El dia dels jueus

0 Comments

Un Fenomen Nacional

Quasi al final de la paraixà de Xlaĥ (Bmidbar 15:32-36), hi ha un esdeveniment interessant, d’una persona que profanà el xabbat al campament d’Israel, quan eren al desert.

Una de les explicacions de nostres Savis diu que aquesta persona coneixia perfectament la importància del xabbat i la gravetat de la seva profanació, i també se n’adonà que la majoria del poble no les coneixia, i per tant, en una reacció extraordinàriament estranya, “s’oferí voluntari” per profanar el dia sagrat per tal que el poble vés el terrible resultat del seu acte.

Sigui com sia, està clar que, més de tres mil anys més tard, el tema del xabbat encara és difícil de comprendre per a la majoria dels jueus, i més que més pels no-jueus.

Quan els historiadors grecs, fa més de dos mil anys, arribaren a Terra Santa escriviren que hi ha tres fenòmens especials en aquest país: un Temple sense ‘déus’, una mar on no t’hi pots ofegar, i un dia en el què fins i tot els esclaus hi descansen.

En un llibre d’estudi de l’idioma rus, publicat pels soviètics dels anys setanta, s’exclamaven: ‘no saps que el xabbat és el dia de descans dels jueus?’ Si fins i tot els comunistes ho tenien tan assumit, més que més nosaltres ho hauríem de conèixer i complir sense excuses.

El Xabbat de la Diàspora

La veritat és que hi ha molts d’inconvenients per a la vida jueva a la Diàspora, però crec que el més important i també el més greu és el tema del xabbat. Perquè per a guardar les lleis diatètiques, se pot seguir una vida vegetariana que ja soluciona la majoria dels problemes. La vida matrimonial jueva també té les seves complicacions, però no són massa difícils de solucionar.

Però el tema de xabbat té dos grans inconvenients: per una banda, és molt difícil poder guardar correctament les lleis, fins i tot les més senzilles, fora d’una comunitat molt forta i tancada, i per l’altra, la profanació pública del xabbat s’ha considerat, des de sempre i fins ara, una auto-expulsió del poble. No és d’estranyar que els reformistes volguessin afluixar en primer lloc precisament aquest llaç, que tanca les possibilitats d’una vida “normal” a la societat occidental.

És molt mal de fer trobar un treball que permeti absentar-se el divendres a la tarda fins el dissabte vespre, setmana rere setmana i sense excepcions. Les empreses importants exigeixen en molts de casos un mínim de flexibilitat per part d’aquells que volen millorar les seves possibilitats econòmiques. El dissabte és un dia en que molts de comerços estan oberts precisament per facilitar les compres a tots aquells que treballen tota la setmana sense poder dedicar unes hores a visitar comerços.

Traginar en Xabbat

Però també aquells que poden decidir no treballar en xabbat, ho tindran molt difícil a l’hora de sortir de casa, encara que sigui per anar a les oracions a la sinagoga. No sempre viuen a bastament a prop com per arribar-hi a peu. I en xabbat no se pot anar en cotxe, ni en bus, ni en tren. Alguns hauran de caminar una o dues hores per poder arribar a l’oració, i altres tantes per tornar a casa.

No només això, sinó que no es pot traginar res, ni a la bossa ni a la butxaca. Encara que siguin les claus del pis, o les ulleres de llegir, per a poder fer les oracions a la sinagoga. O un mocador. Per tal de poder-ho fer, s’hauria d’instal·lar un ‘eruv’, cosa ja prou complicada en un entorn jueu, i més que més en una ciutat en què els jueus són poquets i escampats, on es fa pràcticament impossible. Els jueus havien viscut quasi sempre en guetos tancats, en calls o jueries, on no hi havia tal problema. Ningú vol viure avui en dia en un call tancat!

I no vull ni fer menció de la tecnologia moderna! Els mòbils estan apagats durant vint-i-cinc hores, (igual que els cigarros, per aquells que encara fumen. Desintoxicats, al manco durant un dia a la setmana!) Ni ordinadors, ni tabletes, ni WhatsApp ni FB .

Més greu es fa quan l’entrada de la casa s’obri o tanca per medis electrònics. O quan hem de pujar vuit o deu pisos a peu i a les fosques, ja que no podem prendre l’ascensor.

Tot això, i altres petits detalls que no acaben mai, fa que el compliment d’aquest manament tan important del judaisme es converteixi en un repte quasi inassequible per aquells que volen viure com jueus observants, així com D’éu mana!

No És Impossible

Tanmateix, no és impossible! Ho poden testimoniar milers de jueus que compleixen rigorosament les lleis del xabbat en ciutats europees i americanes, lluny de les comunitats jueves. El seny jueu ha sabut trobar solucions per a la majoria dels problemes.

Un dia, una persona me comentà que això era com si enganyéssim al Creador: “feta la llei, feta la trampa!” Li vaig dir que no és veritat, en absolut! És el treball dels Savis, ja al Talmud i a través de les generacions d’estudi de la Santa Torà, persones que són molt conscients de la gravetat del tema, i que han anat descobrint el significat abstracte de cada una de les prohibicions, de manera que han pogut trobar, també, les solucions pràctiques als diferents problemes.

No és, com alguns pensen, remodelar la halakhà per a les necessitats modernes. Se tracta de trobar el significat espiritual de cada detall i, d’aquesta manera, poder trobar un camí que ens permeti seguir la tradició mil·lenària del nostre poble sense haver de quedar tancats a casa durant tot el dia de xabbat. Precisament les preguntes, les greus qüestions plantejades als rabins, són les que ajuden a afinar un poc més la comprensió de les lleis.

Si fos una modelació de la Halakhà, podríem fer-ho tot molt més senzill. La veritat és que, en molts de casos, ens diuen: “això no té, per ara, solució! Està terminantment prohibit!”

La Conscienciació

La conscienciació dels jueus, després de algunes dècades de fluixedat espiritual, en el compliment acurat dels manaments de la Torà, no pot ometre el tema del xabbat. No és tan sols ‘la tradició jueva’ que està en joc. És la nostra espiritualitat, el nostre contacte amb el Creador, el punt més sensible de la nostra ànima. No ens podem retre en aquest punt tan important.

‘Les excuses’, solia dir mon pare, al Cel sia, ‘són dels mals pagadors’. No podem acontentar-nos en ser ‘jueus regulars’, o, com en diuen, ‘amb bones intencions’. Els altres pobles ens observen molt atentament, per veure si és possible fer la voluntat divina en aquest món, o si és tot una utopia irrealitzable, un somni impossible.

Sens dubte, només l’estudi del significat espiritual del Dia Sant, de les lleis de xabbat en tots els seus detalls, la conscienciació més i més acurada del sentit d’aquest regal diví, ens portarà al compliment correcte de les lleis sabàtiques.

Els primers en gaudir els resultats serem nosaltres mateixos, tant en Aquest Món com al que Ve. Però també la societat en sortirà guanyant, a la llarga, de la renovació d’un dia de descans físic, dedicat a l’esperit. Un dia en família, en un ambient tranquil i reposat que permet reflexionar en les coses realment importants. Un dia d’alegria santa, amb càntics de lloança al Creador. Un dia que és com un ‘promo’ del que ens espera al Món que Ve.

One thought on “El dia dels jueus”

  1. Gràcies Rab per aquestes certeres reflexions en les que ens sentim identificats els que durant anys hem vixcut així…i que ara estem tan agraïts per poder ja viure les Xabatot a plena ànima a Israel. Xavua tov!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.