COMENTARI A LA PARAIX? DE B?XAL?L?H

UNA NIT D?ANGOIXA

ELS NAIXEMENTS

En quin moment exactament hem de considerar que naixia el Poble d?Israel? En el moment de la Sortida d?Egipte? En el moment en que rebia la Tor? al Mont Sinai? O tal vegada en la nit en que creuava la Mar de les Canyes, la mal denominada Mar Roja?

Perqu? quan abandonaven Egipte, en la nit de P?ssah, la nit del S?der, s?alliberaven de la captivitat, de l?esclavitud, i aix? podria molt b? ser considerat com el moment de la independ?ncia. El jou egipci que sotmetia els Fills d?Israel, que intentava exterminar-los i que no els permetia expressar-se lliurement impedia que Israel es convert?s en Poble independent. El fet d?alliberar-se d?aquest jou significaria que el Poble naixia. Al menys en el sentit f?sic, material.
Per? tamb? necessitava una carta magna, un carnet d?identitat, uns ideals, un modus vivendi segons la nova personalitat adquirida, i aix? no venia tan sols de l?her?ncia rebuda dels Patriarques, encara que sens dubte tenia un gran pes sobre els membres del nou Poble que es consideraven hereus del gran missatge ?tic i moral que transmetien Avraham, I?hac i Iaacov. De totes maneres, aquell missatge era m?s teor?tic o, diguem, individual. Ara seria necessari un codi de conducta per a tota la societat, un codi nacional, que tenia les seves arrels en els missatges dels Patriarques per? que necessitava una expressi? legal, formal, de tota la Comunitat, de tot el Poble. Aquest ?s el significat de l?entrega de la Tor? al Poble.

Sens dubte dins aquesta Tor? t? tamb? un missatge internacional imbu?t en les teories que expressa ens els seus m?ltiples manaments. Per? els Manaments de la Tor? van dirigits a un Poble determinat i segurament no serveixen per cap altre poble del M?n.

LA NIT DE LA SEPARACI?

Tenim, doncs, un naixement f?sic en la nit del S?der, en la Festa de P?ssah, i un naixement espiritual en el dia de l?entrega de la Tor?, la Festa de Xavuot.

Tanmateix, tamb? la nit en qu? travessaven la mar era una fita important. Com si fos el moment definitiu de l?alliberaci? del jou egipci, que ja s?havia assolit en la nit del S?der per? que encara pesava com un llast sobre el record nacional i que, en el darrer dia de P?ssah, es llevava de sobre.

Una nit espectacular. La columna de foc i la columna de n?vol es col?loquen entre el Poble d?Israel i els perseguidors egipcis, de manera que tota la llum de la columna de foc fos dirigida a Israel, donant-li una llum sobrenatural, i no pogu?s arribar als egipcis. Igual que havia passat en la primera setmana del mes de Nissan, en la plaga de la fosca, dues setmanes abans de la Sortida d?Egipte, en que els Fills d?Israel rebien tota la llum i els egipcis rebien tota la fosca. Una gran nit de separaci?.

NO S?ACOSTAREN L?UN A L?ALTRE

La Tor? afegeix una expressi?: ?i no s?acostaren l?un a l?altre en tota la nit? (?xode 14:20).

Aquesta locuci? significa, b?sicament, que els egipcis no aconseguiren acostar-se al Poble d?Israel mentres aquest travessava la mar: formaven una muralla miraculosa que els separava.

Per? els Savis ho capgiren en altre direcci?.

Hi ha un verset molt conegut que parla del treball dels ?ngels en la Cort Celestial on canten i alaben el Creador. El profeta Ixa?i? (Isa?es), comen?ant el cap?tol 6?, diu que ha vist el Senyor assegut al seu Trono dalt del cel, i els querubins que estan al seu voltant, i que crida l?un a l?altre i diu: Sant, Sant, Sant ?s el Senyor dels Ex?rcits, la seva gl?ria omple tota la Terra. O sia, que part del treball consisteix en ?cridar l?un a l?altre? per comunicar el missatge.

I diu el verset del llibre de Xmot (?xode 14:20) que ens ocupa, que aquella nit no es podien acostar un a l?altre, no es podien ?convidar? per proclamar la santedat divina.

?PER LA MAR PASS? L?ANGOIXA?

Qui ho impedia? Segons els Savis era el Creador qui els havia negat el perm?s, amb una excusa interessant: ?l?obra de les Meves mans s?ofeguen en la mar, i vosaltres voleu cantar??

A primera vista sembla que el Creador del M?n lamenta la p?rdua dels egipcis que, liderats pel Fara? ofuscat, entren a la seva tomba aqu?tica. A primera vista, ja que a segona vista hi ha un verset dels Proverbis del rei Xlom? (11:10) que diu que ?hi ha can?? quan es perden els malvats?.

I un altre component entra en joc. Els Savis diuen que un dels Fills d?Israel, Mikh?, que uns anys m?s tard, en temps dels Jutges, construeix un temple d?idolatria prop de la ciutat de Xil?, ja tenia l??dol quan van travessar el Mar. Es refereixen a un verset del llibre de Zkhari? (10:11) que diu que ?per la mar pass? l?angoixa?, que significa, segons aquesta explicaci?, que quan els Fills d?Israel travessaven la Mar de les Canyes ja tenien (o ?encara tenien?) en les seves mans la causa de la futura angoixa.

I en aquell moment se mou un gran rebombori al Cel, quan els ?ngels pregunten al Creador: per qu? uns, els egipcis, s?ofeguen dins la mar i altres, els Fills d?Israel, el passen tranquil?lament? Pel fet de que aquells s?n id?latres? Aquests tamb? ho s?n!!

L?OBRA DE LES MEVES MANS

I es convert? en un moment de gran angoixa pel Poble d?Israel en qu? la seva pr?pia exist?ncia estava en gran perill, que tal i com s?ofegaven els egipcis exigia la Just?cia que tamb? s?ofeguessin els israelites. I el Creador imped? que ?s?acostessin un a l?altre?.

?L?obra de les Meves mans? ?s Israel, com diu el profeta Ixa?i? (Isa?es 43:21): ?el Poble que m?he format cantar? la meva Gl?ria?, i un altre (id. 60:21) ?El teu poble tots s?n justos, posseir? per sempre el pa?s; el rebrot de la Meva plantaci?, l’obra de les Meves mans per a glorificar-me?. L?obra de les Meves mans est? en perill, i com podeu ara cantar?! Ells no s?n ?malvats? en si, per tal de mer?ixer-se la p?rdua: ?s un defecte extern, temporal, secundari. Arribaran al Mont Sinai on rebran un Llibre d?Instruccions i comen?aran un llarg proc?s d?aprenentatge en el que es depuraran de les brutors, dels residus, dels defectes.

Era un moment de crisi vital en qu? es decidia que la personalitat f?sica del nou poble depenia del proc?s espiritual que comen?aria sis setmanes m?s tard (a partir del set? dia de P?ssah) amb la Rebuda de la Tor?.

El C?ntic que Moix? i Israel canten al mat? seg?ent, just despr?s de travessar la Mar, expressa, en els versets 17 i 18, l?acceptaci? d?aquest repte, expressa els ideals nacionals d?aquest Poble div?. Un Poble que canta la Gl?ria de l?Etern.