No malpensar-se de la gent

Por Rab? Niss?n Ben Avraham

El pecat dels fills d?El?

Fa quasi tres mil anys, abans del regnat del rei David, estava el Tabernacle a Xil?, i el Gran Sacerdot nomia El?. Tenia dos fills que treballaven al Temple, Hofn? i Pinh?s.

Ens relata el text b?blic, al segon cap?tol del primer Llibre de Samuel, que aquests dos fills es portaven malament amb el poble i ofenien tant als visitants com al Creador, que la seva Pres?ncia era palpable en aquell sant lloc.

Els Savis expliquen que la seva mala conducta provenia del fet que la majoria de la gent en aquell temps eren id?latres, o sospitosos de ser-ho. I per aix? no confiaven en que els sacrificis, que ells havien de menjar-ne unes porcions, com decreta la Tor?, fossen preparats adequadament. Per evitar problemes, prenien les seves porcions abans d?hora, per tal que no fossen contaminats en els utensilis del poble. Igualment, esperaven un dia m?s en aquells sacrificis que tenien un dia determinat per a la seva ofrena, com per exemple el de les dones que havien donat a llum, per por de que no haguessin comptat adequadament.

Tot l?ambient del Tabernacle en aquell temps, i pot ser tamb? en altres ?poques, feia pudor de desconfian?a en la gent que hi acudia, i que nom?s els sacerdots adequadament instru?ts podien fer-se?n c?rrec dels treballs.

Optimisme

Contra aquest ambient s?al?? Elcan?, el pare del que seria el profeta Xmuel (Samuel). Ell tenia una gran confian?a en el poble, fins i tot en aquells que a primera vista semblaven errats o fins i tot id?latres. El profeta Xmuel heret? de son pare aquesta qualitat i la pass? al rei David, que fou el seu gran alumne.

Aix? ens planteja greus dubtes.

Com podien permetre els sacerdots que gent inexperta fes ?s d?uns dispositius espirituals tan especials com s?n els sacrificis, mentre no est?s ben clar que eren gent de fiar? No tenien ra? en les seves sospites? Per qu? els castig? cruelment el Creador, com relaten els cap?tols seg?ents?

La resposta est? en l?esperit optimista que ens ha de guiar, fins i tot en casos molt dif?cils, cercant el nucli positiu que s?amaga, a vegades molt amagat, dins l??nima dels Fills d?Israel. Els pecats s?n producte de la mala educaci?, de la peresa, de la feblesa d?esperit, i no d?una mala predisposici? o de voler fer mal.

Qui es malpensa

Al comen?ament del tractat de Ioma, diu el Talmud que els Savis explicaven al Gran Sacerdot com havia de fer l?ofrena de l?encens i li feien jurar que no canviaria l?ordre de l?ofrena tot entrant al Santuari, i que s?acomiadaven plorant per haver dubtat d?ell, ja que ?qui dubta de la bona gent rep el c?stig en la seva pr?pia carn?.
Tamb? el tractat d?Avot (conegut tamb? com Pirqu? Avot, 1:6) diu que ?hem de jutjar a tothom favorablement?.

I aix? diu Maim?nides en el seu llibre Mixn? Tor?, lleis de Penediment, cap. 4, art. 4 diu que hi ha pecats que s?n mals de corregir, com per exemple ?el que sospita de la bona gent, que diu en son cor que no ?s pecat, ja que pensa: ?qu? li he fet? Ja que no hi ha m?s que una sospita que pot ser sigui correcta i pot ser no?, i no sap que aix? ?s pecat quan considera una bona persona com si fos un pecador?.

Anar alerta

Tanmateix, hi ha una font antiga que diu el contrari: ?sempre considera qualsevol persona com un lladre, per? honora?l com feia Raban Gamliel?.

I tothom es pregunta com conlligar aquestes dues fonts contradict?ries, la que diu que est? prohibit dubtar de la gent i la que diu que l?hem de considerar com un lladre.

El ?s?fer hassidim? explica que ?hem de considerar qualsevol persona (desconeguda) com si fos un lladre, i el que diuen els savis que el que es malpensa dels justs rep el c?stig en sa pr?pia carn es refereix en una sospita en veu alta, per? interiorment pot guardar-se?n.

Tamb? podem explicar que la prohibici? ?s fins i tot quan es malpensa en son cor, per? de totes maneres pot anar viu per no deixar-se enganyar, per? sense considerar-lo un pecador.