Ticún olam

2 Comments

Aquestes dues paraules en hebreu s’han posat molt de moda darrerament al carrer jueu. Gent jove i també gent major, parlen d’aquest descobriment. Ticún Olam.

Què vol dir això?

La gran correcció

‘Ticún’ és ‘correcció’, i ‘olam’ és ‘món’, i plegats signifiquen ‘la correcció del món’. És el projecte diví, expressat a la Torà, per un Món ideal, sense morts ni malalties i sense maldat.

Fa més de cent anys li preguntaren al Gran Rabí d’Israel, el rav Avraham Iç’hac Hacohen Cook, quina era la seva opinió sobre les teories de l’evolució que entraven, en aquell temps, als cercles científics i acaparaven l’atenció del públic. Ell digué que el judaisme coneix la teoria de l’evolució des de fa segles i mil·lennis, però amb una versió un poc diferent.

El judaisme parla d’una Humanitat que perdé el nord ja quasi des del començament de la seva Història. En aquell temps es produí el que en diuen ‘el trencament dels vasos’.

Simplificant molt el significat d’aquesta expressió, podríem dir que la persona humana té unes capacitats extraordinàries, que poden convertir-lo en un ésser sobrenatural. La Natura és el conjunt de les diferents expressions de la vida, vegetal, animal, humana i, fins i tot, mineral; són les relacions recíproques entre aquestes expressions de vida, regides per tota una sèrie de normes, anomenades ‘Lleis de la Natura’. L’astronomia, la física i la química, la geologia i la biologia, l’ecologia i la toxicologia són exemples de les expressions de vida, cadascuna d’elles amb les seves normes i lleis. I, amb llurs interrelacions es formen noves expressions, com són la bioquímica, la biofísica, l’astrobiologia, etc.

En realitat, totes elles estan fermament relacionades i no són més que diferents expressions d’una sola cosa, d’una sola Vida.

Un home sobrehumà

Tots respecten les lleis de la Natura. Tots, llevat de l’home.

L’home és l’únic que gosa transgredir les lleis naturals. Conscientment o sense voler. No és que ‘gosi’ fer-ho, sinó que sent ‘la necessitat’ de fer-ho.

En els darrers segles, les intervencions, o violacions humanes de les lleis de la Natura han causat desastres que, si seguim així, ens portaran a la total destrucció de la vida al planeta Terra tal i com la coneixem.

Des del punt de vista del judaisme, de la Torà, aquesta intervenció humana està programada des del principi. I és imprescindible i del tot necessària.

El problema, com sempre, és que la possibilitat, o necessitat, d’intervenció humana en el sistema de lleis naturals depèn del que podríem denominar la seva ‘bona voluntat’, o sia, del lliure albiri. L’home en pot fer bon ús dels seus poders, o els pot emprar per destruir. Depèn de la seva ‘bona voluntat’.

Necessitat de superar

L’atreviment humà, la ‘necessitat’ que té d’intervenir en les lleis de la Natura, comença en les capacitats extraordinàries que té l’home. Un mestall d’ingredients que no té cap altre ésser en el planeta que coneixem, i segurament tampoc en cap altre de l’Univers. L’home té intel·lecte, té una ànima divina i té lliure albiri. L’ànima divina li permet anul·lar les lleis naturals, tant si és amb l’oració i la pràctica dels manaments divins, d’una manera completament positiva, com si decideix emprar pràctiques prohibides de bruixeria, etc., tant si és amb bona intenció com si ho fa amb finalitats destructives. L’intel·lecte li permet desenvolupar qualitats creatives extraordinàries que, després, fent servir el lliure albiri, aplicarà correctament per tal de millorar el Món, o usarà malèficament per destruir les bones coses que hi ha.

L’home no és home si no fa ús d’aquests ‘ingredients’ que té. Fa poc o molt, però fa. I tot està damunt la decisiva balança entre el bé i el mal.
I ja des del primer moment ha estat inclinant la balança cap el mal, i el món, poc a poc, ha anat derivant i deteriorant-se. I no penseu que la destrucció actual és la pitjor que ens puguem imaginar, ja que els nostres Savis ens revelen que ens han precedit molts d’altres ‘mons’ que van ser destruïts; i la darrera versió fou amb el Diluvi, que fou molt millor, ja que no ho destruí ‘tot’, sinó que ja hi havia una llavor positiva a bastament bona com per permetre que, a la llarga, creixés i donés bon fruit.

