Les deu condicions de Josuè

0 Comments

363px-Illustration_Trigonella_foenum-graecum0

Por Rabí Nissan Ben Avraham

Amb l’entrada del Poble d’Israel a la Terra Promesa volien establir una societat exemplar, amb unes relacions adequades entre veïns, que permetés una vida social correcta. El Talmud parla d’unes condicions que imposà Iehoixúa (Josuè) als Fills d’Israel quan passaven a heretar el país.

Aquí vull aportar una llei que cita Maimónides en la seva obra “Iad Hakhazacà”, a les lleis de “Danys Econòmics” capítol 5, articles 3-9.

Les deu condicions

Article 3: Deu condicions imposà Josuè i son Tribunal en el moment en què repartí la Terra d’Israel (entre les tribus i les famílies i significa que se poden fer sense demanar permís dels amos). I són les següents:

1. Que puguin pasturar el bestiar menor pels boscos d’arbres forts, però no hi poden pasturar bestiar major. I un bosc d’arbres joves, no hi poden pasturar sense permís explícit de l’amo.

2. Que tothom pugui recollir llenya del camp del veí, a condició que sigui d’arbusts espinosos o semblants, i a condició que encara estigui humida i sense arrancar, i a condició que no l’arranqui amb les arrels. Però qualsevol altra llenya està prohibida.

3. I també tothom pot arrancar herbes que surten soles per tot arreu, llevat del fenigrec sembrat pels animals.

4. Tothom pot tallar un rebrot per tot arreu, llevat dels d’olivera. Però no pot prendre mes que un rebrot petit com una oliva o com un ou, dels costats de l’arbre i no del cim. I ha de ser nou que encara no dóna fruits, però del moment que fa fruits ja no. I només del lloc que està ocult de la llum del sol.

5. Quan ix una font nova, tots els habitants de la ciutat que ha sortit en el seu límit en poden gaudir, malgrat que l’aigua (l’aqüífer) prové d’altre lloc, i habitants d’altres llocs no en poden gaudir.

6. Així mateix posà la condició que tothom pot pescar al llac de Tiberíades, però només amb canya. No pot tirar xarxa ni sortir en barca més que la tribu que li tocà en heretat.

7. Una persona que va de camí i té necessitats corporals, pot sortir del camí i fer-les a l’altre costat d’una paret, dins el camp veí, encara que sigui un camp de safrà. I pren d’allà un mac per netejar-se.

8. Una persona que es perd entre les vinyes, pot caminar encara que talli les branques, per poder trobar el camí.

9. I quan, després de la pluja, hi ha molt de fang pel camí, els vianants poden sortir del camí, encara que caminin per camins particulars.

10. Igualment quan es troba un mort desconegut (met – miçvà) adquireix el lloc on jeu, i l’enterren allà, a condició que no sigui enmig del camí o dins el terme d’una ciutat o poble, que en aquest cas l’enterraran al cementiri.

Altres lleis relacionades

Article 4: I el rei Salomó afegí que els vianants poden anar en l’estiu per camins particulars, fins que caigui la segona pluja.

Article 5: Totes aquestes condicions tenen vigor en tot el món i no tan sols a la Terra d’Israel.

Article 7: També prohibiren criar bestiar menor dins el terme habitat, on hi ha camps cultivats, sinó només en boscs o deserts, com ja hem vist, i només pot entrar en cas de festivitats, per tal que hi hagi carn per la festa, o per les noces, i a condició que no surti a pasturar, sinó que estigui tancada per tal que no causi danys.

Article 9: I també prohibiren criar porcs per tot arreu; ni tampoc gossos mentre no estiguin fermats amb cadena, però els pot criar en ciutats properes a la frontera: els ferma de dia i els amolla de nit. I digueren els Savis: “maleits els que crien porcs i gossos” ja que sovint causen danys greus.

(Els articles 6 i 8 tracten de Babilònia i no venen al cas).

Explicacions

Cria de bestiar menor

La prohibició de criar ovelles i cabres és tan greu que qui ho faci no pot servir de testimoni, ja que “normalment no els preocupa robar, ja que deixen que els animals pasturin dins els camps i els horts particulars. Però això (que quedin discapacitats per testimoniar) només és a la Terra d’Israel. Però bestiar major es pot criar per tot arreu”, explica Maimónides en les lleis de Testimoniatge, capítol 10, article 4. El bestiar major està permès, ja que serveix per treballs i no es pot viure sense ells, mentre que el bestiar menor només serveix per menjar i el poden portar de lluny. I sembla que la prohibició només és en llocs on hi ha horta i camps, però si els tenen dins corrals o tancats especials on poden pasturar, no està prohibit.

Cria de gossos

En quant a la prohibició de criar gossos, el Talmud parla d’una dona en estat que venia a casa d’un veïnat i s’espantà quan el gos li bordà. L’amo li digué: ‘no t’espantis, que no té dents’, i ella respongué ‘ja és massa tard, que el meu fill ja és mort’. També explica que els pobres tenen por de trucar a la porta quan senten un gos que borda, i així l’amo no pot fer caritat amb ells.

Cria de porcs

La prohibició de criar porcs prové d’un incident en la guerra civil entre els partidaris de Hircà II que assetjaven als partidaris d’Aristòbul, dins Jerusalem. Cada dia els Sacerdots baixaven diners de dalt la murada i els de fora els entregaven dos xais per a les ofrenes diàries del Temple. Un dia posaren un porc enlloc dels xais i “es commocionà tota la Terra d’Israel”. Aquell dia prohibiren la cria de porcs en tota la Terra d’Israel o en poder de jueus. En la seva explicació a la Mixnà diu Maimónides que igualment està prohibit criar altres animals que està prohibit menjar-los, però no se’n veu cap insinuació en la seva obra legislativa sobre aquesta prohibició.

thEl fenigrec i el safrà

El fenigrec o alfolba (Trigonella foenum-graecum) era una planta cultivada per farratge, i arribà de la Terra d’Israel a les Balears i altres zones de la Península on es cria entre el blat de moro. És una de les plantes més completes des del punt de vista nutricional, i té moltes accions farmacològiques. Per cert que les llavors importades d’Egipte entre els anys 2009-2010 sembla que causaren els brots del bacteri E. Coli patològic a Alemanya.

El safrà és una planta d’origen grec d’on es treu el condiment tan conegut i caríssim, ja que s’han d’extreure a mà els pistils en un procés molt delicat.

El Mort Desconegut

El ‘Mort Desconegut’ és quan es troba un cadàver tirat al camp, i no se sap qui és per poder cridar els seus parents. La llei diu que els Sacerdots, que normalment no es poden impurificar per morts que no siguin familiars directes, i fins i tot el Gran Sacerdot i els nazireus, que no es podien impurificar ni pels seus propis familiars, en cas de trobar un ‘Mort Desconegut’ estan obligats a impurificar-se per donar-li el tracte que es mereix. Per això en hebreu es diu ‘met-miçvà’ = mort de precepte, significant el precepte d’enterrar-lo allà on el troben, en les condicions que hem vist.

Hem vist, així, unes poques explicacions a aquestes condicions que ja tenen més de 3,200 anys en les nostres lleis.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.