La Festa del Conversos

Por Rab? Niss?n Ben Avraham – Comentari a la Festa de Xavuot

La Muntanya Divina250px-The_Ten_Commandments_(Bible_Card)

Diuen que la festa de les Setmanes ?s la Festa dels Conversos. No, no me referesc als jueus conversos al cristianisme, sin? just al contrari, aquells que s?han convertit al judaisme.

Perqu? resulta que, com ja sabem, ?s la Festa de la Rebuda de la Tor?.

Tot el Poble, que feia nom?s cinquanta dies havia eixit d?Egipte i errava pel desert, havia arribat als peus de la Muntanya Divina, el Mont Horev, o Sinai. Llur guia ja coneixia el lloc, ja que era all? on havia rebut la missi? d?anar a treure?ls de la Terra d?Esclavitud.

I precisament all?, durant una llarga setmana, havia estat discutint amb el Creador, ja que no acabava de comprendre el proc?s en qu? havia de participar. El Creador li explicava que ell, Moix?, els trauria d?all?; i ell preguntava: com podr? comprovar que tot el proc?s ha estat efectivament div? i no una revoluci? social, una rompuda de cadenes espont?nia despr?s de cents d?anys de esclavitud?

La resposta divina fou que ?en traure el poble d?Egipte, servireu l?Etern en aquesta muntanya?. Aix? et demostrar? que no es tracta d?una revoluci? social sin? divina, un miracle. Significa que totes les plagues, i fins i tot el Pas entre les aig?es de la Mar de la Canya no demostraven a bastament que el proc?s fos div?. Hi havia encara lloc pels dubtes.

Retrobada amb el Creador

Per? la teofania que visqueren dos milions de persones ja era una altra lliga, un altre nivell. No era una rapsoda ni un conte de bards o trobadors: ho havien vist amb llurs propis ulls i ho havien sentit amb llurs orelles. La Humanitat havia aconseguit, al cap de 2448 anys de solitud, retrobar el contacte amb el Creador.

Els afortunats representants de la Humanitat eren els devers dos milions Fills i Filles d?Israel, els que estaven presents en aquell moment. Per? tamb? els naixeren m?s tard, com diu el verset (Deut. 5:3). I amb aix? queden inclosos tots aquells que, al llarg de la Hist?ria, s?han sabut desconnectar dels disbarats idol?trics per recon?ixer la veritat de la Profecia d?Israel.

els Profetes

El Creador explica a Moix?, just abans l?entrega de la Tor? (?xode 19:9), que quan el poble vegi que ell, Moix?, ?s capa? de rebre la Paraula Divina sense sofrir trastorns, podran fiar-se d?ell de llavors en?? i comprendran que el Creador es posa en contacte amb la Humanitat per comunicar-li la Seva Voluntat.

?s veritat que no sempre podem rebre nosaltres mateixos el missatge de l?Etern, per? aix? nom?s ?s culpa nostra, per no estar a bastament preparats: tenim la capacitat de fer-ho! En la Hist?ria del nostre poble han aparegut grans i menors figures d?individus que, despr?s de grans esfor?os personals, si que ho han aconseguit.

Aspiraci? d?Antigor

Tanmateix aix?, el poder posar-se en contacte amb el Creador, ?s una de les majors aspiracions humanes en tots els temps, no tan sols dels jueus, sin?, clar, de tots els homes. Aix? ha portat a fantasies, mites teog?nics i etiol?gics, faules i altres desbarats, quan no sabien qu? o on cercar. I despr?s de l?aparici? del Poble d?Israel, els imitadors cristians i musulmans que creuen que basta copiar unes t?cniques, uns ritus o unes f?rmules com per poder accedir al que tothom sap que hi havia al nostre poble.

La majoria se contenta amb una bona com?dia representada pels grans comediants, sense voler profunditzar en el tema i fent-se creure que confien en els comediants. Altres, pocs, han fet una cerca particular del Creador, a les fosques, arribant a ?xtasis i somnis pseudo-apocal?ptics que els feien creure que tocaven la veritat. O que s?n tan curts de gambals que qualsevol cosa els basta per creure?s tocats pel dit del Creador.

Pocs han estat aquells que han volgut i sabut desconnectar-se d?un m?n imaginari per adherir-se a la veritat, all? on tothom sap, per molt que ho vulguin negar, que es troba la veritat.

Una de les primeres condicions que t? el Tribunal quan es presenta un aspirant a conversi? ?s explicar-li que el judaisme, religi? i Poble, ha estat sempre menyspreat i perseguit.

Si l?aspirant insisteix, significa que, en realitat, ja era part del Poble des de molt abans. D?en?? que el Poble es present? davant el Mont Sinai. Des del moment en qu? el Poble d?Israel acceptava la Tor?, tots aquells que, anys i mil?lennis m?s tard, igualment l?acceptaven, en realitat ja eren all? en esperit.

7 thoughts on “La Festa del Conversos

  • May 12, 2013 at 11:30 am
    Permalink

    AUN HAY MUCHOS POR EL MUNDO QUE QUE NO LOGRAN CONVERTIRSE

    Reply
  • May 12, 2013 at 7:07 pm
    Permalink

    Ami me imteresa pero si puede ser en espanol seria mejor gracias

    Reply
  • May 14, 2013 at 6:33 pm
    Permalink

    Es una lastima que hoy en dia casi sea imposible convertirse al judaismo.

    Reply
  • May 16, 2013 at 6:27 pm
    Permalink

    Shalom!! lindo mensaje.Realmente es un gran gozo conocer la Torah pero m?s aun ser obedientes, que Elohim nos ayude.

    Reply
  • September 13, 2015 at 6:00 pm
    Permalink

    Io essendo sardo comprendo facilmente il catalano. Se volete, anziche` in italiano vi rispondero’ in sardo. Vi sono fraternamente vicino in un percorso di ricerca delle mie radici ebraiche, che ritengo profondamente salde per la forte presenza dei miei fratelli ebrei in Sardegna sino al 1492 e presenti fortemente a Cagliari e nei suoi pressi. La sinagoga di Cagliari andrebbe restituita alla comunita’ ebraica, come gia’ avvenuto a Andria, e non piu’ utilizzata come museo o teatro,assolutamente irrispettoso per le sue peculiarita’. Shalom a tutti. Piergiorgio

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.