Rab? Nissan Ben Avraham
Fosca i fred
En alguns textos talm?dics i midr?ixics podem trobar refer?ncies a l?hivern com temps de fosca i fred. ?s clar. El sol lluu poques hores, i les poques hores de llum se veuen minvades pels n?vols m?s o menys espessos que tapen el cel. El fred ens tanca dins la casa, vora l?estufa, i preferim no treure el nas al carrer. Els arbres perden les fulles i tot sembla fosc, gris, trist. L?arbre sembla mort.
L?aparent mort de l?arbre no mostra la vida intensa que segueix en les arrels i que comen?ar? a fluir pels xilemes en arribar la primavera. En realitat, l?arbre t? una vida interior intensa, sobre tot a partir d?un moment determinat de l?hivern en que comen?a un nou cicle de vida, la saba se renova, encara que nom?s al cap d?algunes setmanes comen?aran a apar?ixer les primeres fulles i molt m?s tard vendr? la fruita.
Per? no tan sols ?s temps de fosca ?f?sica?, per dir-ho de qualque manera, sin? tamb? de fosca espiritual. Tamb? i ha un fred ?espiritual?, una fredor de no voler fer les coses, de no saber sortir del llit calentet cada mat? per a fer els nostres deures. ?s tamb? l??poca del ?mal temps?, quan la pluja, el vent, ens poden molestar a l?hora de treballar. Aix? pot passar a qualsevol ?poca de l?any, evidentment, per? en hivern ?s m?s com? i m?s perill?s.
?s un greu problema, com se pot comprendre, ja que no podem aturar les nostres activitats. Tenim molta feina per fer, i no ?s cosa de perdre el temps. El que hem de fer ?s saber convertir aquests inconvenients en factors favorables per a les nostres activitats. Sempre se pot aprendre qualque cosa, fins i tot dels inconvenients.
Fredor espiritual
Vull explicar un poc m?s el tema de la fredor. La fredor espiritual.
Se tracta de que hi ha moments en qu? ens sembla que tot perd la seva import?ncia, que tot ?s igual, que volem deixar que passi el temps sense fixar-nos el qu? fem. Ens manca l?entusiasme.
No vol dir que h?gim perdut l?inter?s pel que fem, que no vegem que ?s el nostre deure, la nostra obligaci?. ?s una altra cosa. ?s quan l?obligaci? s?esdev? en una c?rrega, o quan se converteix en rutin?ria. No som feli?os en aquest estat, comprenem que no ens conv? gens, que ?s negatiu i perill?s, per? no sabem com sortir-ne.
En realitat, el que ens falta ?s estudiar de bell nou el tema, refrescar la mem?ria per tal de captar una altra vegada l?esperit del manament, el sentit div? que hi ha en cada acci? nostra, en cada manament. Aix? ens permetr? complir-los amb entusiasme, que ?s com hauria d?esser sempre. ?s la millor, tal vegada l??nica soluci? per aquest estat d?apatia espiritual.
Per aix?, els nostres Savis recomanen que part del temps que es dedica di?riament a l?estudi estigui enfocat tamb? als temes que ja coneixem, intentant trobar noves explicacions, el que en hebreu es diu ?hidduixim? (???????) ? innovacions o renovacions, un treball molt personal, quasi individual, que ens permeti identificar-nos amb el tema. Quan es converteix en un ?xit personal ja no hi ha tant de perill que se converteixi en rutina.
La freda Di?spora
En un altre nivell de comprensi?, la llargu?ssima ?poca de la Di?spora ?s comparada amb l?hivern.
?s un temps en que els jueus no poden expressar la seva vertadera personalitat en p?blic, per por de les repercussions en l??mbit en qu? viuen. Un temps en qu? no gosen sortir de les seves cases, del call jueu, per por als atacs antisemites, a les cr?tiques despietades d?aquells que no entenen, o no volen entendre, res de res. I el jueu veu la seva vida limitada a anar complint uns manaments sense vitalitat, sense emoci?.
Durant dos mil anys d?Exili, hem viscut com en un llarg hivern, rememorant una Hist?ria gloriosa, que els nostres enemics mortals denominen ?Hist?ria Sagrada?, per? que ?s molt?ssim m?s nostra del que pugui ser seva i que ens ha estat furtada. I la nostra vida diasp?rica es sembla a aquell arbre nuu, sense fulles ni fruita, que pareixia mort.
Tamb? en aquest cas, l?aparent mort de l?arbre del Poble no mostrava la gran activitat de renovaci? que tenia lloc en els calls jueus d?arreu del m?n. Els jueus rumiaven les ensenyances talm?diques i afegien m?s i m?s ?hidduixim?, innovacions i renovacions, que els aportaven un doll de vida dins la fosca hivernal de la Di?spora.
Com els dies de l?arbre
La vida va esclatar fa cent trenta anys quan, havent-se acabat l??poca de la hibernaci?, el Poble comen?? son retorn a la P?tria ancestral. Se comencen a veure els primers brotets, encara molt t?mids, que se convertiran en fulles, i permetran l?imprescindible fotos?ntesi espiritual que, a son temps adequat, faci sortir els fruits.
Hi ha un verset en el llibre d?Isa?es (65:22), que diu: ?No edificaran per que un altre habiti, ni plantaran per que un altre mengi; perqu? com els dies de l?arbre, aix? seran els dies del meu Poble, y els meus escollits gaudiran de l?obra de les seves mans?.
I m?s, encara: el Messies, el Salvador d?Israel que ens permet retornar a la nostra Terra, a les nostres arrels, a la nostra Tor? i a la nostra pr?pia vida, ?s anomenat ?c?mah? ( ????? ), que vol dir, precisament, planta, al verset de Zacaries (6:12) que anuncia que ?heus aqu? un home, que nom ?planta?, perqu? brotar? d?ell mateix, i reedificar? el Temple del Senyor?. Es va convertir en nom propi, i fa sis cents anys el darrer rab? de Mallorca, rab? Xim?on, era fill del rab? C?mah Duran.
Nosaltres tamb? hem d?aprofitar l?hivern per a les dues funcions que hem vist ara: la personal i la nacional. La personal renovant les nostres energies, trobant les innovacions per tal que nostra personalitat sigui capa? d?emergir de la rutina letal amb forces juvenils. I la nacional, participant en l?esfor? del Poble en el retorn a la identitat, cadasc? en el seu camp i inter?s.