Tic?n olam

Aquestes dues paraules en hebreu s?han posat molt de moda darrerament al carrer jueu. Gent jove i tamb? gent major, parlen d?aquest descobriment. Tic?n Olam.

Qu? vol dir aix??

La gran correcci?

?Tic?n? ?s ?correcci??, i ?olam? ?s ?m?n?, i plegats signifiquen ?la correcci? del m?n?. ?s el projecte div?, expressat a la Tor?, per un M?n ideal, sense morts ni malalties i sense maldat.

Fa m?s de cent anys li preguntaren al Gran Rab? d?Israel, el rav Avraham I??hac Hacohen Cook, quina era la seva opini? sobre les teories de l?evoluci? que entraven, en aquell temps, als cercles cient?fics i acaparaven l?atenci? del p?blic. Ell digu? que el judaisme coneix la teoria de l?evoluci? des de fa segles i mil?lennis, per? amb una versi? un poc diferent.

El judaisme parla d?una Humanitat que perd? el nord ja quasi des del comen?ament de la seva Hist?ria. En aquell temps es produ? el que en diuen ?el trencament dels vasos?.

Simplificant molt el significat d?aquesta expressi?, podr?em dir que la persona humana t? unes capacitats extraordin?ries, que poden convertir-lo en un ?sser sobrenatural. La Natura ?s el conjunt de les diferents expressions de la vida, vegetal, animal, humana i, fins i tot, mineral; s?n les relacions rec?proques entre aquestes expressions de vida, regides per tota una s?rie de normes, anomenades ?Lleis de la Natura?. L?astronomia, la f?sica i la qu?mica, la geologia i la biologia, l?ecologia i la toxicologia s?n exemples de les expressions de vida, cadascuna d?elles amb les seves normes i lleis. I, amb llurs interrelacions es formen noves expressions, com s?n la bioqu?mica, la biof?sica, l?astrobiologia, etc.

En realitat, totes elles estan fermament relacionades i no s?n m?s que diferents expressions d?una sola cosa, d?una sola Vida.

Un home sobrehum?

Tots respecten les lleis de la Natura. Tots, llevat de l?home.

L?home ?s l??nic que gosa transgredir les lleis naturals. Conscientment o sense voler. No ?s que ?gosi? fer-ho, sin? que sent ?la necessitat? de fer-ho.

En els darrers segles, les intervencions, o violacions humanes de les lleis de la Natura han causat desastres que, si seguim aix?, ens portaran a la total destrucci? de la vida al planeta Terra tal i com la coneixem.

Des del punt de vista del judaisme, de la Tor?, aquesta intervenci? humana est? programada des del principi. I ?s imprescindible i del tot necess?ria.

El problema, com sempre, ?s que la possibilitat, o necessitat, d?intervenci? humana en el sistema de lleis naturals dep?n del que podr?em denominar la seva ?bona voluntat?, o sia, del lliure albiri. L?home en pot fer bon ?s dels seus poders, o els pot emprar per destruir. Dep?n de la seva ?bona voluntat?.

Necessitat de superar

L?atreviment hum?, la ?necessitat? que t? d?intervenir en les lleis de la Natura, comen?a en les capacitats extraordin?ries que t? l?home. Un mestall d?ingredients que no t? cap altre ?sser en el planeta que coneixem, i segurament tampoc en cap altre de l?Univers. L?home t? intel?lecte, t? una ?nima divina i t? lliure albiri. L??nima divina li permet anul?lar les lleis naturals, tant si ?s amb l?oraci? i la pr?ctica dels manaments divins, d?una manera completament positiva, com si decideix emprar pr?ctiques prohibides de bruixeria, etc., tant si ?s amb bona intenci? com si ho fa amb finalitats destructives. L?intel?lecte li permet desenvolupar qualitats creatives extraordin?ries que, despr?s, fent servir el lliure albiri, aplicar? correctament per tal de millorar el M?n, o usar? mal?ficament per destruir les bones coses que hi ha.

L?home no ?s home si no fa ?s d?aquests ?ingredients? que t?. Fa poc o molt, per? fa. I tot est? damunt la decisiva balan?a entre el b? i el mal.
I ja des del primer moment ha estat inclinant la balan?a cap el mal, i el m?n, poc a poc, ha anat derivant i deteriorant-se. I no penseu que la destrucci? actual ?s la pitjor que ens puguem imaginar, ja que els nostres Savis ens revelen que ens han precedit molts d?altres ?mons? que van ser destru?ts; i la darrera versi? fou amb el Diluvi, que fou molt millor, ja que no ho destru? ?tot?, sin? que ja hi havia una llavor positiva a bastament bona com per permetre que, a la llarga, creix?s i don?s bon fruit.

