Rab? Nissan Ben Avraham
Cinc n?vies?
Al Talmud, al tractat de Yevamot 118b, hi ha una mixn? que parla de situacions estranyes, en qu? una persona fa una acci? sense saber exactament qu? o com ho ha fet.
Comen?a parlant d?una persona que ha consagrat a una d?entre cinc dones, o sia que l?ha convertit en la seva dona tot entregant-li un objecte de valor (ara acostuma a ser un anell), i ara no recorda qui era, i cada una d?elles diu que ?s ella qui ha esta consagrada. Se tracta, com ja sabem, de la primera part del matrimoni jueu, que podr?em considerar un ?comprom?s oficial? a casar-se amb ella, per? encara no comencen a conviure plegats fins uns mesos m?s tard en qu? acaben d?arranjar la casa i l?aixovar. Pot ser que es tracti d?una ?poca molt dif?cil en qu? hi havia pocs homes, despr?s de les grans matances que feren els romans en els primers segles de l?Era Com?, quan les dones necessitaven alg? que els empar?s, per por de ser raptades, i acordaven matrimoni sense gaire intenci? de conviure, per? de totes maneres fan un comprom?s legal.
Ara ell no en vol a cap d?elles, i per tant el que pot fer ?s donar carta de repudi a cada una d?elles, que aix? no li costa res. Per?, a dem?s, quan un marit repudia la seva dona li ha de dar els diners estipulats a la ?ctub?? (el contracte matrimonial), i aix? ja ?s molt m?s greu! Per tant, diu la mixn?, com que nom?s una diu la veritat mentre que les altres quatre menteixen, basta que deixi la quantitat de diners davant elles i ja s?arreglaran entre elles! Aquesta ?s l?opini? de rab? Tarfon.
Per? rab? Aquiva diu que amb aix? no basta, ja que ell tamb? hauria de fixar-se a quina de totes elles havia consagrat en matrimoni. Per tant, diu rab? Aquiva, si vol complir del tot i romandre amb la consci?ncia tranquil?la, haur? de donar els diners de la ctub? a cada una d?elles.
El lladre enganyat
Segueix la mixn? amb un altre exemple molt semblant: una persona que ha robat a un d?entre cinc, i ara no recorda a quin d?ells, i tots ells reclamen que els restableixi els diners robats. Rab? Tarfon diu que basta que col?loqui els diners davant ells i se?n vagi, i ja s?arreglaran entre ells. Per? rab? Aquiva diu que amb aix? no basta, sin? que haur? de pagar a cadascun d?ells.
El Talmud, just a continuaci?, diu que en cas de discussi? en una compra, que un diu que ha comprat d?un d?entre cinc i no recorda a quin d?ells deu els diners, els dos rabins estaran d?acord que basta en que depositi els diners davant ells i ja s?arreglaran entre ells. I sembla que aquesta diferenciaci? entre lladre i comprador ?s significativa.
Maim?nides, en les Lleis de Compra, cap?tol 20 article 2, diu que ?qui compra a un d?entre cinc… i no recorda de qui ha comprat, deposita els diners entre ells i se?n va… i si ?s Just, paga a cada un d?ells, per tal de complir amb el Cel?.
Aix? sembla contradir el sentit del Talmud, ja que se veu que hi ha difer?ncia entre el lladre i el comprador, ja que el lladre, que ha transgredit, ?s l?gic que hagi de pagar a cadascun d?ells per estar segur d?haver reparat el malfet. Per? en cas de compra, en que no ha fet cap mal, nom?s no recorda de qui exactament ha comprat, hauria de bastar depositar els diners davant ells i prou!
