LES PROFECIES DEL FINAL DELS DIES
Por Rab? Niss?n Ben Avraham
UNA PARAIX? TANCADA
La paraix? de Waih? ?s l??nica que no comen?a amb una separaci? visible en el S?fer Tor?, sin? que sembla ser continuaci? del mateix par?graf que acaba l?anterior. Aix? es diu, en hebreu, ?paraix? stum?? (???? ?????), al contrari de quan hi ha punt i apart (?paraix? ptuh?? ???? ?????) o quan hi ha una obertura enmig de la l?nia (?paraix? sgur?? ???? ?????).
Aix? pot significar que el relat que vengui al comen?ament de la nostra paraix? no ?s m?s que la continuaci? de la paraix? anterior, que parla del fet que els fills d?Israel s?assentaren en el pa?s enlloc de seguir en condici? d?hostes temporals, com hauria d??sser i com havien explicat al Fara?. I dins aquesta nova condici? hi ha una necessitat especial que Iaacov faci jurar el seu fill que no l?enterraran a la terra d?Egipte sin? que el transportaran a la Cova de Makhpel?, on estaven ja enterrats els seus familiars, Avraham i Sar?, I?hac i Rivc?, i la seva muller Le? (a part d?Adam i Hav?).
LA CEGUESA DEL PATRIARCA
Per? els comentaristes tamb? parlen d?una reacci? especial del Patriarca, que qued? ofuscat per les noves condicions en qu? vivia la seva fam?lia i no fou capa? de preveure els esdeveniments que els pertocarien al final dels temps; una p?rdua de la profecia, deguda al fet d?haver-se desconnectat de la Terra Santa, la Terra de la Profecia, ja que mentres tengu?s l?esperan?a de tornar-hi no podia considerar-se desconnectat, per? quan aquesta esperan?a desapareix, amb ella desapareix la possibilitat de rebre profecia divina. Tal vegada per aix? fa jurar a son fill Iossef que el retornar? a la Terra Santa per enterrar-lo all?, i amb aquesta nova esperan?a pogu?s recuperar la profecia perduda. Crec que seria correcte interpretar des d?aquest punt de vista la pol?mica que hi ha entre els comentaristes sobre el valor de les seves paraules dirigides als seus fills a continuaci? (cap. 49:1 ? 27), si s?han de considerar profecia o no.
Efectivament, el les paraules del cap?tol 49 als seus fills hi ha un centelleig de profecia, ja que els promet descobrir el 
que el passaria al Final dels Temps, per? no se veu m?s que una descripci? d?unes qualitats de cadascun dels fills o de les Tribus, sense que es pugui veure una profecia apocal?ptica especial.
EL CEPTRE DE IEHUD?
A no ser la que es refereix a Iehud?, que ?s l??nic que en parla d?un futur lluny?: ?no s?apartar? el ceptre de (la m? de) Iehud?, ni el governador dels seus peus, fins que arribi Xil?, a qui es sotmetran tots els pobles? (49:10). I aquest Xil?, segons gaireb? tots els comentaristes, ?s el Maix?ah (????= Messies), amb el significat de que ?seu? ?s el Regnat del Poble d?Israel. I no per significar que el domini de Iehud? ja ha acabat, D? ens alliberi!, sin? tot el contrari, que el seu domini continuar?, en m?s o menys for?a, fins que arribi el Maix?ah, que ser? ell mateix de la tribu de Iehud?. Ja que en cada generaci? hi ha algun l?der de la tribu de Iehud?, pol?tic o religi?s, que dirigeix el dest? del Poble, i tenguent en compte de la pertinen?a a una tribu dep?n del pare i no de la mare.
Un darrer comentari (citat per Ralbag i Rabenu Bahi?) diu que ?xil?? t? tamb? el significat de ?xili??, que ?s el sac amni?tic, volent dir que naixer? com persona humana i no com diuen els cristians del seu d?u que naix? d?una dona verge i sense els atributs humans.
