El Dia de la Independ?ncia

Por Rab? Nissan Ben Avraham

Es mereix el Dia de la Independ?ncia que en parlem en un article que se suposa que ha de parlar sobre la Tor?? ?s tamb? aix? un tema religi?s? On es menciona a la Tor? quelcom semblant al Dia de la Independ?ncia?

Tot t? que veure

S?n bones preguntes, efectivament. Una d?elles quedar? contestada quan digui que ?tot? t? que veure amb la Tor?. No hi ha cap tema en el m?n o fora del m?n que no tingui alguna connexi? amb la Tor?. I el motiu ?s que la Tor? ens mostra com ens hem de comportar en totes les situacions, qu? espera el Creador que fem en cada circumst?ncia. ?s una de les metes mes importants de l?home, i sobre tot del jueu, aprendre a connectar tot, absolutament tot, amb el Creador. Aquest ?s el significat del verset tan conegut, al llibre de Dvarim (Deuteronomi 4:6) que diu: ?el Senyor ?s U?, i que vol dir que no hi ha res que no depengui d?Ell, que contradigui la seva Unicitat. ?s el primer verset que apr?n el jueu quan comen?a a parlar, i que repeteix di?riament per tal d?interioritzar-ho. ?s la meta, com hem dit, de la nostra vida.

No tan sols significa que no t? cap altre d?u ?que li faci companyia?, que el complementi, que li faci la compet?ncia. No tan sols significa que no est? compost per parts, ?el pare i algun fill o filla?. Tamb? significa que tota la seva creaci? ?s congruent, que t? una meta, que est? ben formada i interrelacionada, que ?s bella, interessant, bona. I quan veiem que hi ha coses que semblen contradir tot aix?, hem d?esfor?ar-nos per trobar respostes, ja que tot t? sentit, tot ?s important i l?gic.

Per tant, est? clar que la Tor? t? que veure amb el Dia de la Independ?ncia d?Israel. La q?esti? ?s: qu? hi t? a dir?

En primer lloc, haur?em de comprendre el significat d?aquesta ?independ?ncia?. Independ?ncia de qu?? I per qu??

Llibertat

En les benediccions di?ries que diu cada jueu al mat?, n?hi ha una que diu: ?bene?t siau, Senyor, D??u nostre, Rei de l?Univers, que no m?ha fet esclau? (s?, comen?a en segona persona i continua en tercera, aix? s?n totes les benediccions). I despr?s, n?hi ha una altra que diu: ?bene?t siau, Senyor, D??u nostre, Rei de l?Univers, que allibera els presos?.

La Tor?, en nom del Creador, no vol esclavituds, no vol submissi? cega a ning?, ni tan sols al Creador!

L?home ha nascut lliure, i ha de cr?ixer lliure, i comportar-se com una persona lliure. Lliure significa que raona, que compr?n el que t? al davant, que decideix lliurement el que li sembla m?s correcte.

Coneixem una religi? que predica la submissi?. El mot ?Islam? significa precisament aix?. Els musulmans no s?n lliures, no pretenen ser-ho. Volen sotmetre?s al Creador, i el converteixen en un Amo coactiu. I ells el volen imitar, i se converteixen en coactius uns dels altres, i esclavitzen no tan sols els ?cafres?, els heretges, sin? tamb? els propis ?germans? musulmans, i sobre tot les dones. I tot en nom d?Al?.

El cristianisme tamb? en t? una bona dosi de submissi? al Creador. Molt de predicar l?amor div? per?, al cap i a la fi, el converteixen en un d?u cruel, que castiga els infidels amb un infern cruent. No hi ha punt de raonament, i molt menys de discussi?! sobre el que te comana el Creador. O fas el que t?ordenen, o te cremes a l?Infern! Encara que hagin eliminat la gran majoria dels manaments que es veuen a la Tor?, tanmateix queda un ?credo?, unes coses que han de creure, i que si no les creus no tens remei!

Raonar i discutir

El judaisme ha pres un altre cam?, i des del primer moment, des de la primera figura, el primer Patriarca, ja aprenem a raonar, a comprovar, a discutir. No basta fer el que D??u mana: ho has d?entendre, ho has de comprovar, ho has de voler! Si no ho vols, lliurement, no t? cap valor. I no ho pots voler si no ho entens, si no has comprovat que aquest, i nom?s aquest, ?s el cam? que has de prendre.

El nostre pare Avraham va comen?ar una nova ?poca, acabant amb la depriment ?poca del caos. El caos ?s quan no se veu la congru?ncia, quan sembla que les coses no estan relacionades les unes amb les altres, que hi manca l?orde, l?esperan?a, l?alegria. Avraham descobr? que tot estava lligat amb lligaments ferms amb el Creador, i tamb? una cosa amb l?altra. Que tot estava relacionat. Talment el que hem dit abans, sobre la Unicitat del Creador.

I ho descobr? gr?cies a la seva curiositat, a les preguntes que es feia, a la l?gica que hi trobava. Aix? no ?s possible quan te sents esclau, sotm?s a un Amo que te domina i que te dicta qu? has de fer sense deixar-te cap possibilitat de protestar, de decidir per tu mateix si hi vols participar.

