L’?TICA ABANS QUE LA TOR?

Por Rab? Niss?n Ben Avraham

PER QU? NO VA COMEN?AR LA TOR? AMB LES PRIMERES LLEIS?

El gran comentarista de la Tor?, rab? Xlom? I?haqui, millor conegut com Raixi, fa una pregunta molt interessant ja en el primer versicle del G?nesi.

Prenent com a premissa que el llibre que t? en mans es diu Tor?, que significa ‘ensenyament’, es pregunta “per qu? comen?a la Tor? amb la creaci? del M?n i tot el Llibre del G?nesi, en lloc de comen?ar directament amb les instruccions, els manaments, que no arriben fins al cap?tol 12 de l’?xode”?.

La resposta podria ser ?bvia, ja que potser vol crear un ?mbit hist?ric dins del qual apareix el lliurament de la Tor?, per? en realitat els nostres Savis ens afegeixen un par?metre espec?fic: el dels Patriarques. Aix? doncs, tot el llibre del G?nesi est? enfocat a ensenyar l’especial forma d’actuar dels Patriarques.

La q?esti? segueix sent, per qu? cal dedicar un llibre per separat per a la vida dels Patriarques i no podem aprendre els seus ensenyaments sobre el cam?, mentre anem estudiant els Manaments de la Tor?? Podria haver-se redactat la Tor? de manera que inclogu?s la vida dels fundadors del Poble en una s?rie de ‘flashbacks’, aprofitant el que ja de tota manera diuen els nostres Savis que ‘no hi ha prest i tard? en la Tor?’ significant precisament aix?: que pot apar?ixer abans alguna cosa que en realitat va succeir despr?s, i viceversa.

EL LLIBRE DEL RECTE

Hi ha un versicle intrigant en el llibre de Iehoix?a (Josu? 10:13) quan parla del miracle que va fer al parar el sol enmig del cel, dient: “i va callar el sol i es va aturar la lluna fins que el poble es va venjar de seus enemics, tal com diu el Llibre del Recte (S?fer haiaixar)”. El llibre torna a ser esmentat en el segon llibre de Samuel (1:18) “per ensenyar els Fills d?Israel l?arc, com diu el Llibre del Recte?. Hi ha diverses opinions sobre la naturalesa d’aquest llibre i fins i tot es pot trobar a la biblioteca jueva un llibre amb aquest nom que va apar?ixer al segle nov? o des? , citat per Nahm?nides i per altres, per? gaireb? segur que es tracta d’un llibre diferent, i el mateix Nahm?nides l’anomena “Llibre de les lluites dels fills de Jacob”. De tota manera, el Talmud Avod? Zar? 25, citat per Rashi, diu que Iehoix?a i Samuel es refereixen al Llibre del G?nesi. I per qu? es diu ‘el Llibre del Recte’? perqu? ?s el llibre dels Patriarques que van ser ‘rectes’.
En el llibre del Deuteronomi (6:18, 12:28) es repeteix dues vegades l’expressi? de ‘fer el recte i el bo’ per? no ens especifica qu? ?s exactament el recte i el bo. La Tor? escrita no ho diu, potser, per? la Tor? Oral en parla, ?s clar, i diu que ?s el que ens exigeix anar m?s enll? de la norma, m?s enll? de les lleis convencionals, segons el nivell de cada un. Aix? per exemple en cas de repartir l’her?ncia i tenir un dels hereus un camp propi, han de donar-li una porci? contigua, pel deure de fer el recte i el bo. I hi ha diverses an?cdotes en el Talmud que demostren que s’exigia de persones el nivell espiritual estava per sobre del normal, que es comportessin tamb? segons un est?ndard m?s estricte dictat pel ‘fer el recte i el bo’.

EL CAM? DELS BONS

Per exemple, en el tractat de Baba Mets?a 83 conta que el rab? Raba Bar-Bar Hana tenia una b?ta de vi que volia transportar i va contractar uns portadors que la hi van trencar, de manera que segons la Halakh? ells havien de pagar el dany causat. Com que no li pagaven, els va llevar una pe?a de roba com a garantia que li pagarien el deute. Per? els portadors van anar al tribunal de Rav i es van queixar. Rav li va dir a Raba Bar-Bar Hana que els retorn?s la roba, per? aquest li va contestar: aix? ?s la llei? I Rava li va contestar: s?, ja que el llibre de Proverbis diu (2:20) “perqu? vagis pel cam? dels bons”. Els va tornar les peces, per? ells van dir: som pobres, i hem treballat tot el dia i tenim gana i no tenim res. Li va dir Rava a Raba Bar-Bar Hana: paga’ls el sou. Li va contestar: aix? ?s la llei? I li va dir Rava: s?, ja que la continuaci? del mateix versicle (Proverbis 2:20) diu: “i guardis els camins dels justos”.

