EL PECAT DELS ESPIES I LA DESTRUCCI? DEL TEMPLE – COMENTARI A TIX?? B?AV

Rab? Nissan Ben Avraham

Com ja sabem, el dia 9 del mes d?Av ?s un dia de dol nacional. Les raons s?n moltes, comen?ant pel c?stig rebut quan el Poble, instigat pels Espies, decid? no entrar a la Terra Promesa, seguint per la destrucci? dels dos Temples de Jerusalem, i acabant per l?expulsi? dels jueus d?Espanya fa cinc cents vint i un anys o la destrucci? dels pobles israelians del G?ix Catif, en fa nom?s vuit.

La q?esti? ?s si hi ha algun punt de contacte entre aquests desastres nacionals.

Els Savis d?Israel estan conven?uts que si.

EL PECAT DELS ESPIES

Comen?arem amb l?an?lisi del que va passar amb els Espies. El Poble d?Israel havia sortit d?Egipte quinze mesos abans, i havien arribat a la frontera de la Terra Promesa, a la ciutat de Cadeix Barnea. Moix? envia dotze espies, un de cada tribu, per tal de veure la Terra i aix? insuflar ?nims als ex-esclaus que havien de convertir-se en agricultors lliures a la seva nova Heretat.

Per? els espies nom?s foren capa?os de veure els defectes del nou status. En el desert ho tenien tot preparat: tenien el mann? quotidi? i aigua abundant per els que no necessitaven treballar massa dur. Tot entrant en possessi? de la nova Heretat, haurien de treballar com agricultors en un lloc on quasi no hi plou, on els seus avantpassats havien hagut de fugir m?s d?una vegada a causa de la carestia.

A dem?s, els mateixos espies perdrien gran part de la seva privilegiada posici? de jutges i dirigents del Poble, ja que la gent s?escamparia arreu el pa?s i haurien de mester nous tribunals que minvarien la import?ncia dels jutges actuals.

Tot aix? caus? la oposici? al pla de conquesta del nou pa?s. Era molt millor, des del seu punt de vista, romandre al desert on ho tenien tot. I per aix? desanimaren el poble, remarcant els defectes, o el que ells entenien com defectes.

En realitat, les ciutats murallades eren senyal clara que els habitants tenien por i estaven a la defensiva. Aix? hauria d?haver animat molt la gent, considerant els grans miracles que el Creador els havia fet en tot aquell meravell?s proc?s. Precisament per aix? tots els cananeus tenien tanta por.

El plor d?aquella nit nefasta del 9 d?Av marca una llarga s?rie de plors en la Hist?ria d?Israel.

LA DESTRUCCI? DELS TEMPLES

Els Savis d?Israel analitzaren els motius que aportaren les destruccions dels Temples.

Ja que la gent ho considerava incongruent, impossible. Com seria possible que la Casa del Creador fos destru?da? No la protegiria el Creador de mans dels enemics?

Ja els profetes, sobretot Irmei? (Jeremies), expliquen que el bon comportament del poble ?s el que garanteix que la Casa que l?Etern ha triat per habitar entre nosaltres no sigui malmenada. Els Savis ho concreten en els tres pecats capitals: el vessament de sang, la idolatria i la fornicaci?.

El Poble havia entrat en un declivi perill?s durant el regnat dels darrers reis de Jud?. El rei Ioixi? (Josies) feu els possibles per salvar la situaci?, per? mor? sense haver-ho aconseguit; ell mateix se n?adon? que no seria possible salvar la Casa, i orden? amagar l?Arca i els utensilis sagrats en un amagatall que ja havia preparat el rei Xlom? quan constru? la Casa.

Igualment, durant les darreres generacions que precediren la destrucci? del Segon Temple, s?havia perdut totalment el sentit de la unitat nacional. No era la idolatria el gran problema. Fins i tot recalquen que hi havia grans estudiosos de la Tor? en aquelles generacions, com podem constatar nosaltres mateixos amb els testimonis dels Grans Savis d?Israel que formen el gros de la Mixn? i la base del Talmud.

Qu? pass? doncs?

El Poble havia perdut el sentiment de ser una naci?. S?havien acostumat a prescindir de les deu tribus que ja s?havien perdut m?s de mig mil?lenni abans, i fins i tot dels germans de la tribu de Jud? que romanien a Babil?nia sense cap intenci? d?arribar a la Terra Promesa. Els germans escampats en diferents llocs no es veien lligats uns als altres, com ha seguit passant en els darrers dos mil anys.

Podem veure, per tant, que hi ha dos factors que es troben en aquesta data: el de la Terra Promesa i el del Poble Elegit.
Per moltes generacions, ens ha costat molt, tal vegada influenciats pels comentaris dels altres pobles, comprendre el vertader significat d?aquests dos conceptes: la Terra i el Poble. No el fet en si de pert?nyer a un Poble o de tenir un Pa?s, sin? del fet de que ambd?s siguin tan especials, tan sagrats, tan indispensables per a poder dur a bon terme la tasca que el Creador ens ha impost.

Molts creuen que ens hauria de bastar amb l?estudi de la Tor?, cadasc? a la seva casa, sigui on sigui, desconnectat de la resta del Poble i sense cap enlla? viu amb la Terra Santa. Aquesta data del 9 d?Av ens demostra i recorda que el vector Terra-Poble ?s condici? vital per a una vida jueva plena.