Por Rab? Nissan Ben Avraham
L?OFRENA DE L??MER
En el cap?tol 23 del Llibre de Va?cr? (Lev?tic), en el versets 9-14, ens diu la Tor? que en el segon dia de la festa de P?ssah es feia una ofrena especial al Temple, anomenada ?Ofrena de l??mer?. Consistia en segar una quantitat d?ordi el vespre despr?s del primer dia de la Festa de P?ssah, el portaven al Temple i all? el torraven per tal de poder-lo moldre, ja que l?ordi en aquestes dates encara no ?s madur del tot i s?esclafaria en lloc de moldre?s. A continuaci? es prepara l?ofrena que s?ofereix despr?s de la sortida del sol, el dia 16 de Nissan, i aquesta ?s l?Ofrena de l??mer.
PROHIBICI? DE COLLITA NOVA
El verset 14 diu que fins al moment d?aquesta ofrena, no es pot menjar res de la nova collita: ni pa, ni grans torrats, ni crus. I en realitat, d?en?? la destrucci? del Temple, estar? prohibit fins l?endem? al mat?, dia 17 de Nissan.
Aquesta ?s la prohibici? del ?hadaix?, o sia, la ?nova? collita. Es refereix a qualsevol producte d?un dels ?cinc cereals?.
Els ?cinc cereals?, segons els Savis, s?n aquells que fermenten quan se?ls afegeix aigua, tovant la pasta per fer-ne pa. Es tracta de cereals que tenen gluten, que quan estan fermentats estaran prohibits en P?ssah i que quan no fermenten se?n pot fer el pa al?s (mat??) per a la festivitat de P?ssah. No inclou l?arr?s ni el blat d??ndies ni tots aquells que no tenguin gluten.
COLLITA D?ESTIU
Tots aquests cereals normalment es sembren en l?hivern i es recullen en primavera, passada la festa de P?ssah. Per? aix? ?s correcte a la Terra d?Israel. En altres indrets es pot donar perfectament una collita molt m?s tardana, o millor dit ? estiuenca. O pa?sos de l?hemisferi sud que el seu hivern ?s despr?s del 17 de Nissan.
En realitat el que compta no ?s la collita sin? el moment en que arrela el gra. Si aquest moment ?s despr?s del 17 de Nissan, aquests cereals estaran prohibits fins el 17 de Nissan de l?any qui ve.
Aix? representa un gran problema hal?khic, ja que tant els cereals en si com els productes que es puguin fer amb ells queden prohibits.
BEGUDES ALCOH?LIQUES
El principal perill ?s el de les cerveses, el whisky, el vodka i altres begudes alcoh?liques fetes amb cereals (i que per cert estan prohibides durant la festa de P?ssah per ser ?fermentades?) que han madurat en l?hivern de l?hemisferi nord, i arriben al mercat jueu.
El Xulh?n Arukh diu que el ?hadaix? est? prohibit tant en Israel com a l?estranger.
Maim?nides escriu que, malgrat que l?Ofrena es podia fer ?nicament amb producte que havia crescut a la Terra d?Israel, la prohibici? de ?collita nova? recau tamb? a l?estranger.
EXCUSES HAL?KHIQUES
Els autors jueus del nord d?Europa s?esforcen en defensar el costum que hi havia en alguns pa?sos de consumir el ?hadaix? abans de P?ssah, pel dubte que pot ser que hagi arrelat abans de la festa o que el blat sigui de l?any anterior. I fins i tot n?hi ha que opinen que si se tracta de una collita d?un no-jueu, no hi ha prohibici?.
Per? la conclusi? clara de tots els autors moderns, basant-se en els texts originals, ?s que la prohibici? no dep?n del propietari, si ?s jueu o no, ni de si ha crescut a la Terra d?Israel o no, ni de si ?s en temps en que tenim el Temple o no. En tots els cassos est? prohibit el nou blat, des del moment que ha arrelat, fins el dia 17 de Nissan.
EL MOMENT DE L?ARRELAMENT
Normalment es considera que s?n dues setmanes despr?s d?haver-se sembrat que el cereal arrela, per? hi ha autors que diuen que basta amb tres dies, i que en cassos especials de collites problem?tiques de l?estranger, podem confiar en aquesta opini?.
Antigament es podia confiar en el costum del pa?s, que quan es sabia que les collites eren de cereals sembrats durant l?hivern, es podien consumir els productes durant tot l?any sabent que ?havien vist? a Festa de P?ssah. Per? amb la globalitzaci? moderna, en qu? ens arriben productes de l?altra cap del m?n, ja no tenim aquesta seguretat i quan arriba l?estiu, i d?all? endavant, ja no sabem si aquest cereal ha estat sembrat abans de P?ssah i ?ha vist? la festa que li adjudica el perm?s de consum.
Haurem d?aprendre els codis dels productes, normalment lletres i n?meros impresos en les botelles o en els embolcalls, per saber la data de la producci?, i si ?s de molt despr?s de P?ssah, ja no podrem saber si havia arrelat abans de P?ssah o no, i no podem consumir el producte fins despr?s del 17 de Nissan de l?any que ve. Per cert, he estat cercant al internet com desxifrar el codi del lot de la cervesa Steinburg que tenia al davant, i no ho he aconseguit. Si qualc? em pot informar, li estar? molt agra?t.