Aquesta actuaci? no pot exigir de qualsevol persona, per? s? que pot i s’ha d’exigir d’aquells el nivell espiritual ho requereix.

LA MORAL I L’?TICA

Hi ha un nivell b?sic, m?nim, que ?s com? a tots. Es tracta de l’?tica i la moral que constitueixen la personalitat humana, el que ens diferencia dels animals i dels robots.

Maim?nides, en les Hilkhot Deot, cap. 1, parla del cam? recte pel que ha de caminar la persona, tenint cura de no arribar a cap dels dos extrems. Diu que aquest ?s el cam? recte, el cam? d’or, o el ‘cam? de Ha-Xem’. I afegeix que aquest ?s el cam? que ensenyava Avraham als seus descendents, referint-se a la frase que apareix en el Llibre de Breixit (G?nesi 18:19), que el Creador comunica a Avraham el que est? a punt de fer amb les ciutats de Sodoma i Gomorra, ja que “el conec ja que ordenar? als seus fills i casa darrere d’ell a fer just?cia i judici”.

Just?cia i judici s?n les dues expressions m?s encertades per? no s?n una bona traducci?. La primera ?s tsedac?, que normalment es tradueix per ‘almoina’. L’almoina no ?s un favor que li fem al pobre, per? en realitat aquesta ?s la just?cia, ja que qui decideix si aquests diners ?s realment teu o no? La Tor? diu que aquests diners s?n a les teves mans per permetre’t l’honor de poder donar-los al pobre. Podr?em dir que ?s una exig?ncia ?tica i moral: tu tens uns diners que has de compartir amb aquells a qui els falta. La Tor? s’encarrega de regular aquesta tsedac? de manera que el pobre no s’acostumi a ser pobre ni es quedi encallat en el seu estatus, per? de tota manera el ric s’ha d’acostumar a que els diners els t? prestats per complir amb ells una missi? altruista i no per gastar-los en luxes i en una ‘cultura’ de consum superflu.

EL GMAH

Per? ja hem vist que hi ha un altre punt, no menys important. La bondat. En els textos b?blics que parlen del Patriarca Avraham aprenem diverses normes de conducta que sublimen el concepte de la bondat. Tamb? el Talmud aporta detalls importants.

Per exemple, hi ha una llei especial que diu que els deutes que no han estat pagades i de sobte arriba l’any sab?tic, queden anul?lats. El llibre del Deuteronomi (15:9) apunta una possible reacci? negativa en qu? el ric tem prestar diners al pobre abans de l’any sab?tic per por que no el torni a temps i quedi anul?lat el deute per l’any sab?tic. Fins a tal punt era greu l’assumpte que el gran savi Hilel, que va viure fa uns dos mil anys, va decidir redactar un document especial (el ‘prosbul?’ ? ????-?????) que esquivava l’anul?laci? dels deutes. La seva explicaci? era que el fet que la gent deix?s de concedir pr?stecs als necessitats era tan greu que millor era preparar el ‘prosbul?’ que no que es deix?s de practicar la bondat.

Segons el tractat de Sanedr?, havia normes diferents per a aquells manaments destinats a ‘regular’ el comportament bondad?s i aquells enfocats en el procedir legal, donant una clara prefer?ncia al primer.

Aquesta bondat exigeix que es facin pr?stecs desinteressats no nom?s de diners sin? de qualsevol cosa que puguis permetre’t i que puguis posar al servei del pro?sme, l’anomenat “gmah” (??”?): pr?stecs de joc de taula i de coberteria per als que necessiten celebrar un sopar, etc. ; pr?stecs de biberons i de bolquers per als nounats; pr?stecs de cotxe per a aquells que tenen el seu avariat i necessiten fer un viatge urgent, pagant per descomptat la gasolina i possibles desperfectes, per? sense haver de pagar per l’?s ni pel temps, etc. etc.

Aquesta bondat i aquesta ?tica s?n les que permeten que la Tor? rebuda al Mont Sinai ens doni bons resultats i es converteixi en una ‘poci? vital’ i no en una ‘poci? verinosa’.

Per tant, el costum jueu en gaireb? totes les comunitats des de fa segles, ?s d’estudiar el tractat de Pirkei Avot, que parla precisament de les ?tiques dels Savis, just abans de la festa de Xavuot, l?Entrega de la Tor?, i repetir-lo despr?s durant tot l’estiu, per a refermar en els nostres cors les virtuts d’?tica i bondat, indispensables per al correcte estudi de la Tor

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.