La prohibici? del Pat-Acum
Prop dels finals del Segon Temple, fa devers uns dos mil anys, s?establiren en el judaisme una s?rie de lleis destinades a allunyar els jueus dels no-jueus en diversos temes que podien causar intimidat.
Era una ?poca en qu? les relacions amb gent d?altra nacionalitat significava convertir-se en un id?latra. El Talmud (al tractat de Xabat 17b) explica que es reuniren els grans Savis d?Israel a un sol lloc i decretaren tota una s?rie de lleis, divuit, en total, entre les quals n?hi havia quatre destinades a marcar aquesta separaci?. I la que ens interessa ara: la prohibici? del pa.
El decret diu que un jueu no pot menjar un pa preparat per un no-jueu, denominat ?pat-acum? (= pa dels id?latres).
Hi ha diferents opinions sobre el decret en si. Uns opinen que la prohibici? era nom?s del pa preparat a les cases dels no-jueus, i no al preparat a la fleca o forn de pa, ja que la intenci? del decret era evitar l?intimidat entre jueus i no-jueus. Altres opinen que el decret era general per?, m?s tard, s?adonaren que la gent no podia complir amb el decret i permeteren el pa de forn. I, finalment, altres que diuen que el decret del pa, com un altre d?ells, no fou acceptat per tothom i es veren en la necessitat de limitar, malgrat aix?, el pa casol?.
Intervenci? jueva
Aix? significa que all? on es pot trobar pa preparat per jueus, estar? prohibit menjar pat-acum, i nom?s on no hi ha cap altra manera de trobar pa, estar? perm?s menjar-ne del de forn, per? no del casol?. A Israel, per exemple, o a llocs on hi viuen molts de jueus i se pot trobar pa jueu amb facilitat, no hi ha cap excusa per menjar pat-acum. A llocs on s?n pocs els jueus observants, en canvi, o quan la difer?ncia de preu significa que la gent haur? de pagar molt per poder aconseguir pa jueu, se pot permetre el pat-acum.
Aix? mateix, el Talmud explica que f?cilment es pot solucionar el problema, ja que basta que un jueu participi un poc en la preparaci? del pa per tal que es consideri pa jueu. Per exemple, segons una de les opinions, basta que el jueu encengui el foc o, segon una altra molt m?s lliberal, afegeixi un poc de llenya per atiar-lo. Quan els forns de pa tenien les portes obertes al p?blic, que podia arribar fins a la boca del forn, hi havia un jueu de la comunitat encarregat d?afegir un poc de llenya al forn per tal que tot el pa preparat en aquella tanda fos perm?s.
Tot aix? suposant que tots els ingredients del pa siguin permesos. Hi ha uns pocs problemes.
Possibles problemes
En primer lloc, la farina ha de ser ?vella?. La Tor? diu que la producci? de blat ?nou? est? prohibida fins que passi el segon dia de la Festivitat de P?ssah. Normalment, el blat (i tamb? els altres cereals que tenen gluten) es sembra i creix abans de P?ssah i es recull poques setmanes despr?s de la festa, i no hi ha cap problema amb aquest blat. Per?, amb la globalitzaci?, hem arribat a un punt en qu?, quan manca farina a un lloc, pot arribar-ne de l?altre cap del m?n, i si aquest blat ha estat sembrat despr?s de P?ssah i encara no ha arribat el seg?ent P?ssah, tant el blat com la farina estaran prohibits. Aix? est? ben regulat a Israel, on es vigila la importaci? de blat.
El segon problema ?s que a Mallorca encara hi ha forns que posen sa?m a les pales o a les llaunes emprades per enfornar el pa. Si b? ?s veritat que el gust que puguin donar al pa no ?s important, tanmateix ?s lleig menjar-lo aix? i, per tant, haurem de cercar forns on no facin ?s del sa?m o, al manco, tinguin llaunes separades per al pa on no hi posen sa?m. La majoria dels forns ?moderns? ja no fan ?s del sa?m per preparar el pa i aquest problema queda eliminat.
Les madones jueves tenen molt esment en tamisar la farina abans de preparar la pasta, ja que se poden criar cucs dins la farina, i se fa ?s d?un tam?s molt atape?t per evitar-los. Aix? ?s a priori, i tots els qui vulguin preparar pa o qualsevol producte amb farina l?hauran de tamisar correctament, per? se suposa que la majoria dels forns empren farina de bona qualitat i encara que hi hagi algun cuc, haur? desaparegut en el proc?s de la panificaci?.
Actualment pot ser s?afegeixin estabilitzadors en el proc?s de preparaci? del pa, i pot ser que alguns d?ells venguin d?un producte que no est? perm?s per la llei jueva. Hi ha llistes d?aquests productes, marcant els que estan permesos i els que no, i se poden consultar f?cilment. En alguns casos, el fet que contingui aquests elements no significa precisament que el producte estigui prohibit, i ?s necess?ria una decisi? rab?nica en cada cas.