L?alliberaci? de Jerusalem

Rab? Nissan Ben Avraham

La gran poetessa israeliana Noom? Shemer fou durament criticada fa 47 anys quan la seva famosa can?? ?Jerusalem d?Or? es feu p?blica en el 19? Dia de la Independ?ncia, tres setmanes abans de la Guerra dels Sis Dies. El motiu de la cr?tica era una de les estrofes, que diu: ?com s?assecaren els pous d?aigua!, la pla?a del mercat est? buida, i ning? visita el Mont del Temple, a la Ciutat Antiga?. Els cr?tics deien que no podia dir una cosa aix?, mentre els ?rabs omplen la pla?a del mercat i visiten el Mont del Temple.

Ella es referia, ?s clar, a que els jueus tenien vedada l?entrada a la Ciutat Vella, malgrat que a l?armistici firmat al final de la Guerra de la Independ?ncia s?estipul?s que els israelians tindrien via oberta per poder resar al Mur Occidental i a les sinagogues de l?antic barri jueu. Les sinagogues havien estat arrasades, el cementiri jueu del Mont de les Oliveres havia estat profanat i l?explanada del Mur s?havia convertit en un femer, i els jueus no podien m?s que veure la fila superior de les pedres del Mur des del minaret de Montision, fora de les murades de la ciutat, on acudien com en pelegrinatge.

Les forces de l?ONU guardaven la pau a la frontera entre el Sinai i Israel des de la Guerra del Sinai, per? foren retirades per ordre de Gamal Abdel N?sser just el dia de la Independ?ncia d?Israel, bloquejant el pas de Tiran per no deixar entrar vaixells al port d?Eilat, cosa que ja constitu?a un ?casus belli?. Entraren les forces eg?pcies en lloc de les de l?ONU, preparades per exterminar Israel, com declarava N?sser, que havia fet coalici? amb Jord?nia per coordinar l?atac. I no oblidem que en aquell temps Egipte era la Rep?blica ?rab Unida, junt amb S?ria, i aix? vol dir que l?atac estava programat des de tres direccions (la quarta ?s la mar Mediterr?nia).

Durant tres llargues setmanes es debat? a Israel la manera de respondre a totes les provocacions ?rabs. La decisi? final fou d?atacar i no esperar l?atac directe dels ?rabs.

Les tres primeres hores foren decisives. Els aviadors israelians havien estat entrenats en els seus vells avions francesos, i sabien que el futur del seu jove pa?s estava en les seves mans, i feren proeses volant fins el darrer litre de combustible.

Per? tots parlaren en aquell temps dels ?petits detalls? que ning? podia programar i que feren possible que un petit grup d?avions extermin?s ? de l?aviaci? eg?pcia en tres hores. Els jueus ja coneixem aquestes ?petites intervencions divines? que fan que tot prengui un cam? inesperat.

Els jordans, coordinats amb els egipcis, tenien un radar que cobria tot el territori israeli? i podien descobrir qualsevol moviment de l?aviaci?. Els egipcis tenien bateries antia?ries preparades per tomar qualsevol avi? que s?aprop?s, i esquadrons de vigil?ncia que recorrien la frontera per tal de descobrir infiltracions israelianes. Per? tot aix? no serv? de res, per tota una s?rie de ?coincid?ncies? que els jueus denominem ?miracles?.

En primer lloc, l?esquadr? de vigil?ncia de les 7:30 no sort? a temps. El capit? estava indispost despr?s d?una nit de festa organitzada pel seu general, cap de l?Aviaci? Eg?pcia, on havien begut i ballat fins l?alba. Aix?, no estava preparat el primer grup d?intervenci? contra l?atac israeli?. Quan el capit? arrib?, ja no hi havia ni avions ni aeroport.

A dem?s, el radar jord? que descobr? dotzenes de puntets que senyalaven els avions israelians que es dirigien cap a Egipte, comunic? als seus superiors a Egipte en la paraula clau ?anab?, que els t?cnics egipcis no comprenien. Durant m?s de mitja hora envi? el codi ?anab? als egipcis que, frustrats, el desconnectaren. Fins que qualc? decid? comprovar si no transmetia en el codi vell, que havien canviat a mitja nit. Per? ja era massa tard. Quan ho descobriren, els avions israelians ja estaven preparant la segona envestida.

I m?s, encara. El cap d?Estat Major egipci tenia programat un vol de reconeixement per damunt tota la Pen?nsula del Sinai, junt amb generals de l?Estat Major i el cap d?Estat Major iraqui?, i per aix? donaren ordres molt estrictes de no disparar per cap motiu, des de les set fins a les vuit del mat?. Just el temps que necessitaven els pilots israelians per exterminar els avions que estaven preparats a les pistes dels aeroports. Els soldats egipcis i els seus comandants discutien, mentre l?aviaci? israeliana els destru?a els efectius, si podien transgredir l?ordre o no. Aquells avions de transport de l?enemic foren vists pels israelians, que no sabien qui els ocupava, i que no els exterminaren per por de no hi hagu?s civils.

M?s ?descarada? fou la intervenci? divina en la segona volta dels avions israelians, quan ja no hi havia factor sorpresa i tots els m?ssils antiaeris estaven preparats per impedir l?entrada dels avions israelians. Els pilots van veure que no tenien m?s remei que penetrar dins la barrera de foc, en un acte desesperat, per tal de complir la seva missi? i, de bell nou, el que els jueus anomenem ?miracle?, que nom?s quatre avions foren abatuts.

En el 19? dia de la Independ?ncia, tres setmanes abans de comen?ar la guerra i quan encara no se sabia res del bloqueig egipci ni de l?imminent guerra, a la ieixiv? de Mercaz Harav, a Jerusalem, el rab? ?v? Iehud? Kook plorava per les ciutats jueves que estaven sota domini jord?. ?On ?s la nostra Hevron? Nosaltres no l?oblidem! On ?s la nostra Bet-El? Nosaltres no l?oblidem!…?

Tres setmanes despr?s, totes les ciutats que s?n el bressol de la cultura jueva, de la Hist?ria Sagrada, i que durant 19 anys no podien ni ser visitades, tornaven a estar sota domini jueu.

Els soldats israelians, amb ll?grimes als ulls, cantaven la can?? de Shemer, Jerusalem d?Or, mentre es preparaven per recuperar la Ciutat perduda. Mentre els soldats israelians avan?aven, es transmetia la not?cia per la r?dio i tots els ciutadans d?Israel seguien la transmissi? mentre la cantaven igualment. I Shemer afeg? una estrofa quan els soldats hissaren la bandera blanc i blava, com un tal?lit amb l?estel de David, sobre les murades de la Ciutat Vella: ?hem tornat als pous d?aigua, al mercat i a la pla?a; el xofar sona al Mont del Temple…?. El rav ?v? Iehud? es convertia en el primer civil que visitava el Mur, just alliberat.

La halakh? diu que una ciutat de la Terra Promesa pot estar plena de jueus i considerar-se en ru?nes, i una altra sense cap jueu per? considerada ?constru?da?. El que compta ?s el poder que domina el lloc: si el govern ?s jueu, ja no s?n ciutats en ru?nes! D?en?? la Independ?ncia d?Israel, la primera part de les ciutats foren ?constru?des?. I d?en?? la Guerra del Sis Dies, gr?cies a les ?intervencions? divines, la segona part deix? d?estar en ru?nes.

El 28 de Iyar es convert? en dia de festa, el Dia de Jerusalem, quan el Lloc del Temple torn? a les nostres mans.