El depositari despistat
Hi ha un altre lloc al Talmud que parla d?un tema molt semblant, a Baba Mecia 36a, que quan un diu a dues persones ?he robat a un de vosaltres i no recordo a qui? o ?el pare d?un de vosaltres em feu un dep?sit de diners i no recordo qui ?s?, i ells tampoc ho saben, segons la lletra de la llei no necessita pagar als dos, per? per complir amb el Cel ha de pagar als dos. I sembla que Maim?nides ha apr?s d?aqu? que en tot cas que vulgui deixar la consci?ncia tranquil?la haur? de pagar als dos, tant si ?s un robatori com una compra o un dep?sit. O una ctub?.
Per? Nahm?nides i Raixb? (rab? Xelom? ben Adret) diuen que l?obligaci? de complir amb el Cel ?s nom?s amb el lladre, que havia transgredit, i tamb? en el dep?sit, ja que hauria de recordar quin d?ells l?havia fet. Per? en cas de compra no hi ha cap obligaci? ?al Cel?, ja que els venedors solen exigir el pac immediatament despr?s de la venta i el comprador no tenia per qu? imaginar que altres vinguessin a mentir reclamant uns diners que no els pertanyen, i com que no ha pecat, no t? per qu? pagar m?s del preu una sola vegada.
Dep?sit com?
El mateix Maim?nides cita un cas en qu? no hi ha obligaci? de ?complir amb el Cel?, fora de les anteriors en les que opina que s? que ha de pagar. Se tracta del cas (Lleis de Pr?stecs, cap?tol 5, article 4) que si dues persones havien fet un dep?sit en mans d?altri, tres cents diners en total: un d?ells havia depositat 100 i l?altre 200, i quan venen a reclamar-lo, ambd?s diuen que s?n els amos dels 200. En aquest cas, pagar? a cada un d?ells nom?s 100, i els altres 100 quedaran en les seves mans per sempre, i no diu que ?ha de complir amb el Cel? pagant dos cents a cadasc?.
El motiu sembla ser que en la compra hi ha un poc de culpa, ja que hauria de recordar qui era el venedor, per? en un dep?sit com el mencionat, en qu? vingueren els dos junts a depositar tota la quantitat, i ell recorda que d?u els diners als dos, nom?s no recorda exactament les quantitats, ja que els dos confiaven m?tuament, i per tant ell no ha fet cap falta i no necessita, fins i tot segons Maim?nides, complir ?amb el Cel?.
Complir amb el Cel
De totes aquestes q?estions podem aprendre la cura que hem de tenir amb els diners d?altri, i en general amb totes les accions que fem, ja que moltes de vegades una acci? ser? en detriment d?altre persona.
La n?via que diu la veritat no t? per qu? quedar sense els diners de la dot que li pertoquen, i no t? la culpa que venguin altres dones a treure?n profit de la distracci? del nuvi. Igualment el venedor, no t? cap culpa quan venen altres i exigeixen un pac que no els pertoca, i com que no podem descobrir qui ?s el que t? la ra?, ?s just que, al manco per deixar la consci?ncia tranquil?la se pagui a cadascun d?ells per tal que rebi els seus diners el que li pertoquen.
Tamb? en cas del que ha fet un dep?sit, segons l?opini? de Maim?nides, el depositari hauria de recordar qui li ha deixat els diners i si no ho recorda, la seva consci?ncia no el deixar? tranquil fins que no ho retorni a tots aquells que li exigeixen (i que ell pugui sospitar que tal vegada tinguin ra?). Nom?s en cas de que els recorda, per? no recorda exactament les quantitats que ells mateixos havien mesclat en una sola quan la depositaven en les seves mans, aqu? ja no hi ha problemes de consci?ncia.
?Complir amb el Cel? ?s el crit de la consci?ncia, de la nostra ?nima celestial, que no se contenta pensant que ?aqu? hi ha un tramp?s que es vol aprofitar del meu descuit?, sin? que reconeix la seva pr?pia falta, en diferents nivells, i sap que el seu comportament tampoc no ha estat perfecte, i mentre el meu comportament sigui problem?tic, no puc queixar-me dels problemes en el comportament d?altres persones.