La sang ?s la vida
Hi ha un punt de vista que diu que la salvaci? de P?ssah ?s especial, ja que no dep?n dels actes dels Fills d?Israel sin? que ?s ?gratu?ta?, sense motiu visible, fins el punt que ?no tingu? (el Creador) mes remei que donar-los dos manaments per tal de fer-los dignes d?ella?.
Aquests dos manaments s?n de sang: la sang del sacrifici de P?ssah, com diu al cap?tol 12 de l??xode, verset 3 etc., i tamb? el de la circumcisi?, com diu al llibre de Y?hoix?a (Josu? 5:5), que tot el poble que sort? d?Egipte estaven circumcidats, i el midraix diu que ho feren just abans de sortir.
La sang ?s la vida, com diu la Tor? m?s d?una vegada. I a aquestes dues sangs es refereix el profeta Yehezquel (Ezequiel 16:6) a l?al?legoria de la desemparada: ?vaig passar i et vaig veure rebolcant-te en les teves sangs, i et vaig dir: en les teves sangs viur?s, en les teves sangs viur?s?, la sang de la circumcisi? i la sang del sacrifici.
I aquests dos manaments s?n, precisament, els dos ?nics actius (d?entre molts d?altres que s?n ?passius?, prohibicions) que si no es compleixen a temps comporten el c?stig de ?caret?, extirpaci? del poble.
La Vida com a membres d?aquest poble tan especial, dep?n d?aquests dos manaments en particular. La circumcisi? ens permet entrar al pacte que el Creador segell? amb Avraham, com podem veure al cap?tol 17 del G?nesi, i el Sacrifici de P?ssah ens al?a al nivell d?assemblea santa, de societat prof?tica.
Quatre Manaments
En realitat, el midraix (Mekhilta) diu que hi havia altres quatre manaments que havien complit durant tota l??poca de l?esclavitud a Egipte: que no eren sospitosos d?adulteri, ni de difamaci?, ni canviaren els seus noms ni el seu parlar.
El midraix cita que nom?s hi hagu? una persona ad?ltera, Xlomit bat Divr?, mencionada especialment al text, per tal de demostrar que tots els altres, en tot el temps de l?esclavitud, no ho foren.
Tamb? amb la difamaci?, al comen? del llibre de l??xode (2:14), nom?s aquell home violent que volia ferir el seu germ? va difamar a Moix? davant el Fara?.
En el moment en qu? arribaren a Egipte els anomena pels seus noms, i tamb? a la sortida anomena les fam?lies, al llibre de Nombres (cap. 1), com descendents d?aquelles mateixes persones.
En quant a la llengua que parlaven, ja que a Avraham l?anomenen ?l?Hebreu? (G?nesi 14:13), i quan Moix? parla amb el Fara? ho fa en nom del ?D??u dels Hebreus? (?xode 5:3).
Qualitats Espirituals
Aquests quatre temes tenen unes particularitats especials, unes qualitats que demostren en nivell espiritual de Poble d?Israel.
La fidelitat conjugal ?s imprescindible per aconseguir que els fills puguin rebre d?una manera natural, ?autom?tica?, la possibilitat d?esser profetes. Aix? ?s particular en Israel, ja que persones d?altres pobles, abans de l?entrega de la Tor?, podien accedir a la profecia nom?s d?un gran esfor? per adquirir la facultat i despr?s desenvolupar-la, mentre que els Fills d?Israel la rebien dels seus progenitors que servaven la santedat del matrimoni. Aix? ?s el que significa, al G?nesi 5:3, que Adam engendr? a la seva semblan?a, tal i com ell ho era a semblan?a del Creador.
El segon punt, el de fer bon ?s de la qualitat del parlar, tamb? ?s indispensable per tal de fer-se dignes de ser profetes. Una persona que difama les altres l?est? malversant i ja no podr? usar-la a nivell prof?tic fins que la corregeixi.
El nom d?una persona ?s la seva identitat, en el sentit en qu? es connecta amb els seus companys, amb els qui l?envolten. Conservar el nom jueu ?s conservar la identitat com fills d?Avraham, com membres del Poble de la Profecia.
Finalment, conservar l?idioma ?s el mitj? m?s directe per tal d?accedir a la profecia, ja que ?s la llengua emprada per a tal funci?, conservada per la fam?lia d?Avraham quan foren confoses totes les lleng?es a Babel.
El midraix est? dient que totes aquestes quatre funcions van ser respectades pels Fills d?Israel, malgrat l?esclavitud i les persecucions, i en les ?nfimes condicions en qu? estaven a Egipte. No s?n manaments en el sentit estricte de la paraula, per? s? s?n condicions sine qua non es podrien convertir en un poble digne de rebre la Tor? al cap de cinquanta dies.
Aix? els feia capa?os de dir, tot sortint d?una mar secada miraculosament per permetre el seu pas, que tot el que aspiraven era construir el Temple. Era el que permetia que, quan arribaven ja al Mont Sinai, rebessin la proposta d?esser un regne de sacerdots, un poble sant. I que fossin capa?os d?acceptar el repte.
Han passat tres mil tres cents vint-i-vuit anys de llavors en??. En aquest temps han passat moltes coses, i entre elles la p?rdua de la profecia i la destrucci? del Temple. Est? clar que si volem recuperar tant una com l?altre, el que hem de fer ?s rectificar en aquests quatre punts que senyala el midraix. Eliminar per complet la difamaci? i l?adulteri d?entre nosaltres, fins als nivells m?s acurats, m?s estrictes de les nocions, i recuperar plenament la identitat jueva, amb els noms propis jueus i la llengua hebrea, que s?n els primers passos per retrobar totes les caracter?stiques complement?ries, les virtuts que ens feren creditors en el passat i que tan necess?ries s?n en qualsevol moment.
Valoro el comentari del rab? Nissan ben Avraham. Valoro tamb? que estigui escrit en catal?. A Catalunya hi ha molta gent que admira Israel i que t? simpatia, admiraci? per als jueus d’arreu del m?n.