Horaris Hal?khics – Qu? passa si volem resar les oracions del mat? o del vespre abans d?hora?

2257229200612211317Rab? Nissan Ben Avraham

Xaharit i Arvit

Algunes vegades se?ns presenta l?ocasi? de resar abans del temps marcat per la Halakh?, per exemple en l?estiu, quan la fosca arriba relativament tard, o quan hom va de viatge i no t? m?s remei que resar abans d?hora per tal de gaudir de la tranquil?litat necess?ria per que l?oraci? sigui en calma.

Com ja sabem, l?hora de l?oraci? del mat?, ?xaharit?, comen?a amb la primera llum del mat? i la del vespre, ?arvit?, comen?a amb la posta del sol o, segons l?opini? m?s generalitzada, quan fa fosca.

En realitat, hi ha dues parts en cadascuna de les oracions, matinal i vespertina: una ?s la lectura del ?xma?, i l?altra ?s l?oraci? en s?, l?Amid?, que tamb? es fa a la tarda i es diu ?minh??. En teoria no estan relacionades entre s?, per? ja des de l??poca del Talmud o fins i tot de la mixn? les van unir a causa d?una halakh? que diu que l?Amid? ha de seguir immediatament despr?s de la lectura del ?xma?. I aix? ho podem veure a l?obra de Maim?nides (Lleis de l?Oraci?, cap?tol 7:17-18; 9:1-2 i 9:9), per? hi ha algunes lleis on encara es nota que s?n dues parts diferents, sobre tot en el que es refereix a l?horari de l?oraci? vespertina.

L?horari de la lectura del Xma al vespre fou establert a la Mixn? (Brakhot 1:1) ?des de l?hora en qu? els sacerdots entraven a menjar les ofrenes?, o sia, des de l?eixida dels estels. Malgrat que el Talmud (?d. 2b) es veuen altres opinions sobre aquest tema, Maim?nides (Lleis de la Lectura del ?Xma? 1:9) estableix que aquesta ?s la correcta, i tamb? ho diu el Xulhan Arukh (235:1).

Controv?rsia sobre Arvit

En el que es refereix a l?oraci? d?arvit, dep?n d?una controv?rsia entre dos Savis al Talmud sobre el final de l?oraci? de minh?. Uns Savis opinen que l?oraci? de minh? ?s ?fins el vespre?, mentre que rab? Iehud? diu que ?s fins la ?mitja minh??, o sia devers una hora i quart abans del final del dia, i immediatament despr?s comen?a l?horari d?arvit. Aquesta controv?rsia no fou decidida, i per tant cadasc? pot decidir si se comporta segons l?opini? de rab? Iehud? o dels altres Savis. Amb aquesta manca de decisi? hal?khica podem arribar a casos absurds en qu? un est? resant minh?, segons l?opini? dels Savis, devora un que ja resa arvit segons la de rab? Iehud?, o fins i tot despr?s d?ell; i ?dhuc una mateixa persona pot resar un dia segons una opini? minh? fins el vespre i l?altre dia l?arvit abans del vespre segons rab? Iehud?. El que no podr? fer ?s resar les dues oracions entre la ?mitja minh?? i el vespre en un mateix dia, per no auto-contradir-se.

Lectura anticipada del xma

Quan els jueus arribaren a les terres septentrionals del nord d?Europa es veren amb prou dificultats per complir aquestes lleis i ja els primers rabins escriuen que en l?estiu solen llegir el xma i resar l?arvit abans de la posta del sol.

Sembla clar que abans de la posta del sol no es compleix encara l?obligaci? de la lectura del xma, ja que aix? soluciona nom?s el problema de l?arvit. Ja el Talmud de Jerusalem diu que quan ?s dif?cil reunir la gent despr?s de la posta del sol, se pot llegir el xma i resar arvit m?s prest, per tal d?entrar a l?oraci? amb l?ambient de lectura de la Tor?.

Per tant, diu Raix? que la lectura del xma que es torna fer damunt el llit, a punt de dormir, ?s la principal i en ella se compleix l?obligaci? de la Tor?, ja que l?anterior era inv?lida, per ser abans de temps. En realitat, podrien complir en una lectura del xma qualsevol moment despr?s de fer-se fosc, per? temien que quan no hi ha un horari fixe, la gent s?oblida de tornar a llegir el xma i si no saben que hi ha de posar la intenci? de complir el manament, segons alguns Savis no es compleix el deure.

