Por Rab? Niss?n Ben Avraham
La Sagrada Fam?lia
Tres solucions
Iaacov torna d?una llarga est?ncia a Haran on li han nascut onze fills i una filla. Un darrer fill li ha de n?ixer al cap de poc temps.
Els perills que ha passat a casa del seu sogre semblen petits devora els que l?esperen a la seva p?tria. Nom?s arribar, ja se troba amb un germ? rancor?s que no vol oblidar que el seu germ? ha sabut aprofitar la seva feblesa per recuperar una primogenitura que, tanmateix, li pertanyia, i unes benediccions que ell, Essau, hauria emprat per fer m?s mal que b?. El germ? s?acosta amb quatre cents homes i males intencions.
Per a aplacar-lo, Iaacov t? tres solucions: l?oraci?, la adulaci? i presentar batalla.
Ja d?entrada ens sorpr?n que l?ordre de les tres solucions ?s: primerament preparar-se per la batalla; despr?s, l?oraci?; i finalment la adulaci?. Jo hauria posat l?oraci? en primer lloc. Per? la Tor? ens ensenya que l?home ha de fer primerament tot el que est? en les seves mans abans d?implorar ajut div?. Pot ser que hagi d?invocar l?ajut per tal que les seves obres tenguin ?xit, aix? si. Per? l?ajut ?sobrenatural?, per aquelles empreses que ens semblen impossibles, aix? nom?s despr?s d?haver-nos-hi ?romput les banyes?.
La Sagrada Fam?lia
En tota la paraix? anterior, Iaacov ha constru?t tota una fam?lia que ser? la base del Poble d?Israel, el Poble del Profetes i de Sacerdots, el Poble que rebi la Tor?. En aquesta paraix? ha de conservar aquesta fam?lia i defensar-la dels perills que sobrevenen.
Com tot en aquest m?n, hi ha rangs, nivells, escalons, nuclis i clovelles. Tamb? dins el Poble d?Israel, i ja en la Sagrada Fam?lia de Iaacov, hi ha rangs. Els fills de Zilp? i de Bilh?, s?n menys importants i van davant. Els fills de Le? s?n m?s importants i van m?s enrere. I els fills (un al descobert i l?altre encara a l?embar?s) de Rachel, que s?n els m?s importants de tots, van al final.
En aquest sentit haur?em d?entendre les ?baralles?, les gelosies, que v?rem veure a la paraix? anterior entre les dues dones, Le? i Rachel, que se disputaven la primacia espiritual. No se tracta en absolut d?una primacia honor?fica, d?uns t?tols altisonants. Se tracta de qui ?s capa? de dur al m?n un fill m?s preparat per complir les missions impostes pel Creador.
Els dos messies
Se van destil?lant dues imatges en la pr?xima paraix?, la de Iehud? i la de Iossef. En la nostra paraix? nom?s podem veure les mares. I podem veure ja el ?gallet? Iossef que, mentres tots els seus germans han deixat passar a llurs mares al davant (vegeu 33:6-7), ell, amb sos sis anys mal complits, s?al?a entre Essau i sa mare. I no podem veure a Biniamin, que encara no ha nascut i que per tant no se postra davant Essau, tal i com el seu descendent, Mordechai, no se postr? davant el descendent de Essau, Haman (vegeu Ester 3:2).
Iaacov arriba carregat amb dos campaments, com ja diu al comen?ament de la paraix? (32:11) i potser li passa pel cap que ja pot comen?ar la seva influ?ncia al M?n. Necessita la cruel trobada amb el seu germ? per comprendre que no pot passar el carro davant de l?ase.
Colzes!
El fill major, Reuven, ja deu tenir vint-i-un anys, per? encara ?s massa fr?gil. Quan Essau li a Iaacov ofereix (33:12) una companyia de quatre cents soldats per fer el seu cam?, la resposta de Iaacov ?s jacobina, jueva. Una resposta que tal vegada els altres pobles no seran mai capa?os d?entendre, que el Poble Immortal no t? por d?un cam? llarg.
?Monsenyor sap que els infants s?n fr?gils, i he de vetllar per les ovelles i les vaques lleteres, i si les empenyem un sol dia, morir? tot el bestiar? (33:13)
Hem de mester molt de temps per preparar-nos correctament per les nostres tasques. La educaci? dels nostres fills no ?s res que se pugui fer en dos dies. Les recerques cient?fiques demostren avui dia que el desenvolupament del cervell en els anys de l?adolesc?ncia ?s important?ssim, i el que el jove pot estudiar en aquest temps li ajudar? a poder estudiar molt millor en el futur. I despr?s ve l?experi?ncia, el convertir-se en un expert, que tamb? s?n hores i hores d?entrenament fins que se converteix en part integral de la nostra personalitat.
En totes les ?poques de la Hist?ria han sabut, reis i governadors, acudir als jueus en busca d?una saviesa que ells no tenien la paci?ncia de desenvolupar en ells mateixos i la volien trobar ?feta? i que els la vessem dins la seva gola, com deman? Essau de son germ? (G?n. 25:30).
Per aix? les escoles han estat sempre en el primer lloc d?import?ncia pels jueus arreu del M?n. Aix? ens convertim en Llum del M?n. ?Colzes!? ? com deia la meva ?via: aplicar-se en els estudis.