Por Rab? Nissan Ben Avraham
Una Societat Deteriorada
El cap?tol quart del tractat de Guittin, al Talmud, t? tota una s?rie de mixn?s amb un component com?: ?per a la perfecci?, o ?rectificaci??, universal?, o sia, diferents decrets o lleis que foren establerts per tal de perfeccionar el m?n en que vivim.
Alguns d?aquests decrets clarament es refereixen nom?s a la societat jueva, procurant que la conviv?ncia sigui m?s c?moda, evitar problemes, etc. ?s veritat que la Tor?, tant l?Escrita com l?Oral, t? molt?ssimes indicacions per tal d?assegurar una conviv?ncia ?ptima i, millor encara, una societat que estigui atansada al Creador, seguint les Seves indicacions. Encara aix?, quan el nivell moral de la societat es deteriora, no hi ha m?s remei que fer alguns canvis per tal d?assegurar que els principis en qu? es basa la llei de la Tor? no quedin alterats.
A la Tor? tenim dos nivells molt diferents, per? que moltes vegades no estan n?tidament separats: el nivell universal i el nacional. Vull dir, que hi ha lleis que no s?n ?nicament per al Poble d?Israel, com la prohibici? d?assassinar, de robar, honorar el pare i la mare, no cometre idolatria… Aquestes lleis s?n per a tots els homes del m?n, sense distinci? de nacionalitat, de sexe, de posici? social. Formen la base sobre la que es construeix el segon pis, que ?s el del Poble d?Israel.
En el segon pis estan les lleis especials per al Poble que ha de dur a bon terme una tasca especial, que ?s la d?atansar la creaci? al seu Creador. S?n les lleis del Temple, en primer lloc, per? tamb? molt?ssimes altres que asseguren que la Humanitat, o una part important d?ella, est? disposta a rebre el seu Rei celestial. La Pres?ncia Divina, en primer lloc dins el Poble, donant-li la vida espiritual que tant necessita. Per? tamb? en tot el M?n i en tot l?Univers.
El Creador ha imposat unes condicions per tal que la tal Pres?ncia pugui ser visible. Unes condicions f?siques i, sobre tot, morals de cada persona, per? tamb? condicions materials del Poble, com que la majoria d?ell visqui a la Terra Santa, per exemple, i tamb? espirituals. Quan manquen algunes de les condicions, repercuteix en la pot?ncia de la Pres?ncia en el Poble i se fan necess?ries unes ?rectificacions?.
Un Cap?tol de Rectificacions
L?expressi? de ?rectificaci?? o ?perfecci?? es repeteix, com hem dit, en aquest cap?tol del Talmud. La primera rectificaci? de cap?tol tracta de la carta de repudi. Com sabem, en el judaisme existeix la possibilitat del divorci, nom?s que, segons la Tor?, ?s una prerrogativa del marit repudiar la seva muller, i no al rev?s. En la pr?ctica, fa segles que aix? ha canviat, per? ?s aquest el nostre tema.
Aix?, doncs, el marit pot preparar una ?carta de repudi? que entrega a la seva muller, en pres?ncia de dos testimonis, i amb aix? t? efecte el divorci. Algunes vegades, el divorci es feia en condicions estranyes, en que la parella no viu a un mateix lloc, i ?s necessari que el marit envi? la carta de divorci en mans d?un emissari que ha d?entregar-la en mans de la muller. Mentre la carta no arribi a la seva destinat?ria, el divorci no t? efecte.
Tenint en compte que quan el matrimoni arriba al terme del divorci significa que les relacions entre ells dos no s?n les millors del m?n, pot donar-se el cas que el marit, una vegada preparada la carta de divorci i entregada en mans de l?emissari, decideixi anul?lar la facultat de l?emissari. En aquest moment, tota la funci? de l?emissari no t? base legal, i per tant, encara que entregui la carta de divorci en mans de la muller, no val per efectuar el divorci. Per? la dona no ho sap, i creu que ja est? divorciada i pot anar a casar-se amb un altre home. Autom?ticament es converteix en ad?ltera i els fills que neixin del nou matrimoni seran fills bords.
Per suposat, que aix? ?s un desastre a nivell moral, i no podem permetre una cosa aix?. Per tant, diu la primera mixn? del cap?tol quart, Raban Gamliel establ? que l?anul?laci? de la funci? de l?emissari no tingu?s valor legal, i que la muller, efectivament, estigui divorciada i pugui casar-se amb qui vulla. Aquest ?s el primer decret fet per a la Perfecci? (o ?Rectificaci??) Universal. D?aquesta manera s?evitava que una prerrogativa que tenia el marit es convert?s en una arma immoral per a destruir la vida de la dona.
L?honor de la V?dua
El tema de la correcci? seg?ent, en el mateix cap?tol, es refereix als drets dels orfes i les v?dues. Els orfes reben una her?ncia del difunt pare i, tot de sobte, compareixen muni? de persones que reclamen uns deutes que, segons ells diuen, el difunt els devia. Moltes de vegades els orfes no tenen cap possibilitat de comprovar la veracitat del que diuen, ja que pot ser que el pare ja hagi pagat el deute i, per algun motiu, el creditor encara conserva la factura. Per tant, obligaren els creditors que juressin que encara no han rebut el pac del deute.
Per? encara tenim un problema amb la v?dua, que en algunes ocasions no ?s la mare dels hereus. Segons el contracte matrimonial, ha de cobrar una quantitat de diners de l?her?ncia (la ctubb?), destinats a assegurar el seu benestar en la nova fase de la vida. El Talmud diu que, per problemes que poden sorgir, la dona no pugui jurar davant el tribunal. En la base d?aquest costum est? el pudor de la dona, que no vol compar?ixer davant el tribunal, per? tamb? est? la possibilitat que, d?alguna manera, hagi gaudit d?uns favors que podrien considerar-se com pac parcial del deute de la ctubb?, i la possibilitat de perjuri ?s molt greu. Per tant els tribunals evitaven fer-la jurar. Per?, a causa d?aix?, no podia cobrar els diners que li corresponien.
De bell nou, Raban Gamliel feu un decret, per a la Perfecci? Universal, que permetia que la v?dua fes un vot davant els orfes, que elimin?s el dubte que poguessin tenir sobre el pac parcial o complet de la ctubb?. Per exemple, li deien que fes vot de no menjar verdura en tota la vida si havia cobrat part o tota la ctubb?. D?aquesta manera s?evitava la seva pres?ncia en el tribunal i el perill de perjuri i, d?altra banda, els orfes quedaven satisfets.
Com podem veure, el concepte de Perfecci? Universal, en el judaisme, comen?a per petits detalls que fan que la vida en aquest M?n sia m?s f?cil, m?s agradable. Sobre tot, quan es tracta d?una societat deteriorada, quasi decadent, que necessita urgentment ser rectificada.
La primera rectificaci? ha de ser per fer-la retornar a un punt ?normal? de conviv?ncia social, d?uns drets i deures ben entesos i ben practicats. I, d?aqu?, a un segon nivell de millorar la societat molt m?s all? del que avui es pugui considerar ?normal?, com podem veure en la majoria de les lleis de la Santa Tor?, que no se conforma amb un tarann? ?correcte?, sin? que persegueix un est?ndard molt m?s alt, quasi ?div??, com correspon a unes persones humanes, que no s?n animals sin? que tenen una ?nima sobrenatural, divina.