Por Rab? Nissan Ben Avraham
Amb l?entrada del Poble d?Israel a la Terra Promesa volien establir una societat exemplar, amb unes relacions adequades entre ve?ns, que permet?s una vida social correcta. El Talmud parla d?unes condicions que impos? Iehoix?a (Josu?) als Fills d?Israel quan passaven a heretar el pa?s.
Aqu? vull aportar una llei que cita Maim?nides en la seva obra ?Iad Hakhazac??, a les lleis de ?Danys Econ?mics? cap?tol 5, articles 3-9.
Les deu condicions
Article 3: Deu condicions impos? Josu? i son Tribunal en el moment en qu? repart? la Terra d?Israel (entre les tribus i les fam?lies i significa que se poden fer sense demanar perm?s dels amos). I s?n les seg?ents:
1. Que puguin pasturar el bestiar menor pels boscos d?arbres forts, per? no hi poden pasturar bestiar major. I un bosc d?arbres joves, no hi poden pasturar sense perm?s expl?cit de l?amo.
2. Que tothom pugui recollir llenya del camp del ve?, a condici? que sigui d?arbusts espinosos o semblants, i a condici? que encara estigui humida i sense arrancar, i a condici? que no l?arranqui amb les arrels. Per? qualsevol altra llenya est? prohibida.
3. I tamb? tothom pot arrancar herbes que surten soles per tot arreu, llevat del fenigrec sembrat pels animals.
4. Tothom pot tallar un rebrot per tot arreu, llevat dels d?olivera. Per? no pot prendre mes que un rebrot petit com una oliva o com un ou, dels costats de l?arbre i no del cim. I ha de ser nou que encara no d?na fruits, per? del moment que fa fruits ja no. I nom?s del lloc que est? ocult de la llum del sol.
5. Quan ix una font nova, tots els habitants de la ciutat que ha sortit en el seu l?mit en poden gaudir, malgrat que l?aigua (l?aq??fer) prov? d?altre lloc, i habitants d?altres llocs no en poden gaudir.
6. Aix? mateix pos? la condici? que tothom pot pescar al llac de Tiber?ades, per? nom?s amb canya. No pot tirar xarxa ni sortir en barca m?s que la tribu que li toc? en heretat.
7. Una persona que va de cam? i t? necessitats corporals, pot sortir del cam? i fer-les a l?altre costat d?una paret, dins el camp ve?, encara que sigui un camp de safr?. I pren d?all? un mac per netejar-se.
8. Una persona que es perd entre les vinyes, pot caminar encara que talli les branques, per poder trobar el cam?.
9. I quan, despr?s de la pluja, hi ha molt de fang pel cam?, els vianants poden sortir del cam?, encara que caminin per camins particulars.
10. Igualment quan es troba un mort desconegut (met ? mi?v?) adquireix el lloc on jeu, i l?enterren all?, a condici? que no sigui enmig del cam? o dins el terme d?una ciutat o poble, que en aquest cas l?enterraran al cementiri.
Altres lleis relacionades
Article 4: I el rei Salom? afeg? que els vianants poden anar en l?estiu per camins particulars, fins que caigui la segona pluja.
Article 5: Totes aquestes condicions tenen vigor en tot el m?n i no tan sols a la Terra d?Israel.
Article 7: Tamb? prohibiren criar bestiar menor dins el terme habitat, on hi ha camps cultivats, sin? nom?s en boscs o deserts, com ja hem vist, i nom?s pot entrar en cas de festivitats, per tal que hi hagi carn per la festa, o per les noces, i a condici? que no surti a pasturar, sin? que estigui tancada per tal que no causi danys.
Article 9: I tamb? prohibiren criar porcs per tot arreu; ni tampoc gossos mentre no estiguin fermats amb cadena, per? els pot criar en ciutats properes a la frontera: els ferma de dia i els amolla de nit. I digueren els Savis: ?maleits els que crien porcs i gossos? ja que sovint causen danys greus.
(Els articles 6 i 8 tracten de Babil?nia i no venen al cas).
Explicacions
Cria de bestiar menor
La prohibici? de criar ovelles i cabres ?s tan greu que qui ho faci no pot servir de testimoni, ja que ?normalment no els preocupa robar, ja que deixen que els animals pasturin dins els camps i els horts particulars. Per? aix? (que quedin discapacitats per testimoniar) nom?s ?s a la Terra d?Israel. Per? bestiar major es pot criar per tot arreu?, explica Maim?nides en les lleis de Testimoniatge, cap?tol 10, article 4. El bestiar major est? perm?s, ja que serveix per treballs i no es pot viure sense ells, mentre que el bestiar menor nom?s serveix per menjar i el poden portar de lluny. I sembla que la prohibici? nom?s ?s en llocs on hi ha horta i camps, per? si els tenen dins corrals o tancats especials on poden pasturar, no est? prohibit.
Cria de gossos
En quant a la prohibici? de criar gossos, el Talmud parla d?una dona en estat que venia a casa d?un ve?nat i s?espant? quan el gos li bord?. L?amo li digu?: ?no t?espantis, que no t? dents?, i ella respongu? ?ja ?s massa tard, que el meu fill ja ?s mort?. Tamb? explica que els pobres tenen por de trucar a la porta quan senten un gos que borda, i aix? l?amo no pot fer caritat amb ells.
Cria de porcs
La prohibici? de criar porcs prov? d?un incident en la guerra civil entre els partidaris de Hirc? II que assetjaven als partidaris d?Arist?bul, dins Jerusalem. Cada dia els Sacerdots baixaven diners de dalt la murada i els de fora els entregaven dos xais per a les ofrenes di?ries del Temple. Un dia posaren un porc enlloc dels xais i ?es commocion? tota la Terra d?Israel?. Aquell dia prohibiren la cria de porcs en tota la Terra d?Israel o en poder de jueus. En la seva explicaci? a la Mixn? diu Maim?nides que igualment est? prohibit criar altres animals que est? prohibit menjar-los, per? no se?n veu cap insinuaci? en la seva obra legislativa sobre aquesta prohibici?.
El fenigrec i el safr?
El fenigrec o alfolba (Trigonella foenum-graecum) era una planta cultivada per farratge, i arrib? de la Terra d?Israel a les Balears i altres zones de la Pen?nsula on es cria entre el blat de moro. ?s una de les plantes m?s completes des del punt de vista nutricional, i t? moltes accions farmacol?giques. Per cert que les llavors importades d?Egipte entre els anys 2009-2010 sembla que causaren els brots del bacteri E. Coli patol?gic a Alemanya.
El safr? ?s una planta d?origen grec d?on es treu el condiment tan conegut i car?ssim, ja que s?han d?extreure a m? els pistils en un proc?s molt delicat.
El Mort Desconegut
El ?Mort Desconegut? ?s quan es troba un cad?ver tirat al camp, i no se sap qui ?s per poder cridar els seus parents. La llei diu que els Sacerdots, que normalment no es poden impurificar per morts que no siguin familiars directes, i fins i tot el Gran Sacerdot i els nazireus, que no es podien impurificar ni pels seus propis familiars, en cas de trobar un ?Mort Desconegut? estan obligats a impurificar-se per donar-li el tracte que es mereix. Per aix? en hebreu es diu ?met-mi?v?? = mort de precepte, significant el precepte d?enterrar-lo all? on el troben, en les condicions que hem vist.
Hem vist, aix?, unes poques explicacions a aquestes condicions que ja tenen m?s de 3,200 anys en les nostres lleis.