El pa jueu

0 Comments

La prohibició del Pat-Acum

Prop dels finals del Segon Temple, fa devers uns dos mil anys, s’establiren en el judaisme una sèrie de lleis destinades a allunyar els jueus dels no-jueus en diversos temes que podien causar intimidat.

Era una època en què les relacions amb gent d’altra nacionalitat significava convertir-se en un idòlatra. El Talmud (al tractat de Xabat 17b) explica que es reuniren els grans Savis d’Israel a un sol lloc i decretaren tota una sèrie de lleis, divuit, en total, entre les quals n’hi havia quatre destinades a marcar aquesta separació. I la que ens interessa ara: la prohibició del pa.

El decret diu que un jueu no pot menjar un pa preparat per un no-jueu, denominat ‘pat-acum’ (= pa dels idòlatres).

Hi ha diferents opinions sobre el decret en si. Uns opinen que la prohibició era només del pa preparat a les cases dels no-jueus, i no al preparat a la fleca o forn de pa, ja que la intenció del decret era evitar l’intimidat entre jueus i no-jueus. Altres opinen que el decret era general però, més tard, s’adonaren que la gent no podia complir amb el decret i permeteren el pa de forn. I, finalment, altres que diuen que el decret del pa, com un altre d’ells, no fou acceptat per tothom i es veren en la necessitat de limitar, malgrat això, el pa casolà.

Intervenció jueva

Això significa que allà on es pot trobar pa preparat per jueus, estarà prohibit menjar pat-acum, i només on no hi ha cap altra manera de trobar pa, estarà permès menjar-ne del de forn, però no del casolà. A Israel, per exemple, o a llocs on hi viuen molts de jueus i se pot trobar pa jueu amb facilitat, no hi ha cap excusa per menjar pat-acum. A llocs on són pocs els jueus observants, en canvi, o quan la diferència de preu significa que la gent haurà de pagar molt per poder aconseguir pa jueu, se pot permetre el pat-acum.

Així mateix, el Talmud explica que fàcilment es pot solucionar el problema, ja que basta que un jueu participi un poc en la preparació del pa per tal que es consideri pa jueu. Per exemple, segons una de les opinions, basta que el jueu encengui el foc o, segon una altra molt més lliberal, afegeixi un poc de llenya per atiar-lo. Quan els forns de pa tenien les portes obertes al públic, que podia arribar fins a la boca del forn, hi havia un jueu de la comunitat encarregat d’afegir un poc de llenya al forn per tal que tot el pa preparat en aquella tanda fos permès.

Tot això suposant que tots els ingredients del pa siguin permesos. Hi ha uns pocs problemes.

Possibles problemes

2En primer lloc, la farina ha de ser ‘vella’. La Torà diu que la producció de blat ‘nou’ està prohibida fins que passi el segon dia de la Festivitat de Péssah. Normalment, el blat (i també els altres cereals que tenen gluten) es sembra i creix abans de Péssah i es recull poques setmanes després de la festa, i no hi ha cap problema amb aquest blat. Però, amb la globalització, hem arribat a un punt en què, quan manca farina a un lloc, pot arribar-ne de l’altre cap del món, i si aquest blat ha estat sembrat després de Péssah i encara no ha arribat el següent Péssah, tant el blat com la farina estaran prohibits. Això està ben regulat a Israel, on es vigila la importació de blat.

El segon problema és que a Mallorca encara hi ha forns que posen saïm a les pales o a les llaunes emprades per enfornar el pa. Si bé és veritat que el gust que puguin donar al pa no és important, tanmateix és lleig menjar-lo així i, per tant, haurem de cercar forns on no facin ús del saïm o, al manco, tinguin llaunes separades per al pa on no hi posen saïm. La majoria dels forns ‘moderns’ ja no fan ús del saïm per preparar el pa i aquest problema queda eliminat.

Les madones jueves tenen molt esment en tamisar la farina abans de preparar la pasta, ja que se poden criar cucs dins la farina, i se fa ús d’un tamís molt atapeït per evitar-los. Això és a priori, i tots els qui vulguin preparar pa o qualsevol producte amb farina l’hauran de tamisar correctament, però se suposa que la majoria dels forns empren farina de bona qualitat i encara que hi hagi algun cuc, haurà desaparegut en el procés de la panificació.

Actualment pot ser s’afegeixin estabilitzadors en el procés de preparació del pa, i pot ser que alguns d’ells venguin d’un producte que no està permès per la llei jueva. Hi ha llistes d’aquests productes, marcant els que estan permesos i els que no, i se poden consultar fàcilment. En alguns casos, el fet que contingui aquests elements no significa precisament que el producte estigui prohibit, i és necessària una decisió rabínica en cada cas.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.