ELS FALSOS MESSIES
Ja que hi som, conv? explicar ara, en un ?poca en qu? el Poble jueu, una vegada m?s, es veu enva?t per corrents cristianes que intenten convalidar entre les dues religions, que ?s completament incongruent la visi? d?un d?u hum?, o en forma humana, com diuen els cristians. Nosaltres creiem en un D? incorporal, no humanitzat de cap manera, ni en el total ni parcialment, i totes les expressions b?bliques que puguin donar la impressi? contr?ria, ja les va explicar perfectament Maim?nides fa vuit cents anys en el seu llibre Mor? Nvukhim (Guia dels Perplexes), basant-se en la mateixa Tor? i en el Talmud. El d?u dels cristians no ha estat mai, ni pot ser mai, acceptat per nosaltres, per totes les incongru?ncies que en diuen d?ell. Maix?ah significa ?rei?, i aquell de qui parlen no va ?sser rei de ning? abans de la seva mort, ni tampoc despr?s d?ella, com ?s l?gic. Tampoc la expressi? ?fill de D?? que ells prenen com senyal de la seva de?tat no ?s m?s que una noci? jueva, malentesa tant pels incultes jueus alumnes d?aquell home com pels id?latres que vengueren despr?s, ja que tots els fills d?Israel som fills de D? com diu el llibre de l??xode (4:22-23), i el fet que aquell jueu tengu?s complex de superioritat sobre uns alumnes ignorants, no el converteix en d?u, ?s clar. De fet, no el podem acceptar no tan sols com d?u, l?gicament, sin? tampoc com mestre, ja que les seves ensenyances van directament contra les dels rabins del seu temps, i cap mestre t? poders sobrehumans que li permetin contradir el que la majoria dels seus col?legues opinen.
El cristianisme consolid? les seves creences en els concilis de Jerusalem, de Nicea i de Constantinoble, en els que els cristians es separaren per complet del Poble d?Israel, i es convertiren en els seus majors enemics, ja que conservaven les expressions del judaisme, per? donant-les un significat completament fals, contrari a la intenci? de la Tor?.
LA IDENTITAT DE LES TRIBUS
De totes maneres, les Profecies del Final dels Dies d?aquesta paraix? es refereixen m?s a la identitat de cada una de les tribus d?Israel i a la manera en que cadascuna d?elles aporta al Poble.
Resulta completament impossible formar un Poble sense que cadascuna de les parts que el formen estiguin ben consolidades, que tenguin les seves condicions i que no se confonguin un amb l?altre. Cadasc? t? la seva import?ncia i no pot esser ?suplantat? pel treball de l?altre. Cada pe?a ?s important, com hem vist en les anteriors paraix?s, i la Tor? ens ensenya que no podem prescindir de ningun dels dotze germans, i cadascun d?ells t? el seu treball a fer en aquest M?n, i per aix? el seu pare els d?na una benedicci? per separat, segons la personalitat.
Diuen els Savis que el Creador ens feu un gran favor quan don? una cara diferent a cada persona, ja que aix? ens ajuda a comprendre millor que tenim tamb? idees diferents, identitats diferents, i en cap cas som fotoc?pies o clons d?un prototip, d?un ideal, sin? que cadascun de nosaltres ?s un ideal per si mateix, que s?ha de trobat a si mateix, s?ha de realitzar, ha de saber sentir-se satisfet de ser ell mateix i no un altre. Ha de fomentar la seva autoestima. Ha de dur a bon terme els seus millors somnis. Ha de creure en si mateix.
Aquest ?s el significat de les benediccions separades a cada fill, a cada tribu: donar-los la import?ncia que es mereixen. I d?aqu? aprenem noltros tamb? a donar import?ncia a cada persona, sobretot als nostres fills, malgrat, o millor dir: ?gr?cies a?, les difer?ncies que hi ha entre ells.