La Perfecció Universal

0 Comments

Por Rabí Nissan Ben Avraham

2

 

 

 

 

 

 

 

 

Una Societat Deteriorada

El capítol quart del tractat de Guittin, al Talmud, té tota una sèrie de mixnàs amb un component comú: “per a la perfecció, o ‘rectificació’, universal”, o sia, diferents decrets o lleis que foren establerts per tal de perfeccionar el món en que vivim.

Alguns d’aquests decrets clarament es refereixen només a la societat jueva, procurant que la convivència sigui més còmoda, evitar problemes, etc. És veritat que la Torà, tant l’Escrita com l’Oral, té moltíssimes indicacions per tal d’assegurar una convivència òptima i, millor encara, una societat que estigui atansada al Creador, seguint les Seves indicacions. Encara així, quan el nivell moral de la societat es deteriora, no hi ha més remei que fer alguns canvis per tal d’assegurar que els principis en què es basa la llei de la Torà no quedin alterats.

A la Torà tenim dos nivells molt diferents, però que moltes vegades no estan nítidament separats: el nivell universal i el nacional. Vull dir, que hi ha lleis que no són únicament per al Poble d’Israel, com la prohibició d’assassinar, de robar, honorar el pare i la mare, no cometre idolatria… Aquestes lleis són per a tots els homes del món, sense distinció de nacionalitat, de sexe, de posició social. Formen la base sobre la que es construeix el segon pis, que és el del Poble d’Israel.

En el segon pis estan les lleis especials per al Poble que ha de dur a bon terme una tasca especial, que és la d’atansar la creació al seu Creador. Són les lleis del Temple, en primer lloc, però també moltíssimes altres que asseguren que la Humanitat, o una part important d’ella, està disposta a rebre el seu Rei celestial. La Presència Divina, en primer lloc dins el Poble, donant-li la vida espiritual que tant necessita. Però també en tot el Món i en tot l’Univers.

El Creador ha imposat unes condicions per tal que la tal Presència pugui ser visible. Unes condicions físiques i, sobre tot, morals de cada persona, però també condicions materials del Poble, com que la majoria d’ell visqui a la Terra Santa, per exemple, i també espirituals. Quan manquen algunes de les condicions, repercuteix en la potència de la Presència en el Poble i se fan necessàries unes ‘rectificacions’.

Un Capítol de Rectificacions

L’expressió de ‘rectificació’ o ‘perfecció’ es repeteix, com hem dit, en aquest capítol del Talmud. La primera rectificació de capítol tracta de la carta de repudi. Com sabem, en el judaisme existeix la possibilitat del divorci, només que, segons la Torà, és una prerrogativa del marit repudiar la seva muller, i no al revés. En la pràctica, fa segles que això ha canviat, però és aquest el nostre tema.

Així, doncs, el marit pot preparar una ‘carta de repudi’ que entrega a la seva muller, en presència de dos testimonis, i amb això té efecte el divorci. Algunes vegades, el divorci es feia en condicions estranyes, en que la parella no viu a un mateix lloc, i és necessari que el marit enviï la carta de divorci en mans d’un emissari que ha d’entregar-la en mans de la muller. Mentre la carta no arribi a la seva destinatària, el divorci no té efecte.

Tenint en compte que quan el matrimoni arriba al terme del divorci significa que les relacions entre ells dos no són les millors del món, pot donar-se el cas que el marit, una vegada preparada la carta de divorci i entregada en mans de l’emissari, decideixi anul·lar la facultat de l’emissari. En aquest moment, tota la funció de l’emissari no té base legal, i per tant, encara que entregui la carta de divorci en mans de la muller, no val per efectuar el divorci. Però la dona no ho sap, i creu que ja està divorciada i pot anar a casar-se amb un altre home. Automàticament es converteix en adúltera i els fills que neixin del nou matrimoni seran fills bords.

Per suposat, que això és un desastre a nivell moral, i no podem permetre una cosa així. Per tant, diu la primera mixnà del capítol quart, Raban Gamliel establí que l’anul·lació de la funció de l’emissari no tingués valor legal, i que la muller, efectivament, estigui divorciada i pugui casar-se amb qui vulla. Aquest és el primer decret fet per a la Perfecció (o ‘Rectificació’) Universal. D’aquesta manera s’evitava que una prerrogativa que tenia el marit es convertís en una arma immoral per a destruir la vida de la dona.

L’honor de la Vídua

1El tema de la correcció següent, en el mateix capítol, es refereix als drets dels orfes i les vídues. Els orfes reben una herència del difunt pare i, tot de sobte, compareixen munió de persones que reclamen uns deutes que, segons ells diuen, el difunt els devia. Moltes de vegades els orfes no tenen cap possibilitat de comprovar la veracitat del que diuen, ja que pot ser que el pare ja hagi pagat el deute i, per algun motiu, el creditor encara conserva la factura. Per tant, obligaren els creditors que juressin que encara no han rebut el pac del deute.

Però encara tenim un problema amb la vídua, que en algunes ocasions no és la mare dels hereus. Segons el contracte matrimonial, ha de cobrar una quantitat de diners de l’herència (la ctubbà), destinats a assegurar el seu benestar en la nova fase de la vida. El Talmud diu que, per problemes que poden sorgir, la dona no pugui jurar davant el tribunal. En la base d’aquest costum està el pudor de la dona, que no vol comparèixer davant el tribunal, però també està la possibilitat que, d’alguna manera, hagi gaudit d’uns favors que podrien considerar-se com pac parcial del deute de la ctubbà, i la possibilitat de perjuri és molt greu. Per tant els tribunals evitaven fer-la jurar. Però, a causa d’això, no podia cobrar els diners que li corresponien.

De bell nou, Raban Gamliel feu un decret, per a la Perfecció Universal, que permetia que la vídua fes un vot davant els orfes, que eliminés el dubte que poguessin tenir sobre el pac parcial o complet de la ctubbà. Per exemple, li deien que fes vot de no menjar verdura en tota la vida si havia cobrat part o tota la ctubbà. D’aquesta manera s’evitava la seva presència en el tribunal i el perill de perjuri i, d’altra banda, els orfes quedaven satisfets.
Com podem veure, el concepte de Perfecció Universal, en el judaisme, comença per petits detalls que fan que la vida en aquest Món sia més fàcil, més agradable. Sobre tot, quan es tracta d’una societat deteriorada, quasi decadent, que necessita urgentment ser rectificada.

La primera rectificació ha de ser per fer-la retornar a un punt ‘normal’ de convivència social, d’uns drets i deures ben entesos i ben practicats. I, d’aquí, a un segon nivell de millorar la societat molt més allà del que avui es pugui considerar ‘normal’, com podem veure en la majoria de les lleis de la Santa Torà, que no se conforma amb un tarannà ‘correcte’, sinó que persegueix un estàndard molt més alt, quasi ‘diví’, com correspon a unes persones humanes, que no són animals sinó que tenen una ànima sobrenatural, divina.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.