Comentari a la paraix? de Waier

L?ENGANY D?AVRAHAM

Ja ?s la segona vegada!

Avraham presenta la seva esposa com si fos la seva germana i d?aquesta manera enganya el rei i a tot el p?blic.
B?, tenia bones excuses, com ja deia en el cap. 12:12: Me mataran si saben que ets la meva muller, en canvi si dic que ets la meva germana me faran favors a dem?s de salvar la vida…

La segona excusa ?s que no era del tot un engany, ja que Sar? era neboda seva, filla del seu germ? Haran, que era fill d?altra muller que no era la mare d?Avraham. I en aquell temps, tant era dir nebot com germ?, com podem veure en el 13:8 i al 14:14 quan parla de Lot, germ? de Sar?, a qui denomina ?germ??.

LES RAONS

Podem veure la difer?ncia b?sica entre els dos ?enganys?, el del Fara? al cap. 12 i el del rei dels Filisteus al cap. 20.
El Fara? demana raons (12:18-19) per? Avraham (aleshores encara Avram) no contesta; ser? perqu? compr?n que no ho podria entendre. En canvi ara, quan Avim?lekh li demana raons per l?engany que han patit ell i el seu poble, Avraham contesta i li d?na dues raons.

La segona ja l?hem vista: ?s la meva neboda (20:12). La primera ?s molt m?s interessant: ?No hi ha temor del Creador? ? ?s un lloc perill?s!

Quan no hi ha temor de l?Etern es pot cometre qualsevol disbarat, escudant-se en qualsevol llei o costum… i el m?s fort guanyar?!

Per tant no hi ha m?s remei que esquivar de qualque manera el perill.

EL DI?LEG

Un detall molt important ?s el ?di?leg? que t? Avim?lekh, rei dels filisteus, amb el Creador.

El rei protesta diguent que ?ell no ha fet res?, clar. ?Amb puresa de cor i amb netedat de mans? (20:5). Ups! Tendr? ra?? Avraham l?ha enganyat, diguent-li que era la seva germana, qu? m?s havia de fer?!!

No. Senzillament aix? no s?n maneres de fer les coses! Havia de raptar aix? per les bones, una dona recentment arribada, encara que no fos casada? I si no estava casada amb aquest i ho estava amb altri? Aix? no se governa un pa?s o una ciutat! Aqu? no hi ha temor del Creador! El Creador li contesta diguent: ?puresa de por?, pot ser; per? ?netedat de mans? no n?hi ha aqu? (20:6)!

EL LLOC DEL TEMOR

Al final de la Paraix?, amb el ?sacrifici? de I?hac, torna el motiu del Temor al Creador, camuflat.

Dic ?camuflat? ja que en hebreu hi ha dos verbs molt semblants: el verb ?veure? i el verb ?t?mer?. Quan venen en tercera persona del pret?rit, s?escriuen exactament igual (i estan molt lligats)!

En el verset 22:14 els Savis fan un joc de paraules. El verset diu que ?Avraham don? el nom d?aquell lloc ?el Senyor veur? (o proveir?)?, ja que es diu avui ?en el Mont del Senyor es veur? (o ?es deixar? veure?)? referint-se a que els pelegrins venen a que el Creador els vegi.

Per? el verset es pot llegir igualment ?en el Mont del Senyor temer?? ja que ?s el lloc on el respecte i el temor del Creador recau sobre tots els presents; el lloc on es capta millor i s?assimila millor el veritable temor respectu?s al Creador.