La ?Visita als Malalts?

Rab? Nissan Ben Avraham

despedidaUna de les obligacions b?siques que ens ensenya la Tor? ?s la de la caritat, ?Gmilut hassadim?, en hebreu, fer el be al pro?sme. Aquesta obligaci? t? molt?ssimes expressions, que es refereixen a quasi tots els aspectes de la vida.

Comen?a amb l?ajuda a persones necessitades, com per exemple fer un pr?stec de diners a un amic que est? en dificultats econ?miques, de manera que pugui passar el tr?ngol sense arru?nar-se. Tamb? donar els serveis p?stums a un difunt, tot el relacionat amb el soterrament i el suport als familiars que estan de dol estan inclosos en el manament de la caritat. Un consell a una persona que no sap per on prendre, que vol fer un negoci, o que no sap com comen?ar una tasca o com sortir d?un embull.

Totes aquestes manifestacions s?n importants, per? n?hi ha que ho s?n m?s que les altres. No ?s el mateix fer un pr?stec a un ve?nat, que salvar-lo quan est? en perill de mort. S?n dos exemples de caritat, per? el seu valor espec?fic ?s molt diferent.

Una de les expressions del manament ?s l?atenci? deguda als malalts. Visitar una persona que t? febre i ha de guardar llit, o un familiar que ha tingut un accident i l?han ingressat a l?hospital; una intervenci? quir?rgica que pot esser insignificant en s? mateixa, per? que per qui l?ha sofert ha resultat traum?tica i necessita el suport dels amics i dels familiars. En tots aquests casos la ?visita als malalts? ?s una obligaci? molt important i un gran m?rit per tots aquells que la compleixen correctament.

En primer lloc est? l?empatia. El malalt ? i aqu? podem incloure tots els casos citats, de malalties, accidents, operacions o simples indisposicions ? el malalt necessita sentir l?empatia dels seus familiars i amics. Comen?ant per una trucada telef?nica, o un whatsap, interessant-se pel benestar del malalt.

En cas d?una intervenci? quir?rgica ?s inconcebible que els amics no estiguin presents en el moment en qu? t? lloc, que l?acompanyin a l?hospital i estiguin pendents del bon resultat, i estiguin a vora seu quan surt del quir?fan o quan desperta de l?anest?sia. Moltes vegades els amics s?n m?s importants que els mateixos familiars del malalt. La fam?lia ?s el cercle m?s senzill i natural, un nucli que la persona no ha triat sin? que ?s ?autom?tic? i del que dif?cilment es pot alliberar.

Despr?s ve el cercle m?s ample, el cercle de la societat. Com representants de la societat, els amics tenen una responsabilitat molt m?s gran del que es poden imaginar a primera vista, ja que l?individu necessita sentir-se part viva i important de la societat. El lligam amb la societat el formen els amics. No ?s ?un favor? que li fem a l?amic, sin? una obligaci? formal que la Tor? ens imposa quan el sentiment d?empatia est? atrofiat. Un soci de treball o d?estudi que no ha desenvolupat un sentiment de companyonia vers els altres membres del grup ha de fer una revisi? urgent de la seva personalitat, ja que l?apatia o la indifer?ncia en aquests casos pot ser letal.

El Talmud, al tractat de Nedarim (?vots?) p?gina 40a, parla d?una an?cdota relacionada amb aquest Manament.

Diu el Talmud que hi havia un deixeble de rab? Aquiva que estava prop de la mort i ning? venia a visitar-lo. Entr? rab? Aquiva a visitar-lo, agran? la casa i la ventil?. Aix? li salv? la vida.

Una de les explicacions ?s que, quan els altres alumnes del rab? van veure l?atenci? que li dedicava al malalt, prengueren exemple d?ell i anaren tamb? a visitar-lo i resaren per ell i ajudaren en tot all? que necessitava, i aix? el millor?.

Per? crec que el veritable significat de l?an?cdota ?s que la demostraci? d?empatia per part del rab?, i despr?s per part dels condeixebles, ?s el que retorn? la salut al malalt.

No heu sentit dir que l?optimisme cura i que, al contrari, el pessimisme pot arribar a matar a la gent? I, qu? li donar? l?optimisme indispensable al malalt si no ?s que els familiars i els amics estan pendents d?ell i de la seva bona salut? El Talmud diu que cada visitant se?n duu un tant per cent de la malaltia. Quan ning? s?interessa per ell podria, D??u no ho vulgui!, apagar-li l?inter?s per la vida. I els responsables directes serien els companys que no han tingut companyonia.
Per suposat que el malalt ha de traure forces d?all? on no n?hi ha i reposar-se encara que els que creia ?amics? li han fallat. Tal vegada ell tampoc no s?ha esfor?at a bastament per guanyar-se la seva amistat, tal vegada no ?s culpa de ning? i no ?s m?s que una prova que li imposa el Creador, i aix? no ho podrem saber mai. I de cap manera ser? una excusa per malparlar o malpensar-se d?ells, ja que no sap ni sabr? mai qu? hi havia dins els seus capets.

Per? el nostre tema no ?s el malalt sin? els seus amics i companys, que han de complir la seva obligaci? social i la seva necessitat humana de fer el be al pro?sme.

El Talmud i el Xulhan Arukh diuen que l?obligaci? de ?visitar el malalt? implica no deixar-lo sol i desemparat, sense causar mol?sties innecess?ries.

Ara, per exemple, la meva estimada esposa ha tor?at el peu i no se pot moure del llit, esper que per poc temps. Tenim la confian?a necess?ria per poder expressar la necessitat de la meva pres?ncia f?sica a vora seva, deixant de banda altres ?obligacions molt urgents?. Despr?s de la visita a la cl?nica per fer la radiografia rutin?ria quedava poc temps per l?oraci? de la tarda, l?oraci? de minh?, i ella estava al cotxe, a punt per tornar a casa, i jo li vaig preguntar si podia anar a una sinagoga propera per fer l?oraci?. ?No!? ? me digu?; ?pots resar aqu?, a la voravia, al costat del cotxe?. I aix? ho vaig fer, per suposat.

Un amic tal vegada no ho hagu?s dit en veu alta, per? no significa que no ho hagu?s sentit igualment. Tal vegada l?obligaci? no sigui la mateixa que la del c?njuge. De totes maneres, ha de saber, per experi?ncia pr?pia, que no ?s un capritx ins?pid, sin? una necessitat f?sica i an?mica. I el Creador espera que ho sapiguem per iniciativa pr?pia, per? quan no ho sabem fer per nosaltres mateixos, ens imposa l?obligaci? de caritat.

La ?visita als malalts?, ?biccur holim?, ?s un gran m?rit pel que sap complir-la correctament, i la societat jueva sempre l?ha considerat com un dels manaments m?s importants, organitzant grups de persones que li podien dedicar m?s temps i atenci? per tal que qualsevol indigent tingu?s la sensaci? de no estar abandonat en els moments de feblesa f?sica i an?mica.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.