La ciència grega – Comentari a la festa de Hanuccà

0 Comments

Por Rabí Nissan Ben Avrahamciencias

L’amic de les cultures

Alexandre Magne arribava a la Terra d’Israel per trobar un poble sotmès als perses des de que reconstruí el Segon Temple, uns centenars d’anys abans. El rei macedoni havia absort l’educació grega de boca dels millors filòsofs que hi havia en aquell temps i n’estava molt satisfet. Els filòsofs li ensenyaren coses que la majoria dels grecs no acceptaven com bones.

Entre altres coses, ell volia aprendre de les cultures asiàtiques que el fascinaven. Els grecs creien tenir la millor cultura del món, i que no tenien res a aprendre d’altres pobles, i molt manco dels perses i d’altres asiàtics, que ells consideraven bàrbars. Alexandre, així li ho havien ensenyat, tenia una altra opinió, reconeixia que aquells pobles podien tenir moltes coses per ensenyar-li. Diuen que, tal vegada, els rumors que li havien arribat sobre la saviesa dels orientals, es referissin a la dels nostres Savis i Profetes, que en temps del Primer Temple s’havien fet famosos; per desgràcia no en tenim evidències. I de totes maneres, és segur que a ell no els hi havien tramesos sobre el Poble d’Israel.

Va haver-hi una trobada entre Alexandre, que venia d’un Egipte recent conquerit, amb el Gran Sacerdot Xim’on el Just? Els historiadors grecs no en parlen. El nostre Midraix sí que en parla, i diu que quan Alexandre va veure el Gran Sacerdot davallà delcavall i es postrà davant ell dient que la seva figura era la que el guiava en les seves conquestes.

Amics de la saviesa

Tanmateix, els jueus reberen els grecs sense gaire problemes, ja que Alexandre semblava respectar els costums de tots els pobles conquerits i, meravella!, eren amants de la saviesa, igual que els jueus. Ja que sembla que el nom de filòsof és una invenció grega, com tothom sap. I el Judaisme està basat en la saviesa. En l’estudi i la saviesa.

Tot el Judaisme és intentar captar una mica de saviesa, intentar comprendre el món en què vivim.

El Talmud diu que els primers dos mil anys foren anys de caos, en que la gent no comprenia com funcionava el món. Fins que arribà Avraham i començà a explicar les normes, la manera com funciona el món.

Per tant, semblava que podrien coexistir la ciència grega i la jueva.

Saviesa implicant

Fins que vam descobrir que els grecs tenint un greu problema amb el sistema jueu de veure les coses. Els grecs estaven interessats en els processos físics, en comprendre el perquè de les coses. La seva ciència, però, quedava defora de l’home. Vull dir, que no implicava res en la seva personalitat, no estava destinada a fer-lo canviar. No era més que un aplec de coneixements d’un món que ens revolta, que no penetraven en la persona i, per tant, no estaven destinats a fer-la canviar.

Mentre que el Judaisme pretén exactament el contrari. El món té un missatge per a l’home. L’home necessita perfeccionar-se, i necessita perfeccionar el món on viu. I, diguem que per casualitat, se tracta d’un procés recíproc, i mentre l’home perfecciona el món es perfecciona a ell mateix.

No som turistes

Per suposat que no és un procés aleatori, ja que els nostres Savis ens ensenyen que, precisament, aquesta és la meta de la Humanitat, és la seva missió. Que l’home no és un turista en el món, que mira amb curiositat què hi passa sense sentir-s’hi part, sinó que hi està profundament implicat.

Un procés hi ha, que els grecs no volien conèixer, que és el procés moral. Tant com hi ha una interacció causa – efecte entre les nostres activitats físiques amb els resultats que ens aporten, hi ha també una interacció moral. Quan els nostres fets segueixen una plantilla ètica, repercuteixen positivament en el món que ens envolta, obren un canal d’abundància del Creador al món en una proporció inusitada. I, viceversa, quan van en contra de les regles morals se complica la interacció, se creen interferències i surten cards i males herbes.

Els grecs no volgueren escoltar aquesta doctrina, que pareixia limitar les activitats humanes, que li robava a l’home la seva llibertat. I els grecs li donaven màxima importància a la llibertat. Talment com els jueus li donen.

El significat de llibertat

Només que els grecs no arribaven a comprendre que la llibertat no consisteix en fer el que te dóna la gana, sinó que, quan saps usar correctament els materials que estan a la teva disposició segons els criteris ètics que el Creador ha imposat, s’obren unes possibilitats extraordinàries que permeten que la teva creativitat sigui realment productiva. No és tan sols la llibertat de triar entre fer allò correcte i el que no ho és. Se tracta d’alliberar els instruments de les interferències que hem creat amb la nostra tossudesa d’anar contra les normes morals.

Aquí, diuen els nostres Savis, començà la guerra entre els grecs i els jueus: primerament a nivell ideològic i més tard a nivell militar. Els grecs no podien suportar un D’éu invisible que té exigències morals de la gent. Prohibiren precisament aquells manaments que podien entendre en paràmetres físics: la circumcisió, la consagració del temps – quan se calcula el començament dels mesos lunars. El xabbat, que és un botó de mostra del món transcendental.

Malgrat que la guerra seguí uns anys després de la consagració del Temple, després d’haver-lo profanat els grecs i els seus seguidors hel•lenitzats, nosaltres celebrem el moment en què es va restablir la santedat segons els paràmetres jueus i rebérem de bell nou la llibertat d’actuació segons la Santa Torà. La festa de la Inauguració – Hanuccà.

Inauguració i educació

És un mot, ‘inauguració’ (Hanuccà), directament lligat, segons la seva arrel en hebreu, al de ‘educació’ (hinnuch). I educació significa ‘descobrir el que ja tenim en el nostre interior’, posar cada aptitud en el seu lloc i aprendre a usar-la correctament. Inauguració significa, per tant, descobrir la funció de cada objecte, de cada institució, i fer-ne l’ús més acurat.

Han passat més de dos mil anys, i la teoria de l’educació en el món s’acosta més i més a la visió que ja teníem fa tres mil anys. I el món aprèn, igualment, que l’ús incorrecte de la matèria prima, en contra de les directrius ecològiques, és desastrós.

Manca encara comprendre que l’ingredient de la moralitat és més important que tots els altres a l’hora de calcular la viabilitat de les accions humanes. La intenció que tenim a l’hora de fer les coses i no tan sols el ‘com les fem’, tècnicament.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.