Això vol dir que l’home ja està superant la mala inclinació, i ja és capaç d’usar correctament les seves capacitats.

El bon ús de les capacitats

Perquè no ho ha fet fins ara? Perquè, fins ara, ha estat usant les capacitats per fer el mal o, al manco, per no fer el bé? És una bona pregunta!

No crec que hi hagi una resposta absoluta. És un poc de mandra, un poc de comoditat, un poc de decepcions i molts de malentesos. L’home té els ingredients, però no sap com usar-los. Ha de descobrir-ho poc a poc. Hi ha ajudes sobrenaturals, miracles i revelacions divines, però no sempre ens hem volgut fiar d’elles, ja que hi ha hagut falsificacions i malversacions fins el punt que molts d’humans han trabucat la seva fe en ‘el diví’, i no els manca raó. I d’altres que han seguit amb ulls clucs les malversacions de la divinitat sense ser capaços de discernir.

De totes maneres, la mandra, les decepcions i els malentesos ens han portat a un mal ús de les nostres facultats. Igual que un infant, per comoditat o per decepcions que sofreix, o per males instruccions rebudes, pot arribar a mal alimentar-se, a adoptar postures corporals que el deformen, fer ús de jocs o vicis que li damnen la vista o l’oïda.

Des del moment en que ‘el Mal’ entra dins l’equació, la balança se desequilibra perillosament, no per què el mal sigui més pesat, sinó perquè és més atractiu, més fàcil. La lluita de ‘el Bé’ és molt difícil i llarga, ja que va contra el consens general, lluita ‘contra la Natura’ que, aparentment, s’inclina pel Mal.

Informació correcta

I no hem parlat de la desinformació. Tota una lletania de teories pseudo-naturals, destinades a tranquil·litzar i fer callar la consciència, que desperta cada vegada que fem una mala acció, ens desvien de la meta.

“Que si l’home té tal necessitat o tal tendència significa que és quelcom bo, que és ‘natural’ i no podem lluitar contra la Natura”.

Com poder saber si és, efectivament, natural, bo i positiu, o si és una malversació de la informació? És veritat que tenim la Torà, la versió divina de les lleis de la Natura i del bon ús que l’home en pot fer fins que aconsegueixi alçar-la molt més amunt del que està ara. Però aquesta Torà sembla màgia, no acabem d’entendre les seves equacions, no sempre se veuen immediatament tots els bons resultats. Ens han enganyat amb falses ‘religions’, amb falses ‘revelacions divines’, que ja no sabem si ens podem fiar.

L’altre camí és, precisament, la ciència, la saviesa, la investigació. Els avenços dels darrers segles ens han permès arribar a un punt que cada particular pot accedir a més i més fonts de coneixement i comprovar per ell mateix la veracitat de la informació.

És veritat que el treball pot ésser molt llarg, pràcticament infinit. I que és necessària molta de paciència i molt d’optimisme.

Visió futurista

A l’oració de l’Alenu l’xabéaĥ (עָלֵינוּ לְשַּבֵּחַ) podem veure aquesta expressió, dient que volem rectificar el Món segons el Regne Diví, o sia, retrobant les normes que el Creador imposà a la seva creació, i la meta on vol que arribem, com ja hem dit, molt per damunt la Natura que rig avui en dia.

La violència, la immoralitat, la manca d’ètica, la idolatria, la ignorància. Tots aquests vicis de la societat i dels seus membres, han de desaparèixer.

Això és el primer pas. I després hem de construir la nova versió de societat, de Humanitat.

Com se fa tot això?

Sobren exemples d’idealistes que volien millorar el món, la societat humana, i no saberen ni tan sols millorar-se a ells mateixos.

Nosaltres fem el camí correcte: començant per nosaltres mateixos, rectificant el nostre tarannà, eliminant per complet els nostres vicis i polint un poc més les virtuts. Cada dia afegim un nou projecte, no massa pesat, no massa complicat, però que se va afegint als anteriors i se converteix en una gran adquisició.

Els veïnats que ens vegin, es contagiaran poc a poc, i així formarem un grup, un minyan, que prendrà més força. I la petita comunitat es farà més gran i poderosa.

No és utopia! És perfectament factible! Nosaltres hem de donar la primera passa, ben xalesta, sense cap por, i saber perseverar en el camí.

Així es fa el Ticún Olam.

2 thoughts on “Ticún olam”

  1. …com una onada de reparació que comença en cada cor, en cada vida humana i s’ expandeix fins l’ altra vorera de l’ oceà….

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.