Avraham lleg? aquestes ensenyances als seus fills. I els fills formaren un Poble, que naixia en el moment en qu? aconseguia alliberar-se del jou egipci. No sabeu qu? significa ?Egipte? en hebreu? El nom d?aquest pa?s, en hebreu, es diu ?Mi?r??m?, i qualsevol persona que s?piga hebreu veur? tot d?una que s?escriu igual, i significa igualment, que el mot ?m?arim?, que significa ?limitacions opressives?. Vaja! Alliberar-se?n de les limitacions opressives ?s exactament el significat de la paraula ?llibertat?.

Llibertat i Manaments

La Festa de P?ssah, en qu? es celebra la Sortida d?Egipte, es denomina tamb? ?el Temps de la nostra Llibertat?.

Cinquanta dies m?s tard arriba la Festa de l?Entrega de la Tor?. Ah! Aqu? podrem parlar, tal vegada, d?opressi?, d?obligacions impostes pel Creador, Manaments!

Doncs resulta que els Savis se fixen en irregularitats del text hebreu per reivindicar la supremacia de la llibertat. Per exemple, els Deu Manaments estaven ?gravats? en dues Taules de pedra. ?Casualment?, la paraula ?gravat? est? escrita amb una ?falta d?ortografia?, ja que en lloc d?escriure ?het? ?reix? ?wau? i ?tet?, la darrera lletra ha estat canviada per una ?tau?, que li d?na el significat de ?llibertat?!!! I aix? diuen els Savis, que el compliment dels Manaments ?s el que ens d?na la llibertat.

Sembla incongruent? Com ?s possible que el compliment d?una ?obligaci?? em doni llibertat?

Jo veig un violinista, el meu estimat Bernat Pomar, que al Cel sia, que passa hores i hores practicant amb el seu viol?, amb una tenacitat indomable, amb una disciplina sense excuses. Aix? se converteix en un virtu?s, que pot ?treure? del viol? el que vulgui. ?s lliure! Jo no ser? mai lliure per fer una cosa aix?, ja que no he sabut practicar amb cap instrument musical. Me fan enveja els que tenen aquesta llibertat, que han aconseguit precisament amb el que, superficialment vist, sembla una falta de llibertat.

Tanmateix, ha estat un ?jou? que han acceptat lliurement. I el mateix passa amb el ?jou? de la Tor?. Els Fills d?Israel primer havien d?assolir la llibertat de les limitacions opressives, i saber gaudir plenament d?aquesta llibertat, per poder acceptar el ?jou? de la Tor?, com podem veure al cap?tol 24 de Xmot (?xode), quan exclamaren ?farem i escoltarem!?

Jean Jacques Rousseau, fa devers tres cents anys, es preguntava quina era l?opini? dels jueus en temes espinosos de teologia en qu? no estem d?acord amb el cristians, i arrib? a la conclusi? que no podr? saber-ho mentre no hi hagi un Estat jueu independent, on els jueus puguem dir el que realment pensem, sense por de ser cremats per cap mena d?Inquisici?.

Fa seixanta set anys arrib? el moment. El Poble jueu havia passat per un dels moments m?s greus de la seva Hist?ria moderna, amb la desaparici? d?un ter? de la seva poblaci? a mans d?uns dels opressors m?s cruels i desapiadats que hem conegut. No vam tenir temps de plorar pels nostres morts, ja que nom?s tres anys despr?s arribava la independ?ncia d?un Estat jueu sobir?, per primera vegada despr?s de quasi dos mil anys.

Tothom? parla dels ?xits tecnol?gics de l?Estat d?Israel. Al mateix temps, els jueus d?Israel han revifat tota la tem?tica jueva espiritual, amb nous comentaris a la Tor?, al Talmud i al Midraix, que obren noves perspectives de comprensi?, compaginada amb la ci?ncia m?s moderna.? Ha! Els rabins han de fer cursos de ci?ncies per poder explicar textos que fins fa trenta anys bastava saber un poc de Talmud! Els cient?fics entenen millor alguns temes del Talmud que els mateixos rabins! I el fenomen s?amplia cada dia.

Tot aix? no era possible a la Di?spora, on els jueus estaven redu?ts dins els Calls, perseguits pels fan?tics cristians o musulmans, o ridiculitzats pels ?intel?ligents? ateus. La independ?ncia ?s una necessitat vital, no nom?s a nivell particular, sin? tamb?, principalment, a nivell nacional jueu.

La Independ?ncia se celebra com un dels dies m?s importants del calendari jueu.

On est? escrit?

Ah! I on est? escrit aix? a les Escriptures?

S?n molts els llocs, per? n?hi ha dos que s?han convertit en cl?ssics.

El profeta Irmi? (Jeremies 16:14-15) parla del retorn del Poble d?Israel a la seva p?tria ancestral y diu que aix? ser? motiu d?alaban?a molt major que el de la Sortida d?Egipte, fa 3327 anys. Ho diu, ?s cert, dins una profecia que parla de la terrible Di?spora, y que per aix? ser? molt m?s espectacular el moment del retorn i la reuni?.

Per? ja molt abans, el rei David en son llibre dels Salms (Salm 107) inspirat en l?esperit div? prop de la profecia, parla dels que tornaran a la p?tria perduda, reunits dels quatre punts cardinals, que patiren fam, malalties i pres? en terres alienes, i que quan tornin a la P?tria Ancestral y reconstrueixin les ciutats arrasades, alabaran al Creador por tots els miracles, i pel fet en s? d?haver pogut tornar a casa per reconstruir un estat independent.

I acaba dient ?veuran els justs i s?alegraran, i tota la maldat tancar? la boca. Qui ?s savi per guardar tot aix? i veure les bondats del Creador??