Comentari a la paraix? de Waet?hanan

Visquin les Mol?sties!

El Senyor ?s U

Un dels textos m?s coneguts, fins i tot per aquells jueus que coneixen poc del judaisme ?s, sens dubte, el ?Xm???: ?Escolta, oh Israel! El Senyor ?s nostre D?, el Senyor ?s U?.

En aquest verset es condensa el treball del jueu, de l?home, en aquest M?n, el de declarar la Unicitat del Creador. Aquest manament el coneixen tamb? els musulmans, que el denominen ?al-tawhid?, denegant completament la ?Trinitat? dels cristians.

Crec que en catal? podem diferenciar millor que en castell? la difer?ncia entre els mots ?u? i ?un?. ?Un? representa una unitat d?entre d?altres, ser el primer d?entre molts. Per? ?u? ja ?s l??nic, no n?hi ha d?altres amb qui comparar, no n?hi ha m?s que venguin m?s tard. Corregiu-me si vaig errat.

De totes maneres, est? ben clar que quan volem declarar que D? ?s U, no ens referim a ?un d?entre molts?. Per tant, ja entram a una altra esfera, a un altre m?n, en que la Unicitat del Creador implica altres unicitats.

Un M?n plural

El Talmud explica que antigament s?entenia el M?n com un conjunt de forces separades, que lluitaven entre elles sense cap orde, un pic guanyava una i un pic l?altra. Aix? es representava en multitud de d?us que lluitaven entre ells, i el pobre home es trobava glapit entre Apol?lo i Hefest, o entre Afrodita i Atena.

Els perses ho concentraren tot en un d?u del b? i de la llum i un del mal i de la fosca: Ahura Mazda i Angra Mainyu, un de la exist?ncia i l?altre de la destrucci?, cap dels dos omnipotent (Ahura Mazda ?s un poc superior a Angra Mainyu), ja que estaven limitats m?tuament, i que lluiten una lluita c?smica.

D?aqu? en sorg? en Maniqueisme, que ja posava els dos d?us, o les dues forces c?smiques, al mateix nivell, Zurvan i Ahriman, on no pot guanyar ?absolutament? cap dels dos, ja que s?n ambd?s indestructibles, sin? que hem de saber fugir de la Fosca per assolir la Llum. El Maniqueisme fou considerat her?tic per l?Esgl?sia Oriental, per? sembla que molts dels components entraren dins el Cristianisme, que considera que el M?n ?s fill de Satan?s i que nom?s l?esperit ?s div?.

El Cristianisme, sense gosar dir-ho clarament, posa ?el M?n? en front del Creador. (1Joan 2:15-16) ?no estimeu el M?n, ni les coses del M?n, si qualc? estima el M?n, l?amor del Pare no ?s en ell; perqu? tot el que ve del M?n, els desitjos de la carn, els desitjos dels ulls, i la vanagl?ria de la vida, no venen del Pare sin? del M?n?.

Segurament la majoria de la gent accepta el principi del dualisme, no per ser fil?sofs profunds sin? per que sembla m?s l?gica: una for?a positiva, que volem que guanyi, i una for?a dolenta que volem que perdi, per? que no en tenim cap seguretat que s?esdevengui el que volem, ja que tanta for?a sembla tenir el ?d?u? bo com el dolent.

El M?n del Jueu

Fent cas om?s de tot aix?, el jueu proclama que el Creador ?s U. No n?hi ha d?altre.

Per? aix? implica que tampoc hi ha forces independents que lluitin entre si. El que sembla ser una lluita entre dues faccions ha de ser interpretat i compr?s d?altra manera, molt diferent.

El Totpoder?s ?s tamb? l??nic Poder?s. No existeix altre poder.

Ara, el nostre treball com persones humanes consisteix en explicar tots els fen?mens del M?n des d?aquest punt de vista. Unificar la creaci? del Creador.

El punt de vista jueu ja ha guanyat adeptes en el principi ?hol?stic?, que vol veure les connexions entre reaccions corporals, entre vista i fetge, entre m?sculs del bra? i funcionament de l?est?mac. Entre cos i ?nima? No s? si hi han arribat…

Fins a tal punt aquesta explicaci? se converteix en l?gica per molta gent, que el cristianisme oficial ja se?n desf? de teories ?arcaiques? per adoptar una visi? m?s unificada, que encara molt lluny est?, emper?, de la visi? jueva, ja que no pot eliminar expressions com la que hem vist de ?no estimar el M?n?.

Visquin les Mol?sties!

El jueu estima el M?n, malgrat les mol?sties que li pugui causar; ja que les mol?sties s?n precisament la tasca que tenim per fer en ell. El jueu estima el M?n en primer lloc per ser part de l?obra del Creador. I en segon lloc, perqu? li ?s imprescindible per treballar: superar les adversitats.

No ?s una lluita entre bons i dolents, ja que els ?dolents? s?n com uns entrenadors que posen nous reptes als atletes, que s?alegren com m?s dificultat hi ha.

Ens agradaria m?s no haver de lluitar contra aquestes mol?sties, a priori no dir?em que ?visquin les mol?sties!? ja que podr?em ?exprimir? les nostres facultats sense necessitat de ?mol?sties?, per? ja que hi s?n, sabem aprofitar-les positivament. I, a posteriori, direm que ?visquin les mol?sties!?

Necessitam saber-ho tot, con?ixer el M?n, el petit i el gran: el minicosmos i el macrocosmos. Estimam el M?n, perqu? ?s meravell?s, perqu? mostra la Unitat del Creador, perqu? ens presenta reptes interessant?ssims, aventures espectaculars. Qu? far?em sense el M?n?! Volem con?ixer els m?sculs i tendons que mouen un dit del peu, i saber quantes dendrites hi participen, quanta energia ?s necess?ria per fer-ho.

Volem comprendre quins aliments s?n bons, i com els hem de menjar, i en qu? hem de pensar a l?hora de menjar-los, amb quina intenci?, amb quin estat d??nim, ja que tot est? connectat, tot ?s important, tot ?s imprescindible. Tot est? connectat amb la voluntat del Creador, tot ?s un gran puzle de milions de peces, que en realitat ?s una sola pe?a.

Tots els descobriments cient?fics han de ser ?processats? per tal de comprendre com tot est? relacionat amb tot, com ?s tot U.