Por Rab? Nissan Ben Avraham
L?amic de les cultures
Alexandre Magne arribava a la Terra d?Israel per trobar un poble sotm?s als perses des de que reconstru? el Segon Temple, uns centenars d?anys abans. El rei macedoni havia absort l?educaci? grega de boca dels millors fil?sofs que hi havia en aquell temps i n?estava molt satisfet. Els fil?sofs li ensenyaren coses que la majoria dels grecs no acceptaven com bones.
Entre altres coses, ell volia aprendre de les cultures asi?tiques que el fascinaven. Els grecs creien tenir la millor cultura del m?n, i que no tenien res a aprendre d?altres pobles, i molt manco dels perses i d?altres asi?tics, que ells consideraven b?rbars. Alexandre, aix? li ho havien ensenyat, tenia una altra opini?, reconeixia que aquells pobles podien tenir moltes coses per ensenyar-li. Diuen que, tal vegada, els rumors que li havien arribat sobre la saviesa dels orientals, es referissin a la dels nostres Savis i Profetes, que en temps del Primer Temple s?havien fet famosos; per desgr?cia no en tenim evid?ncies. I de totes maneres, ?s segur que a ell no els hi havien tramesos sobre el Poble d?Israel.
Va haver-hi una trobada entre Alexandre, que venia d?un Egipte recent conquerit, amb el Gran Sacerdot Xim?on el Just? Els historiadors grecs no en parlen. El nostre Midraix s? que en parla, i diu que quan Alexandre va veure el Gran Sacerdot davall? delcavall i es postr? davant ell dient que la seva figura era la que el guiava en les seves conquestes.
Amics de la saviesa
Tanmateix, els jueus reberen els grecs sense gaire problemes, ja que Alexandre semblava respectar els costums de tots els pobles conquerits i, meravella!, eren amants de la saviesa, igual que els jueus. Ja que sembla que el nom de fil?sof ?s una invenci? grega, com tothom sap. I el Judaisme est? basat en la saviesa. En l?estudi i la saviesa.
Tot el Judaisme ?s intentar captar una mica de saviesa, intentar comprendre el m?n en qu? vivim.
El Talmud diu que els primers dos mil anys foren anys de caos, en que la gent no comprenia com funcionava el m?n. Fins que arrib? Avraham i comen?? a explicar les normes, la manera com funciona el m?n.
Per tant, semblava que podrien coexistir la ci?ncia grega i la jueva.
Saviesa implicant
Fins que vam descobrir que els grecs tenint un greu problema amb el sistema jueu de veure les coses. Els grecs estaven interessats en els processos f?sics, en comprendre el perqu? de les coses. La seva ci?ncia, per?, quedava defora de l?home. Vull dir, que no implicava res en la seva personalitat, no estava destinada a fer-lo canviar. No era m?s que un aplec de coneixements d?un m?n que ens revolta, que no penetraven en la persona i, per tant, no estaven destinats a fer-la canviar.
Mentre que el Judaisme pret?n exactament el contrari. El m?n t? un missatge per a l?home. L?home necessita perfeccionar-se, i necessita perfeccionar el m?n on viu. I, diguem que per casualitat, se tracta d?un proc?s rec?proc, i mentre l?home perfecciona el m?n es perfecciona a ell mateix.
No som turistes
Per suposat que no ?s un proc?s aleatori, ja que els nostres Savis ens ensenyen que, precisament, aquesta ?s la meta de la Humanitat, ?s la seva missi?. Que l?home no ?s un turista en el m?n, que mira amb curiositat qu? hi passa sense sentir-s?hi part, sin? que hi est? profundament implicat.
Un proc?s hi ha, que els grecs no volien con?ixer, que ?s el proc?s moral. Tant com hi ha una interacci? causa ? efecte entre les nostres activitats f?siques amb els resultats que ens aporten, hi ha tamb? una interacci? moral. Quan els nostres fets segueixen una plantilla ?tica, repercuteixen positivament en el m?n que ens envolta, obren un canal d?abund?ncia del Creador al m?n en una proporci? inusitada. I, viceversa, quan van en contra de les regles morals se complica la interacci?, se creen interfer?ncies i surten cards i males herbes.
Els grecs no volgueren escoltar aquesta doctrina, que pareixia limitar les activitats humanes, que li robava a l?home la seva llibertat. I els grecs li donaven m?xima import?ncia a la llibertat. Talment com els jueus li donen.
El significat de llibertat
Nom?s que els grecs no arribaven a comprendre que la llibertat no consisteix en fer el que te d?na la gana, sin? que, quan saps usar correctament els materials que estan a la teva disposici? segons els criteris ?tics que el Creador ha imposat, s?obren unes possibilitats extraordin?ries que permeten que la teva creativitat sigui realment productiva. No ?s tan sols la llibertat de triar entre fer all? correcte i el que no ho ?s. Se tracta d?alliberar els instruments de les interfer?ncies que hem creat amb la nostra tossudesa d?anar contra les normes morals.
Aqu?, diuen els nostres Savis, comen?? la guerra entre els grecs i els jueus: primerament a nivell ideol?gic i m?s tard a nivell militar. Els grecs no podien suportar un D??u invisible que t? exig?ncies morals de la gent. Prohibiren precisament aquells manaments que podien entendre en par?metres f?sics: la circumcisi?, la consagraci? del temps ? quan se calcula el comen?ament dels mesos lunars. El xabbat, que ?s un bot? de mostra del m?n transcendental.
Malgrat que la guerra segu? uns anys despr?s de la consagraci? del Temple, despr?s d?haver-lo profanat els grecs i els seus seguidors hel?lenitzats, nosaltres celebrem el moment en qu? es va restablir la santedat segons els par?metres jueus i reb?rem de bell nou la llibertat d?actuaci? segons la Santa Tor?. La festa de la Inauguraci? ? Hanucc?.
Inauguraci? i educaci?
?s un mot, ?inauguraci?? (Hanucc?), directament lligat, segons la seva arrel en hebreu, al de ?educaci?? (hinnuch). I educaci? significa ?descobrir el que ja tenim en el nostre interior?, posar cada aptitud en el seu lloc i aprendre a usar-la correctament. Inauguraci? significa, per tant, descobrir la funci? de cada objecte, de cada instituci?, i fer-ne l??s m?s acurat.
Han passat m?s de dos mil anys, i la teoria de l?educaci? en el m?n s?acosta m?s i m?s a la visi? que ja ten?em fa tres mil anys. I el m?n apr?n, igualment, que l??s incorrecte de la mat?ria prima, en contra de les directrius ecol?giques, ?s desastr?s.
Manca encara comprendre que l?ingredient de la moralitat ?s m?s important que tots els altres a l?hora de calcular la viabilitat de les accions humanes. La intenci? que tenim a l?hora de fer les coses i no tan sols el ?com les fem?, t?cnicament.