El 17 de tammuz – El setge de Jerusalem

2 Comments

Por Rabí Nissan Ben Avrahamבית-מקדש-540x300

Ja han passat molts d’anys d’ençà la destrucció del Temple, tant del Segon, i molts més del Primer. I els jueus segueixen plorant per la seva destrucció.

El dia 9 d’av és l’aniversari de la seva destrucció i, tres setmanes abans, el 17 de tammuz és el de la destrucció de les murades de Jerusalem que permeteren la destrucció.

També és l’aniversari de la construcció del Vedell d’Or, quan el Mestre Moixé era al Mont Sinai i el poble l’esperava al campament i la rompuda de les Taules de la Llei.

Ha passat molt de temps, i la gent no comprèn el motiu de tants de plors. I més per quelcom com el Temple, que molts capten, a causa de la seva gran ignorància, com un gran escorxador on hi mataven animals per ‘alimentar’ un déu assedegat de sang.

Per tant convé repassar un poc les notícies que en tenim, d’aquell Temple.

Lloc de trobada

En primer lloc es tracta del cor del Poble, del cor de la Terra d’Israel. La seva principal missió és servir de lloc de trobada entre l’Home i son Creador.

És veritat que el Creador omple tot l’Univers, però és fals el que alguns asseguren, que es pot fer aquest contacte amb ell a qualsevol part del Món. No ens referim, pot ser, al que ‘la gent’ denomina ‘contacte’. Les nostres nocions de contacte no se conformen amb una bona ‘sensació’, no és enviar missatges al cel sense saber si hom els ha rebut, posar els ulls en blanc i tenir un calfred. Per considerar-se un contacte, ha d’haver-hi diàleg. I, sobre tot, que aquest contacte produeixi un canvi en l’Home. El missatge diví ha d’ésser nítid, clar i enfocat.

Per desgràcia, tot això va desaparèixer fa ja més de dos mil quatre cents anys, amb la destrucció del Primer Temple. De llavors ençà només tenim ombres d’un passat gloriós. En tota la història del Segon Temple ja no hi hagué aquesta mena de contacte. I molt menys en l’època de la Diàspora.

Malgrat tot això, molts de jueus pogueren arribar a graus molt alts de connexió amb el Creador, que no són comparables amb el contacte profètic. Segurament, tots aquells que creuen haver estat en contacte amb el Creador es refereixen a aquesta connexió ‘moderna’, que es limita en percebre una sensació d’estar fent el correcte, una boirosa intuïció pel futur. Res que veure amb el que estem parlant.

Germanor

El gran ‘problema’ de la profecia és que per arribar a aquest grau són necessàries tota una sèrie de condicions que no sempre estan en nostres mans.

Hem vist al llibre del Cuzarí, al segon discurs, que és necessari que la majoria del Poble d’Israel visqui al seu país, la Terra de la Profecia, i que estiguin en un estat de germanor, d’unió fraternal, que permeti que la Presència Divina hi resideixi.

Efectivament, el Talmud ens relata que la majoria dels profetes reberen la seva profecia precisament al Temple en ocasions en què tot el poble el visitava, com són les Festivitats de Peregrinació, Péssah, Xavuot i Succot. La multitud es reunia a Jerusalem i permetia el sentiment d’unitat necessari per tal que la Presència Divina es fes palpable en unes poques persones que rebien els missatges divins.

Una minoria

Hem dit que és la commemoració de la rompuda de les Taules de la Llei, quan el Mestre Moixé davallà del Mont Sinai i veu el Vedell d’Or. Un desastre comés per aquells que s’havien adherit al Poble d’Israel que acabava d’eixir d’Egipte i que encara no eren capaços d’entendre la diferència entre un reflex de la Presència Divina, com podien esser la Columna de Foc, o el núvol que hi havia al cim del Mont Sinai, i la representació física del Creador allà on no hi és.

Només un petit percentatge del Poble hi participà, però la majoria que no n’estava d’acord hauria d’haver protestat, i no ho feu. I Aharon, que era el líder en absència de Moixé, en lloc de frenar la iniciativa, els permeté que començassin un procés negatiu amb l’esperança que el Mestre tornàs de la seva trobada amb el Creador i restituís l’ordre.

És el greu perill que hi ha quan s’infiltren al poble unes persones que no acaben d’entendre els principis del Judaisme, que la seva entrada no era a bastament sincera, o que no tenien la intenció adequada. Al llarg de la història jueva, s’han integrat persones i fins i tot pobles, com són ara els idumeus, els guivonites, etc., que no venien per amor al Creador ni tampoc per complir la seva Torà, sinó per altres interessos. Pot ser que en aquestes circumstàncies les seves ànimes no estan ajustades a les exigències del Poble i seran necessaris esforços especials per reajustar-les, i mentre no es facin, tot el Poble pateix. Els neòfits que no estaven a bastament preparats reberen influències dels jueus, però també els jueus en reberen d’ells, i ara, en la situació en que es troba el Poble, és necessari renovar en tota la nació unes pautes que haurien de ser molt clares.

Sang nova

Moltes vegades la solució es troba precisament en nous neòfits que arriben amb un amor extraordinari vers el Creador i la Torà, que demanen entrar al Poble de D’ i es troben amb infinitat de problemes per fer-ho, però lluiten per demostrar la seva bona fe i la seva voluntat fins que són acceptats.

Figures com Rut, la Moavita, els pares de rabí Aquiva, el profeta Ovadià (Abdies), etc. són exemples coneguts. I altres molts que arriben de totes les nacions, i dels descendents dels jueus assimilats a Europa que es senten cridats a tornar, per aportar la seva goteta positiva de sang nova que faci canviar la predisposició dels Fills d’Israel que ja ‘estan cansats’ i reben una injecció d’adrenalina quan veuen i coneixen els nous arribats.

Un temps vendrà, i ja no és gaire lluny, quan les dates de dol es convertiran en dies d’alegria, quan recuperem tot allò que perdérem amb la rompuda de les Taules de la Llei i la destrucció del Temple.

2 thoughts on “El 17 de tammuz – El setge de Jerusalem”

  1. Los artículos publicados me han permitido conocer mas de la cultura del pueblo escogido,y deseo aprender más

  2. Reblogueó esto en Judaisme en catalày comentado:
    Avui és 17 de Tammuz. Un dia de dejú en commemoració del trencament de les muralles de Jerusalem en els dos setges que va patir en diferents èpoques (pels babilonis de Nabucodonosor i els romans)
    Xavua tov a tothom.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.