Els amics

En la festa de Purim tenim l?obligaci?, entre altres coses, d?enviar plats de menjar als nostres amics, tal i com van decretar Ester i son cos? Mordekhai, al final del llibre d?Ester.

El motiu d?aquest decret ?s per tal de refor?ar els lla?os d?amistat, precisament amb aquelles persones que ens estan m?s a prop, aquelles amb qui tenim m?s contacte i per tant m?s perill de malentesos i de baralles.

Per tal de fomentar una societat amb esperit s? d?ajuda m?tua, hem de fer esfor?os d?amistat per part nostra, tant si ?s convidant als nostres ve?ns m?s propans a l??pat de Purim com si, al menys, enviant un bon plat del menjar que hem preparat.

La comoditat personal

Ja que el principal problema que va sorgir en Purim fou, precisament, la manca d?inter?s que tenien per la societat: havia acabat una ?poca d?Exili amb la proclamaci? per part del rei de P?rsia del dret de retornar a la p?tria i reconstruir el Temple i les ciutats destru?des. I en lloc d?aprofitar l?oportunitat, molts dels jueus havien preferit romandre en les cases que ja havien constru?t a Babil?nia, sens adonar-se?n que amb aquesta postura debilitaven l?esfor? d?aquells que retornaven per a reconstruir la p?tria. Consideraven, segurament, que la seva comoditat personal o familiar tenia prefer?ncia a la tasca nacional.

No ?s gens senzill decidir com i quan hem d?anteposar les necessitats nacionals per davant les familiars o les particulars. La nostra comoditat personal ens ?s molt cara i molt estimada i res no la pot destorbar. Com podem saber que el poble, la naci?, ens necessita urgentment i la nostra comoditat ?s pecaminosa?

La p?rdua dels lligams

El Poble jueu havia perdut les caracter?stiques nacionals amb la destrucci? del Temple, devers setanta anys abans dels esdeveniments relatats en el llibre d?Ester. Havien desenvolupat un egoisme que havia desintegrat els vincles nacionals: primer s?havien dividit en dos estats diferents, el regne d?Israel al nord i el de Jud? al sud. Despr?s, i com conseq??ncia del mal comportament dels habitants del regne septentrional, llargament criticats en els llibres dels profetes, havia arribat l?hora d?exiliar els ciutadans d?Israel. Els seus germans del regne de Jud? no havien fet gaire coses per ajudar: m?s b? ho consideraven un c?stig div? ben merescut, i no calia preocupar-se?n m?s.

Finalment, les tra?cions dels reis de Jud? al rei de Babil?nia, que els feia jurar fidelitat en nom del Creador, transgredint els avisos dels profetes, com Jeremies i d?altres que els exhortaven a complir els juraments, havien causat la destrucci? i l?exili. El profeta Jeremies relata com els havia amonestat a que es compl?s el manament del jubileu, alliberant els esclaus, com diu la Tor?, per tal d?evitar la vinguda de l?ex?rcit babil?nic i la destrucci? del pa?s. L?egoisme d?aquells que no comprenien que llur comoditat personal causava la destrucci? de la naci?, era massa gran i ens cost? la vida nacional.

Tal vegada la p?rdua de les deu tribus, la majoria del poble, amb la destrucci? del regne del nord, havia agreujat encara m?s el problema. No existia el ?poble?, la ?naci??. Tot era un conglomerat d?individus, sense personalitat col?lectiva, segons pensaven.

Aix? perdurava amb el retorn dels 42.000 jueus a la terra erma, aquells que no tenien res a perdre amb la seva emigraci?, mentre que els rics, els que havien aconseguit trobar un profit a l?exili, seguien c?modament a les seves cases babil?niques.

V?s, reuneix els jueus!

Era el que li deia el ministre Haman al rei Ahaixver?ix: ?hi ha un poble dividit i escampat entre els pobles?? Un poble que ha perdut els lligams nacionals, i fins i tot els socials i comunitaris.

Si. El perill d?extermini amb el decret de Haman havia causat una reacci? positiva: ?v?s i reuneix a tots els jueus de Xuixan!?

I la gent es reuneix i fan els tres dies de dejuni i comencen un proc?s de restauraci? dels lligams comunitaris.
Ester i Mordekhai volem refor?ar aquest proc?s amb la instituci? del manament de Purim destinat a fomentar la connexi? entre els ve?nats, entre els m?s propans, com primera passa cap a una connexi? m?s ampla: ?fam?lia amb fam?lia, ciutat amb ciutat??

En tot el llarg per?ode del Segon Temple no v?rem assolir la meta fixada. L?esperit nacional no va ressuscitar, i va causar l?abs?ncia de Xekhin?, de la Pres?ncia Divina, en el recinte sagrat del Temple i, a la llarga, a la destrucci? del que no era m?s que una maqueta de mida natural, sense les caracter?stiques del Primer Temple, i a l?exili que va durar quasi dos mil anys.

Al final d?aquest exili, fa uns dos cents anys, comen?? a despertar de bell nou l?esperit nacional i s?ha anat afirmant fins que hem arribat a la reconstrucci? de la llar nacional, l?Estat d?Israel.

Encara, el suport actiu de cada jueu arreu del M?n ?s indispensable, vitalment necessari. I la festivitat de Purim t? encara la clara missi? de fomentar els malmenats lligams comunitaris.

?V?s, i reuneix a tots els jueus!?