Comentari a la paraix? d??qev

?nima i ?nim

Zona de Desenvolupament Proper

El psic?leg jueu-rus Lev Semi?novitx Vygotski? (n?hi ha que ho escriuen d?altres maneres), fundador de la filosofia hist?rica-cultural, precursor de la neuropsicologia i un dels destacats te?rics de la Psicologia del desenvolupament, aprofundia en una nova noci? de la Psique.

Vygotski? no arriba a dir que hi ha activitats de l??nima en el sentit jueu de la paraula. L??s del mot ?psique?, que en grec (????) significa ?nima, l?usa el psic?leg marxista com sin?nim de ?ment?, o del concepte freudi? de ?Es Ich ?berich?, el S?per Jo. Per? de totes maneres, es tracta d?una ?cosa? completament material, part integral del cos hum?, de la ment humana, resultat de reaccions qu?miques o neuronals, per? no ?s res transcendental, a l?URSS no es podia parlar d?un al? div? insuflat en el cos material.

Ell escrivia fa prop de cent anys, a l?URSS, que la activitat humana ?s el proc?s que relaciona entre el ser hum? i aquella part de la realitat que ser? transformada per ell. La relaci? ?s dial?ctica, rec?proca, ja que l?home tamb? ser? transformat, ja que s?originen canvis en la seva pisquis. Les activitats ps?quiques i les pr?ctiques s?n inseparables i llur unitat revela la indivisibilitat de la vida ?ntegra de l?home, que se manifesta en forma material i ideal. Vygotski? institu? la noci? de la ZDP, la Zona de Desenvolupament Proper, la difer?ncia entre el que un infant pot aprendre tot sol o amb l?ajuda d?un tutor.

O sia, que no tan sols nosaltres podem influir en el que hi ha al nostre voltant, sin? que l?ambient tamb? deixa la seva petjada en la nostra ?nima.

El poder d?obrar

Per? aquesta premissa sembla ser refutada en la paraix? d?aquesta setmana.

La primera pregunta ha de ser: quin poder tenim per fer coses en aquest M?n en qu? vivim?

Pot ser que sigui tot debades, va i f?til, que les nostres obres no tenguin cap mena de consist?ncia, cap valor intr?nsec i per ventura ni tan sols extr?nsec?

Segurament podr?em entendre aix? el verset del Llibre del Deuteronomi (8:17), que diu: ?Guarda’t tamb? de pensar dins teu: ??s la meva for?a i el poder de les meves mans all? que m’ha obtingut aquesta prosperitat??.

Aplicant estrictament aquest punt de vista, significaria que totes les nostres obres no tenen cap valor en absolut, no s?n m?s que una il?lusi? err?nia, que ens deixam enganyar per les aparences. En realitat, tot ?s obra ?nicament del Creador, ell es fa servir de les nostres mans, del nostre cap, etc., per dur a terme els seus plans. Nosaltres no som m?s que una il?lusi?, tant si deim que estam programats a la bestreta com si deim que causa els canvis en curs de la vida.

Tanmateix, ?s molt descoratjador treballar d?aquesta manera. On ?s la llibertat, on ?s la identitat, la personalitat?

El meu esfor?!

La veritat ?s que la traducci? no ?s lleial. He copiat ac? dalt el text de La B?blia de Montserrat. Per? l?original hebreu no diu ?guarda?t tamb? de pensar? (que sonaria com ????????? ???? ???? ??????? ???????????) sin? senzillament ??????????? ??????????? ?dir?s en el teu cor?: quasi un imperatiu!

Per suposat que la meva for?a, el meu esfor?, ?s el que ha causat la meva prosperitat! No ?s aquest el problema que planteja Moix?. Tenc for?a per influir en la meva zona propera, per desenvolupar-la. ?s, a dem?s, el meu deure: treballar per tal de millorar les meves rodalies.

La q?esti? ?s si saps d?on ve aquesta for?a, qui te l?ha imposat. El verset seg?ent (Deut. 8:18) d?na la resposta: ?i recordar?s que el Senyor el teu D? ?s el qui t’ha donat for?a per a adquirir la prosperitat i ha complert aix? el pacte que jur? als teus pares, com ho veus el dia d’avui?.

El problema ?s si som capa?os de recordar d?on ve aquesta for?a, aquest ?nim, per fer les coses.

Ell te d?na la for?a!

L??nim ?s, sens cap dubte, el fruit de l??nima, la seva expressi?. Parlant d?una ?nima transcendental, d?un al? div? (per ?casualitat?, en grec: ?????? = al?, vent, encara que la septuaginta empri el mot ????? [pno?n, com pneum?tic], que n??s un sin?nim), tal i com diu el Llibre de Breixit (G?nesi 2:6) no tenim m?s remei que sortir de la persona humana material per captar una ?ess?ncia? extraordin?ria, m?s enll? de la mat?ria.

?s clar que aqu? es refereix no a l??nima en si sin? a all? que mou l??nima i que hem definit com ?nim o for?a d?esperit, en hebreu ????? = c?ah.

Tanmateix, aquest ?nim o for?a d?esperit ens arriba di?riament, cada moment, del Creador. ?s el que li agra?m cada mat? en la benedicci? ?que d?na for?a al cansat? (????????? ???????? ?????), malgrat que antigament consideraven que tal benedicci? era inadequada.

Per? actualment est? en tots els llibres d?oracions, i amb aquesta benedicci? matutina complim l?exig?ncia del verset (Deut. 8:18) que diu que hem de recordar d?on ens arriba aquesta for?a d?esperit.