Per? hi ha una altra opini?, la de Rabenu Tam, n?t de Raix?, que diu que segons rab? Iehud? quan comen?a l?horari de l?oraci? d?arvit una hora i quart abans del vespre, comen?a tamb? l?horari de la lectura del xma, ja que en aquell moment comen?a ja el vespre.

Final del dia

No hem parlat aqu? del terme ?final del dia? si es refereix a la posta del sol o a l?eixida dels estels, quan ja ?s fosca. Tamb? al mat? hi ha dos moments: l?alba, quan comen?a la primera llum di?rna, i l?eixida del sol, quan el disc solar apareix darrere l?horitz?.

Hi ha uns versets al Llibre de Nehemi? (Nehemies 4:15-16) que diuen que els obrers treballaven de dia i guardaven de nit, i que el treball comen?ava a l?alba i acabava amb l?eixida dels estels; per tant est? dient que aquests s?n els l?mits entre el dia i la nit. Per? hi ha altres opinions que diuen que la plenitud del dia ?s nom?s en les hores de sol, des de la seva eixida fins a la seva posta. Per tant, des del moment de la posta del sol i fins que es fa fosca i surten els estels ?s un temps que no ?s clarament ni dia ni nit.

Tanmateix, encara hi ha molts dubtes sobre el tema, ja que no sempre es veu l?horitz?, ja que les muntanyes l?oculten, o els que viuen a Tveri?, a la vall del Kinn?ret, a prop de dos cents metres davall el nivell de la mar i tenen les muntanyes del Golan al llevant i la plana de Izre?el a ponent. A la pr?ctica, les muntanyes llunyanes, com les de Moav o del Golan, es consideren l?horitz? malgrat ser de entre cinc cents i mil metres d?altura, mentre que les properes ?s com si no hi fossen.

Temps est?ndard

Ja en el Talmud s?establ? un temps est?ndard entre l?alba i l?eixida del sol, com el temps de caminar quatre o cinc quil?metres, en qu? cada quil?metre es fa en menys d?un ter? d?hora, i normalment se calculen 72 minuts (18×4) abans l?eixida del sol per establir l?alba. Per suposat, aix? dep?n de l?estaci? de l?any i del lloc, ja que el crepuscle en el tr?pic ?s molt m?s curt que als pa?sos n?rdics.

En quant al vespre, hi ha diverses opinions al Talmud sobre com fer el c?mput. Una diu que ?la fosca? ?s devers 13 minuts despr?s de la posta del sol, mentre que l?altra diu que s?n 72 minuts despr?s de la posta del sol. La primera opini? ?s la tradicionalment acceptada a la Terra d?Israel des de temps immemorial. Alguns Savis opinen que el segon c?mput ?s el correcte i per aix? no fan l?havdal? abans dels 72 minuts despr?s de la posta del sol del final del xabbat.

Eixida dels estels

L?expressi? ?eixida dels estels? es refereix als estels mitjans, no tan grans que se veuen ?de dia?, ni tan petits que nom?s es veuen ?de nit?, com diu el Talmud: ?un ? encara ?s dia, tres ? ja ?s nit, dos ? no sabem si ?s dia o nit, no estels grans ni estels petits, sin? mitjans?. I aix?, tamb?, dep?n de l?estaci? de l?any i del lloc geogr?fic, encara que a majoria de la gent confia en el c?mput est?ndard, sense fixar-se gaire en els estels. Actualment ?s molt dif?cil veure els estels mitjans a les ciutats, ja que la llum el?ctrica enlluerna i no ho permet, i per tant quan ja se?n poden veure tres de grans, senyal que els mitjans ja s?n en teoria visibles, i aix? se pot decidir que ha acabat el xabbat i se pot fer l?havdal?.

Aix? ?s un resum pr?ctic, ja que el tema dels horaris hal?khics ?s un dels temes m?s discutit fins avui en dia, i s?han escrit llibres i articles sobre les diferents opinions i com compaginar-les en la pr?ctica. M?he ajudat en part pel resum fet al llibre de Mixn? Tor?, tom ?S?fer Ahav??, publicat per l?editorial Coren Jerusalem.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.