, sino de rectificar el mundo, y uno debe tener la humidad de reconocer sus errores y estar dispuesto a corregirlos. En la frase tan simpre “ojo por ojo” lo que vemos es que debe corregirse un da?o causado por algo igual o equivalente, pero no f?sicamente, sino en cuanto a la importancia que otorgue el propietario al 0bjeto compensador por la ofensa. Y esto es tremendamente d?ficil de saber o “juzgar”, por eso debe ser llevado a cabo por sabios que respentando el principio de justicia con que fue creado el mundo, apliquen esta con la m?xima misericordia posible. La situaci?n evolutiva ideal, parad?siaca, ser?a cuando las normas de aplicaci?n fueran de justicia, pero esta no fuera nunca aplicable porque todo el mundo llevar? especial cuidado en no hacer mal o causar perjuicio a nadie, pero no por miedo a la represalia, sino por haber interiorizado en su totalidad el comportamiento ?tico y moral.
    Shalom
    H?ctor

    Reply
  • September 26, 2016 at 12:12 am
    Permalink

    Rab m’ ha fet reflexionar sobre la relativitat del mal que es pot fer…clar que no ?s el mateix un ull quan en tenim uno que un ull quan sols queda eixe…I aix? podriem pensar sobre tantes altres coses…
    Gr?cies!

    Reply
  • October 19, 2016 at 6:59 pm
    Permalink

    Ahora Israel puede decir que tiene justicia para defender su causa, no una simple donaci?n a su causa. Cuanto debe passar para que sea aceptable por todo el mundo

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.