El dia dels jueus

Un Fenomen Nacional

Quasi al final de la paraix? de Xla? (Bmidbar 15:32-36), hi ha un esdeveniment interessant, d?una persona que profan? el xabbat al campament d?Israel, quan eren al desert.

Una de les explicacions de nostres Savis diu que aquesta persona coneixia perfectament la import?ncia del xabbat i la gravetat de la seva profanaci?, i tamb? se n?adon? que la majoria del poble no les coneixia, i per tant, en una reacci? extraordin?riament estranya, ?s?ofer? voluntari? per profanar el dia sagrat per tal que el poble v?s el terrible resultat del seu acte.

Sigui com sia, est? clar que, m?s de tres mil anys m?s tard, el tema del xabbat encara ?s dif?cil de comprendre per a la majoria dels jueus, i m?s que m?s pels no-jueus.

Quan els historiadors grecs, fa m?s de dos mil anys, arribaren a Terra Santa escriviren que hi ha tres fen?mens especials en aquest pa?s: un Temple sense ?d?us?, una mar on no t?hi pots ofegar, i un dia en el qu? fins i tot els esclaus hi descansen.

En un llibre d?estudi de l?idioma rus, publicat pels sovi?tics dels anys setanta, s?exclamaven: ?no saps que el xabbat ?s el dia de descans dels jueus?? Si fins i tot els comunistes ho tenien tan assumit, m?s que m?s nosaltres ho haur?em de con?ixer i complir sense excuses.

El Xabbat de la Di?spora

La veritat ?s que hi ha molts d?inconvenients per a la vida jueva a la Di?spora, per? crec que el m?s important i tamb? el m?s greu ?s el tema del xabbat. Perqu? per a guardar les lleis diat?tiques, se pot seguir una vida vegetariana que ja soluciona la majoria dels problemes. La vida matrimonial jueva tamb? t? les seves complicacions, per? no s?n massa dif?cils de solucionar.

Per? el tema de xabbat t? dos grans inconvenients: per una banda, ?s molt dif?cil poder guardar correctament les lleis, fins i tot les m?s senzilles, fora d?una comunitat molt forta i tancada, i per l?altra, la profanaci? p?blica del xabbat s?ha considerat, des de sempre i fins ara, una auto-expulsi? del poble. No ?s d?estranyar que els reformistes volguessin afluixar en primer lloc precisament aquest lla?, que tanca les possibilitats d?una vida ?normal? a la societat occidental.

?s molt mal de fer trobar un treball que permeti absentar-se el divendres a la tarda fins el dissabte vespre, setmana rere setmana i sense excepcions. Les empreses importants exigeixen en molts de casos un m?nim de flexibilitat per part d?aquells que volen millorar les seves possibilitats econ?miques. El dissabte ?s un dia en que molts de comer?os estan oberts precisament per facilitar les compres a tots aquells que treballen tota la setmana sense poder dedicar unes hores a visitar comer?os.

Traginar en Xabbat

Per? tamb? aquells que poden decidir no treballar en xabbat, ho tindran molt dif?cil a l?hora de sortir de casa, encara que sigui per anar a les oracions a la sinagoga. No sempre viuen a bastament a prop com per arribar-hi a peu. I en xabbat no se pot anar en cotxe, ni en bus, ni en tren. Alguns hauran de caminar una o dues hores per poder arribar a l?oraci?, i altres tantes per tornar a casa.

No nom?s aix?, sin? que no es pot traginar res, ni a la bossa ni a la butxaca. Encara que siguin les claus del pis, o les ulleres de llegir, per a poder fer les oracions a la sinagoga. O un mocador. Per tal de poder-ho fer, s?hauria d?instal?lar un ?eruv?, cosa ja prou complicada en un entorn jueu, i m?s que m?s en una ciutat en qu? els jueus s?n poquets i escampats, on es fa pr?cticament impossible. Els jueus havien viscut quasi sempre en guetos tancats, en calls o jueries, on no hi havia tal problema. Ning? vol viure avui en dia en un call tancat!