Aix? vol dir que l?home ja est? superant la mala inclinaci?, i ja ?s capa? d?usar correctament les seves capacitats.

El bon ?s de les capacitats

Perqu? no ho ha fet fins ara? Perqu?, fins ara, ha estat usant les capacitats per fer el mal o, al manco, per no fer el b?? ?s una bona pregunta!

No crec que hi hagi una resposta absoluta. ?s un poc de mandra, un poc de comoditat, un poc de decepcions i molts de malentesos. L?home t? els ingredients, per? no sap com usar-los. Ha de descobrir-ho poc a poc. Hi ha ajudes sobrenaturals, miracles i revelacions divines, per? no sempre ens hem volgut fiar d?elles, ja que hi ha hagut falsificacions i malversacions fins el punt que molts d?humans han trabucat la seva fe en ?el div??, i no els manca ra?. I d?altres que han seguit amb ulls clucs les malversacions de la divinitat sense ser capa?os de discernir.

De totes maneres, la mandra, les decepcions i els malentesos ens han portat a un mal ?s de les nostres facultats. Igual que un infant, per comoditat o per decepcions que sofreix, o per males instruccions rebudes, pot arribar a mal alimentar-se, a adoptar postures corporals que el deformen, fer ?s de jocs o vicis que li damnen la vista o l?o?da.

Des del moment en que ?el Mal? entra dins l?equaci?, la balan?a se desequilibra perillosament, no per qu? el mal sigui m?s pesat, sin? perqu? ?s m?s atractiu, m?s f?cil. La lluita de ?el B?? ?s molt dif?cil i llarga, ja que va contra el consens general, lluita ?contra la Natura? que, aparentment, s?inclina pel Mal.

Informaci? correcta

I no hem parlat de la desinformaci?. Tota una lletania de teories pseudo-naturals, destinades a tranquil?litzar i fer callar la consci?ncia, que desperta cada vegada que fem una mala acci?, ens desvien de la meta.

?Que si l?home t? tal necessitat o tal tend?ncia significa que ?s quelcom bo, que ?s ?natural? i no podem lluitar contra la Natura?.

Com poder saber si ?s, efectivament, natural, bo i positiu, o si ?s una malversaci? de la informaci?? ?s veritat que tenim la Tor?, la versi? divina de les lleis de la Natura i del bon ?s que l?home en pot fer fins que aconsegueixi al?ar-la molt m?s amunt del que est? ara. Per? aquesta Tor? sembla m?gia, no acabem d?entendre les seves equacions, no sempre se veuen immediatament tots els bons resultats. Ens han enganyat amb falses ?religions?, amb falses ?revelacions divines?, que ja no sabem si ens podem fiar.

L?altre cam? ?s, precisament, la ci?ncia, la saviesa, la investigaci?. Els aven?os dels darrers segles ens han perm?s arribar a un punt que cada particular pot accedir a m?s i m?s fonts de coneixement i comprovar per ell mateix la veracitat de la informaci?.

?s veritat que el treball pot ?sser molt llarg, pr?cticament infinit. I que ?s necess?ria molta de paci?ncia i molt d?optimisme.

Visi? futurista

A l?oraci? de l?Alenu l?xab?a? (???????? ??????????) podem veure aquesta expressi?, dient que volem rectificar el M?n segons el Regne Div?, o sia, retrobant les normes que el Creador impos? a la seva creaci?, i la meta on vol que arribem, com ja hem dit, molt per damunt la Natura que rig avui en dia.

La viol?ncia, la immoralitat, la manca d??tica, la idolatria, la ignor?ncia. Tots aquests vicis de la societat i dels seus membres, han de desapar?ixer.

Aix? ?s el primer pas. I despr?s hem de construir la nova versi? de societat, de Humanitat.

Com se fa tot aix??

Sobren exemples d?idealistes que volien millorar el m?n, la societat humana, i no saberen ni tan sols millorar-se a ells mateixos.

Nosaltres fem el cam? correcte: comen?ant per nosaltres mateixos, rectificant el nostre tarann?, eliminant per complet els nostres vicis i polint un poc m?s les virtuts. Cada dia afegim un nou projecte, no massa pesat, no massa complicat, per? que se va afegint als anteriors i se converteix en una gran adquisici?.

Els ve?nats que ens vegin, es contagiaran poc a poc, i aix? formarem un grup, un minyan, que prendr? m?s for?a. I la petita comunitat es far? m?s gran i poderosa.

No ?s utopia! ?s perfectament factible! Nosaltres hem de donar la primera passa, ben xalesta, sense cap por, i saber perseverar en el cam?.

Aix? es fa el Tic?n Olam.