Parlar? amb ell en somni

Rab? Nissan Ben Avraham

Hem de fer cas als somnis?

El Talmud (al tractat de Ndarim = ?vots?) parla d?un tema interessant per a moltes persones: quina for?a t? el que hem somiat?

La pregunta formulada ?s: qu? passa si en un somni alg? t?excomunica?

L?excomuni? ?s un c?stig molt fort, aplicat antigament a persones que malparlaven de la Tor?, dels Profetes o dels Savis. El significat pr?ctic era que la persona excomunicada no comptava en el c?mput dels deu homes necessaris per fer qu?rum (minyan) a la sinagoga; no se podien acostar a menys de dos metres d?ella i, en fi, quedava excl?s de la comunitat on vivia. L?excomunicaci? acabava quan l?excomunicat demanava perd? (davant la persona que l?havia excomunicat o davant un Tribunal) i se corregia del seu comportament. No sempre s?ha fet ?s correcte d?aquest c?stig i no sempre comprenem quines eren les circumst?ncies que indu?ren a excomunicar una persona o altra, i aqu? no venim a parlar d?aquest tema.

El que volem veure ?s que en el cas que un Savi, o qualsevol altra persona, excomunicava alg?, nom?s el mateix Savi o qualc? amb m?s categoria podia anul?lar el c?stig. El Talmud diu, a la p?gina 8a de Ndarim, que en cas de que qualc? fos excomunicat en somni, l?excomunicaci? tenia valor, i era necessari anul?lar-la davant deu persones. I aix? significa que el somni t? valor i hem de fer-li cas.

Per? una altra cita del Talmud, aquesta vegada del tractat de Sanedr? (p?gina 30a), diu que una persona que havia mort son pare, i el fill sabia que tenia diners amagats, per? no sabia on. Son pare li comparegu? en somni i li digu? on estaven amagats els diners, per? l?avis? que no podia usar-los ja que eren del delme, i els havia d?entregar als Sacerdots. El Talmud diu que la persona pot usar els diners pel que vulgui, ja que els somnis no signifiquen res. I aix?, ?s clar, contradiu el que hem vist abans.

La ferida de la contradicci?

El rab? mallorqu? rab? Xim?on ben C?mah Duran (Responsa, 2? part, 128), diu que ?el que guareix la ferida d?aquesta contradicci?, est? a un altre lloc, al tractat de Brakhot?. A la p?gina 55b del tractat de Brakhot diu que ?hi ha somnis que venen d?un ?ngel, i altres que venen d?un dimoni?, ja que hi ha dos versets contradictoris: un que diu que ?parlar? amb ell en somni? (Bmidbar 12:6) i un altre que diu ?diuen somnis falsos? (Zkhari? 10:2). Aix? vol dir que n?hi ha que venen d?un grau prop del prof?tic (vegeu Brakhot 57a) i els hem de respectar, mentre que n?hi ha d?altres que s?n el resultat de falses visions, produ?ts per ?l?humor?, o sia, les impressions humanes provinents d?experi?ncies viscudes o imaginades, despr?s tradu?des en somnis, als que no hem de fer cas. I el significat de les paraules del profeta Yirmi? (23:28), que diu: ?el que hagi somiat, contar? el seu somni, i el que tingui la meva paraula dir? la meva paraula vertadera, qu? t? que veure la palla amb el gra?, paraula del Senyor?. Per tant, ja que no podem saber l?origen de cada somni, hem de decidir que en cas de prohibicions hem de fer-li cas, per? en altres casos, com el de la propietat dels diners, no podem expropiar-los sense proves tangibles.

Per aix?, en el cas de l?excomunicat hem de considerar-lo veritable, mentre que en el dels diners de delmes, no ?s necessari fer-li cas expropiant-los dels hereus per donar-los als sacerdots.

Somnis falsos

En canvi, un altre Savi, rab? Xmuel S?gal L?ndau, de Praga, escrivia (al llibre Xivat Cion, 52) a finals del segle divuit que tots els somnis s?n falsos, i no els hem de fer cas, llevat de molt pocs que s?n ?instrucci? i notificaci? del Cel?. Per tant no hem de fer cas a cap somni, encara que se tracti de ?prohibicions?, ja que ?diuen somnis falsos?.