I no vull ni fer menci? de la tecnologia moderna! Els m?bils estan apagats durant vint-i-cinc hores, (igual que els cigarros, per aquells que encara fumen. Desintoxicats, al manco durant un dia a la setmana!) Ni ordinadors, ni tabletes, ni WhatsApp ni FB .

M?s greu es fa quan l?entrada de la casa s?obri o tanca per medis electr?nics. O quan hem de pujar vuit o deu pisos a peu i a les fosques, ja que no podem prendre l?ascensor.

Tot aix?, i altres petits detalls que no acaben mai, fa que el compliment d?aquest manament tan important del judaisme es converteixi en un repte quasi inassequible per aquells que volen viure com jueus observants, aix? com D??u mana!

No ?s Impossible

Tanmateix, no ?s impossible! Ho poden testimoniar milers de jueus que compleixen rigorosament les lleis del xabbat en ciutats europees i americanes, lluny de les comunitats jueves. El seny jueu ha sabut trobar solucions per a la majoria dels problemes.

Un dia, una persona me coment? que aix? era com si engany?ssim al Creador: ?feta la llei, feta la trampa!? Li vaig dir que no ?s veritat, en absolut! ?s el treball dels Savis, ja al Talmud i a trav?s de les generacions d?estudi de la Santa Tor?, persones que s?n molt conscients de la gravetat del tema, i que han anat descobrint el significat abstracte de cada una de les prohibicions, de manera que han pogut trobar, tamb?, les solucions pr?ctiques als diferents problemes.

No ?s, com alguns pensen, remodelar la halakh? per a les necessitats modernes. Se tracta de trobar el significat espiritual de cada detall i, d?aquesta manera, poder trobar un cam? que ens permeti seguir la tradici? mil?len?ria del nostre poble sense haver de quedar tancats a casa durant tot el dia de xabbat. Precisament les preguntes, les greus q?estions plantejades als rabins, s?n les que ajuden a afinar un poc m?s la comprensi? de les lleis.

Si fos una modelaci? de la Halakh?, podr?em fer-ho tot molt m?s senzill. La veritat ?s que, en molts de casos, ens diuen: ?aix? no t?, per ara, soluci?! Est? terminantment prohibit!?

La Conscienciaci?

La conscienciaci? dels jueus, despr?s de algunes d?cades de fluixedat espiritual, en el compliment acurat dels manaments de la Tor?, no pot ometre el tema del xabbat. No ?s tan sols ?la tradici? jueva? que est? en joc. ?s la nostra espiritualitat, el nostre contacte amb el Creador, el punt m?s sensible de la nostra ?nima. No ens podem retre en aquest punt tan important.

?Les excuses?, solia dir mon pare, al Cel sia, ?s?n dels mals pagadors?. No podem acontentar-nos en ser ?jueus regulars?, o, com en diuen, ?amb bones intencions?. Els altres pobles ens observen molt atentament, per veure si ?s possible fer la voluntat divina en aquest m?n, o si ?s tot una utopia irrealitzable, un somni impossible.

Sens dubte, nom?s l?estudi del significat espiritual del Dia Sant, de les lleis de xabbat en tots els seus detalls, la conscienciaci? m?s i m?s acurada del sentit d?aquest regal div?, ens portar? al compliment correcte de les lleis sab?tiques.

Els primers en gaudir els resultats serem nosaltres mateixos, tant en Aquest M?n com al que Ve. Per? tamb? la societat en sortir? guanyant, a la llarga, de la renovaci? d?un dia de descans f?sic, dedicat a l?esperit. Un dia en fam?lia, en un ambient tranquil i reposat que permet reflexionar en les coses realment importants. Un dia d?alegria santa, amb c?ntics de lloan?a al Creador. Un dia que ?s com un ?promo? del que ens espera al M?n que Ve.