El p?rfid Talmud

Cremades del Talmud

Fa segles que tots els jueus coneixen i estudien el Talmud. Un llibre que va esser perseguit per l?Esgl?sia Cristiana i denominat per ella ?el p?rfid Talmud?.

A qu? es referien quan l?anomenaven ?p?rfid?? Qu? t? d?especial aquest llibre, que va esser cremat en p?blic a Par?s, el 9 de tammuz del 5004 (17 de juny del 1244), i en Roix ha-Xan? de l?any 5314 (1553) al ?Campo dei Fiori? de Roma, en els mesos seg?ents a Ven?cia, Ancona, Mantoba, Corf?, Creta, Bol?nia, Cremona; i en 1757 a Chemnitz, a Sax?nia.

Cremaven el Talmud per representar la caparrudesa jueva, de no voler acceptar els canvis que el Cristianisme havia fet a la Religi? de Avraham i de Moix?. O de voler guardar les interpretacions ?rab?niques? que ?deformaven? el sentit de la B?blia.
Per suposat, aix? ho deien persones que no en tenien ni idea de l?enorme tresor que representa el Talmud pel patrimoni no tan sols del Poble d?Israel sin? de tota la Humanitat.

Una obra desconeguda

Per desgr?cia, la majoria de la gent, inclosos molts de jueus, no sap quasi res del Talmud. Nom?s, pot ser, algunes cites anecd?tiques, picants, que qualc? ha recollit sense afegir les explicacions necess?ries o el context que les faria comprensibles. O que l?han convertit en un ?best seller? a Corea, on pensen poder assolir els seus avantatges com si fos un simple estudi acad?mic.

No s?n les an?cdotes el que fan el Talmud el gran tresor de la saviesa jueva. L?estudi dels 39 Tractats que el formen ?s el que ha convertit els grans Savis d?Israel en personatges als que acudien reis i governadors per demanar consell, tant en les fosques ?poques de l?Edat Mitjana com a l??poca actual.

Qu? t?, doncs, el Talmud?

La Tor? Oral

El judaisme diu que la Tor? Escrita que reb? el Mestre Moix? al Mont Sinai, fa m?s de 3,300 anys, vingu? acompanyada per una Tor? Oral que fou transmesa de mestres a alumnes fins que, fa quasi dos mil anys i amb la destrucci? del Segon Temple de Jerusalem i la gran dispersi? dels jueus arreu del M?n, els Savis consideraren que havia arribat una ?poca tan obscura que justificava posar per escrit les f?rmules de la Tor? Oral.

En primer lloc, va ser posada per escrit la Mixn?. En ella es reuneixen les principals normes de conducta que es desprenen de la Tor?, els detalls de la majoria dels 613 Manaments que el Creador ens orden? quan ens va treure de l?esclavitud d?Egipte i ens va convertir en el Seu Poble. Molts dels detalls no poden ser entesos amb la simple lectura del text b?blic sense una ajuda dels Mestres que fan la comparaci? entre diferents versets i par?grafs, demostrant la seva perfecta coher?ncia.

La Mixn? est? composta per sis ordres, recollint les normes d?agricultura, de festivitats, de fam?lia, de societat, de santedat i de puresa de la Tor?. Aquests ordres es subdivideixen en un total de 63 tractats, i cadascun d?ells en uns deu cap?tols. Cada cap?tol est? format d?articles de llei, tamb? anomenats ?mixn?s?.

M?s tard es reuniren les explicacions a la majoria d?aquests tractats i se form? el que ara coneixem com el Talmud. Els Savis hi discuteixen en interessants debats de la jurisprud?ncia jueva que no han perdut, en absolut, la seva actualitat amb el pas dels anys. Els Savis arriben als racons m?s profunds de la psicologia humana i els debats amaguen els diferents punts de vista, les reaccions i contrareaccions de la gent. Un Savi pregunta: ?qu? pensa tal persona quan diu aix? o fa all??? i els altres companys aporten diferents punts de vista fins que queden clares les opinions i les possibilitats.

Dos Talmuds

En realitat, hi ha dues versions diferents del Talmud. La primera fou recopilada a Galilea, al nord d?Israel, els dos segles despr?s de la destrucci? del Temple. Malgrat que el lloc on els Savis feren el treball era la ciutat de Tib?ries, devora el llac de Galilea, l?anomenaren ?Talmud de Jerusalem?, en honor a la Ciutat Divina que en aquell temps estava prohibida als jueus.

De mentre, se compilava a Babil?nia una altra versi? del Talmud. Aquesta era molt m?s expl?cita. Vull dir que s?hi explica l?evoluci? de les controv?rsies i la forma d?arribar a les conclusions, cosa que manca al Talmud de Jerusalem. D?altra banda, hi mancaven alguns tractats, principalment dels ordres de l?agricultura, de la santedat i de la puresa, que a Babil?nia, ni a altres llocs de la Di?spora, ja no eren rellevants.

Les explicacions de la Mixn? al Talmud venen acompanyades de moltes an?cdotes i exemples que ens ajuden a comprendre molt millor com posar en pr?ctica les ensenyances o les conclusions dels debats.

Significat profund

Tanmateix, ja sabem que tots el Manaments de la Santa Tor? tenen un significat m?s all? del compliment de la Voluntat Divina, i m?s all? de l?educaci? a uns valors ?tics i espirituals. El Talmud recull les ensenyances que li donen a tota la Tor? aquesta dimensi? excepcional. La redacci? molt estudiada de la Mixn? i del Talmud permet encriptar missatges espirituals i esot?rics dins el que sembla ser una frase o un par?graf completament normal. Eren ?poques en que se podia mal interpretar la visi? dels nostres Savis, per manca total d?uns coneixements que avui ens semblen obvis.

Els Savis, que no volien que part d?aquesta informaci? caigu?s en mans de gent no a bastament preparada, moltes vegades l?amagaven en formes extraordin?riament encriptades, molt m?s del que hi puguin estar altres passatges, formant un corpus de llegendes, anomenades ?agadot? (?agad?? en singular, que no ?s la ?hagad?? de P?ssah, que significa ?relat?), a vegades escampades i a vegades concentrades en p?gines determinades. En elles podem, i devem, cercar les explicacions m?s profundes dels temes que es desenvolupen en aquell cap?tol o en aquell Tractat en especial. Preguntes que estan en la base de la tem?tica estudiada, o que ens obrin una nova perspectiva de l?assumpte.

Desencriptar els missatges

Per tal de desencriptar correctament les ?agadot? ?s necessari un coneixement acurat dels temes estudiats amb tots els seus detalls i condicions, i el premi a l?esfor? tit?nic ?s una visi? del M?n, que podr?em denominar ?des del punt de vista del Creador?, que no podr?em trobar a cap altre lloc.

Els primers reculls d?interpretacions de les ?agadot? ja apareixen en els darrers tres segles, sobre tot en els llibres del Maharal de Praga, que ja ens obri una perspectiva del pensament filos?fic dels nostres Savis cl?ssics.

Amb el retorn del Poble d?Israel al seu pa?s ancestral, el rav Avraham Kook, qui fou el primer Gran Rab? d?Israel a l??poca moderna, escriv? fa devers cent anys unes interpretacions interessant?ssimes sobre les ?agadot? dels dos primers Tractats del Talmud en uns llibres anomenats ?En Ai??, que ens permeten comen?ar a desencriptar els missatges. Aix? comen?a una nova era en que totes aquestes ensenyances ja poden arribar a la majoria dels alumnes, despertant, a la fi, una immesurable font de saviesa que ara est? a l?abast de tot el p?blic.