?s veritat, diuen els Savis (rab? Yom-Tov ben Avraham, el sevill?, a Ta?anit 12b) que malgrat que normalment no hem de fer cas dels somnis, algunes vegades ens espanten quan venen referits a nosaltres mateixos, i segurament ?s un av?s celestial per tal que rectifiquem la nostra conducta.

De totes maneres, sembla que la seva opini? ?s que tot aix? ?s un av?s que el Creador li envia per tal que pugui rectificar, i per tant no t? cap obligaci? formal de comportar-se d?una manera determinada, i nom?s si decideix fer cas a l?av?s, far? un examen de consci?ncia i revisar? tot el seu comportament per tal d?intentar trobar la ra? del mal somni. Aix?, per exemple, en cas de que l?hagin excomunicat en el somni, no tindria l?obligaci? formal de comportar-se com un excomunicat, i tot dependria de la seva voluntat.

En canvi, segons la primera opini? que hem vist pareix que hauria de complir totes les lleis de l?excomunicaci?.

La hist?ria del Poble d?Israel est? plena de somnis vertaders: els de Josep i del Fara? a Egipte, amb els del ministre coper i el forner; el somni de Nabucodonosor i els de Daniel, al llibre d?aquest, persones que, per la seva responsabilitat, necessitaven l?av?s div?. La mateixa Tor? ens explica que la majoria de les profecies que reberen els nostres Patriarques i la resta dels Profetes fou en somnis, llevat de la profecia de Moix? que era de despert i conscient (vegeu Nombres 12:6-7). Est? clar, doncs, que els somnis poden tenir molt de valor. La q?esti? ?s si som dignes de rebre uns somnis d?aquesta qualitat.

Visita en somni

Afegir? una an?cdota esgarrifadora que va passar fa pocs anys. Dos amics jueus que havien arribat de la R?ssia ex-sovi?tica a Am?rica discutien sobre la vida futura. Un d?ells era agn?stic i opinava que no hi havia cap vida m?s all? de la mort, mentre que l?altre, jueu religi?s, el volia conv?ncer que hi havia premi i c?stig. En un moment determinat van fer un ?pacte? decidint que el que mor?s primer visitaria en somni a l?altre per comunicar-li qu? hi havia a l?altre costat de la mort.
L?agn?stic mor? primer, mentre el seu amic era a Israel. El mat? seg?ent el telefon? un cos? seu que viu a Am?rica (que no sabia res del ?pacte? que havien fet) i li digu? que el seu amic li havia aparegut en somni per dir-li que, efectivament, hi ha vida a l?altre costat de la mort. I que el c?stigs que rep s?n tan greus que no li permeten visitar ni tan sols en somnis el seu amic a la Terra Santa, i per aix? no havia tingut m?s remei que apar?ixer a l?amic que viu a Am?rica, i que li conv? seguir practicant els manaments de la Tor? com ha vingut fent fins ara.

La millor amiga de la meva dona ens cont? que quan mor? la seva mare, relativament jove, els fills es preguntaven el motiu de la mort sobtada. Al mat? seg?ent els cont? el germ? major que la mare l?havia aparegut en somni per dir-li que ella havia de morir quinze anys abans, per? gr?cies a les m?ltiples obres de caritat que feia li havien concedit tots aquells anys de vida. Els germans recordaren que quinze anys abans, quan naix? el germ? petit, havia estat en perill de mort i s?havia salvat miraculosament, i trobaren conhort en el missatge matern.

No qualsevol persona pot decidir que el seu somni ?s veritable. Moltes vegades no ?s m?s que el resultat del que l?ocupa i el preocupa durant el dia, i encara que se repeteixi pot ser que no sigui m?s que una obsessi? que no el deixa ni de dia ni de nit.

De moment tenim les instruccions expl?cites de la Tor?, que podem seguir-les sense necessitat de sospitar que tal vegada no siguin ver?diques. Han de passar moltes etapes abans que arribem al nivell dels que somien somnis divins. I, en tot cas, si se tracta d?un malson, el m?s pr?ctic que podem fer ?s revisar tot el nostre comportament i rectificar tot el que puguem, i amb aix? podem estar segurs de haver complit el nostre deure i tranquil?litzar el nostre esperit.