Rabino Nissan Ben Avraham
Manca d?iniciativa
Acaba de n?ixer un poble. Les Dotze Tribus han passat una llarga temporada a Egipte, han estat esclavitzats i malmenats per segles. Per? no han perdut la identitat nacional que els havien aportat els Patriarques.
El patiment de l?esclavitud ha servit per a acur?ar les etapes, per a consolidar el sentiment de dest? com?, per a forjar la identitat.
Per? tamb? els ha fet perdre la iniciativa. Els esclaus aprenen a no fer preguntes: a obeir i callar. A no pensar en el dem?. Sobreviure el dia d?avui, i prou.
Per aix?, quan arriba, a la fi, la llibertat, no saben qu? fer. No hi ha cap directriu, no hi ha cap planificaci?.
La meta
Aix?, el poble que surt d?Egipte ?s un poble sense cap meta, sense cap dest?. O aix? ?s el que sembla a primera vista, perqu?, com hem dit, no han perdut la identitat nacional que els llegaren els Patriarques. I aquesta identitat parla de santedat, d?espiritualitat, d?un contacte directe amb el Creador, no tan sols a nivell particular de cada individu sin?, principalment, a nivell comunitari.
Ja quan travessen la Mar de la Canya, la mal denominada ?mar roja?, canten tots plegats que ?ens dureu i ens plantareu a la muntanya de la vostra her?ncia, heu preparat el lloc de la vostra pres?ncia, Senyor; el Santuari, Senyor, han preparat les vostres mans? (?xode 15:17). O sia que, al cap i a la fi, tenien una clara idea de on volien arribar.
613 Manaments
De totes maneres, hi havia detalls importants que desconeixien. I un d?aquests ?detalls? era la necessitat de rebre un llibre d?instruccions, una Ensenyan?a, la Tor?. Una Tor? en dues formes complement?ries: l?Escrita i l?Oral.
La Tor? est? plena d?ordenances, de Manaments. Segons el c?mput tradicional dels nostres Savis, s?n sis cents tretze Manaments, encara que Maim?nides explica que n?hi ha m?s, que no entren al c?mput per motius t?cnics. Unes ordenances que abasten totes, absolutament totes, les facetes de la vida, ja que el prop?sit ?s, com declara el Mestre Moix? al seu sogre: ?quan ve el Poble a preguntar a D??u? (?xode 18:15). Vol dir que una caracter?stica del Poble d?Israel ?s la necessitat vital de con?ixer la voluntat divina en tot el que fan.
Aix? est? molt b?. Demostra que tenim un sentiment que altres pobles desconeixen.
Tanmateix, ning? vol que l?obliguin a actuar d?una manera determinada. El rebuig de tot el que no ?s genu?nament nostre ?s una caracter?stica no tan sols dels jueus sin? de de tota la Natura: no volem acceptar ni empelts, ni transplantaments d??rgans, ni imposicions morals o pr?ctiques. Cadasc? t? tot el que necessita, i ning? vol cossos estranys.
No volem, tampoc, que ning? ens coaccioni a actuar d?una manera determinada. Som lliures!
El conflicte
Per tant, quan el Poble arriba al Mont Sinai sorgeix un conflicte, ja que el fet que vulguem con?ixer la voluntat divina no significa que estiguem disposts a acceptar imposicions, encara que siguin divines. Aix? significa que, en aquell moment, tingu? lloc una coacci? per part del Creador.
B?, en realitat les coaccions s?n moltes. Ell ens obliga a n?ixer, ens col?loca dins una fam?lia determinada sense demanar el nostre perm?s. Ens d?na uns anys de vida fins que ens envia l??ngel de la mort. Ens atorga un IQ determinat, unes caracter?stiques f?siques, i tot sense rebre el nostre perm?s. Tot aix? ho rebem sense protestar gaire.
El que no volem ni podem acceptar ?s que ens obliguin a actuar de tal manera o de tal altra. I aix? ?s el que, precisament, va passar fa 3,327 anys, al Mont Sinai. El Creador ens coaccion? a rebre la Tor?. Malgrat el fet que el Poble declarava la seva predisposici? a rebre la Tor?, hi havia un grau de coacci?, com expliquen tots els Savis comentaristes de les Escriptures. Era el pla div?, que la Humanitat reb?s el Llibre de l?Ensenyan?a, i el Poble d?Israel era l?adequat per servir de representant del g?nere hum?. I aix? no podia oc?rrer per casualitat, pel fet que el Poble estigu?s dispost a rebre la Tor?, com si hagu?s pogut refusar rebre-la. I per aix? era necessari un punt de coacci?, d?obligaci? no-volunt?ria.
On ?s la Llibertat?
Com aix?? On ha fuit tota la llibertat que predica el judaisme?
No tenim m?s remei que comprendre que dins el complex educacional del Creador hi ha una fase en que la llibertat est? limitada. Limitada, s?; per? no abolida!
La llibertat compareix m?s tard, quan el Poble demostra que estima la Tor?, que dedica hores del dia i de la nit a estudiar les lleis, els versets i les insinuacions que ens ensenya el Creador. Quan afegeix m?s manaments, els rab?nics, per tal de resguardar la integritat dels manaments divins. Quan pren els Llibres de la Tor? i balla amb ells en m? a la Festa de l?Alegria de la Tor?.
El Z?har diu que no hem d?entendre els sis cents tretze Manaments com ?obligacions? sin?, millor, com ?consells?. S?n el cam? per a modelar les nostres virtuts, per a convertir-nos en millors persones, i per poder accedir a un contacte directe i conscient amb el Creador.
Quan comprenem tot aix?, desapareix la coacci? i compareix el desig irrefrenable de con?ixer totes les condicions, fins els m?s petits detalls, per poder aconseguir la meta. I ens omplim d?alegria quan ho assolim.
La Festa de Xavu?ot ?s l?expressi? d?aquesta coacci? convertida en voluntat i desig, en necessitat vital, de con?ixer totes les particularitats de l?Ensenyan?a divina, la Santa Tor?, que tenim l?honor i la responsabilitat d?estudiar. El poble, i cadasc? en particular, accepta lliurement el que havia rebut sota coacci?.