Lag baÓmer

Por Rabí Nissán Ben Avraham

Com ja sabem, la Torà Escrita necessita les explicacions de la Torà Oral per tal de ser comprensible. Per exemple, la Torà diu que hem de degollar els animals per poder consumir-los, però no diu com es fa el degollament, si és clavant un ganivet al cor o al coll, o si es pot fer amb un utensili que no sigui de metall, etc. Tots aquets detalls queden perfectament explicats a la Torà Oral.

Gran part dels detalls de la Torà Oral estan insinuats a la Torà Escrita, però n’hi ha molts que estan perfectament “desconnectats” d’ella, i les instruccions foren transmeses oralment de mestres a alumnes, generació rere generació fins que fa dos mil anys van ésser posades per escrit a causa del gran desastre de la destrucció del Segon Temple i la dispersió que la prosseguí.

Ja sabem, també, que la Torà pot ésser interpretada en quatre nivells diferents. Els Savis els denominen ‘P’xat’ – literal; ‘rémez’ – anagogia; ‘draix’ – al•legoria i ‘sod’ – mística. Els tres primers nivells s’estudien en el Talmud i al Midraix, mentres que el darrer nivell és especial i té característiques especials.

El dia 18 del mes de iïar es l’aniversari de la mort de Rabí Xim’on Bar Iohai, que visqué fa devers dos mil anys, just després de la destrucció del Segon Temple.

Com ja sabem, en els dies entre Péssah Xavuot fem el còmput de l’Ómer, i el 18 de iïar sempre serà el 33 de l’Ómer, o, en acròstic, Lag baÓmer, ja que el 30 es representa amb la lletra “l” i el tres amb la “g”. Per tant, el dia de Lag baÓmer s’identifica amb la figura de Rabí Xim’on.

Rabí Xim’on Bar Iohai era alumne de Rabí Aquiva i el mestre de Rabí Iehudà HaNassí. Rabí Aquiva és considerat la base de la Torà Oral, ja que la majoria de la mixnà va segons la seva opinió. I rabí Iehudà HaNassí fou el qui posà la Torà Oral per escrit quan redactà la mixnà. Entre ells dos està la figura de Rabí Xim’on, que apareix moltes vegades tant a la mixnà com al Talmud. De totes maneres, no sempre es decidí l’halakhà segons la seva opinió, i només quan discuteix amb el seu company rabí Iehudà (Bar Il•lài) sabem que l’halakhà és conforme a l’opinió de rabí Xim’on.

En el midraix anomenat ‘Sifré’ sobre els Llibres de Nombres i del Deuteronomi apareix la figura de rabí Xim’on com base de tots els comentaris, o sia que quan no diu de qui és l’opinió, ja sabrem que és la de rabí Xim’on, pel que podem suposar que ell en fou l’autor o un dels seus alumnes.

Però sobretot el llibre del Zóhar està relacionat especialment amb la seva figura, ja que hi apareix com el ‘cap del grup’ i quasi totes les ensenyances son seves o d’un dels seus alumnes. Aquest llibre fou transmès oralment fins que al final del segle XIII rabí Moixé de Leon el posà per escrit. Hi ha una gran polèmica entre els Savis d’Israel sobre el llibre, però la immensa majoria són de l’opinió que el nucli és efectivament de rabí Xim’on i la seva escola.

De totes maneres, aquest nivell d’estudi místic és part integral de l’estudi de la Torà. El problema és que la preparació necessària per estudiar-lo correctament és molt rigorosa, i molts intenten arribar-hi sense fer cas a les llarguíssimes introduccions. El motiu de la precocitat i de la impaciència en l’estudi és en gran part per la necessitat vital de comprendre l’essència del Món i de l’Home. La mística dóna respostes a totes aquestes preguntes i a moltes més: el Zóhar parla de l’ordre de la Creació i de la supervisió i la guia de les criatures, les tasques de l’Home i el significat profund de les oracions, etc.

En el dia, o sobretot la nit, de Lag baÓmer es recalca la importància de l’estudi de la mística com part integral de la Torà i de preparar-nos i de desitjar poder arribar a estudiar-l correctament.

2 thoughts on “Lag baÓmer”

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.