Lag ba?mer

Por Rab? Niss?n Ben Avraham

Com ja sabem, la Tor? Escrita necessita les explicacions de la Tor? Oral per tal de ser comprensible. Per exemple, la Tor? diu que hem de degollar els animals per poder consumir-los, per? no diu com es fa el degollament, si ?s clavant un ganivet al cor o al coll, o si es pot fer amb un utensili que no sigui de metall, etc. Tots aquets detalls queden perfectament explicats a la Tor? Oral.

Gran part dels detalls de la Tor? Oral estan insinuats a la Tor? Escrita, per? n?hi ha molts que estan perfectament ?desconnectats? d?ella, i les instruccions foren transmeses oralment de mestres a alumnes, generaci? rere generaci? fins que fa dos mil anys van ?sser posades per escrit a causa del gran desastre de la destrucci? del Segon Temple i la dispersi? que la prossegu?.

Ja sabem, tamb?, que la Tor? pot ?sser interpretada en quatre nivells diferents. Els Savis els denominen ?P?xat? ? literal; ?r?mez? ? anagogia; ?draix? ? al?legoria i ?sod? ? m?stica. Els tres primers nivells s?estudien en el Talmud i al Midraix, mentres que el darrer nivell ?s especial i t? caracter?stiques especials.

El dia 18 del mes de i?ar es l?aniversari de la mort de Rab? Xim?on Bar Iohai, que visqu? fa devers dos mil anys, just despr?s de la destrucci? del Segon Temple.

Com ja sabem, en els dies entre P?ssah Xavuot fem el c?mput de l??mer, i el 18 de i?ar sempre ser? el 33 de l??mer, o, en acr?stic, Lag ba?mer, ja que el 30 es representa amb la lletra ?l? i el tres amb la ?g?. Per tant, el dia de Lag ba?mer s?identifica amb la figura de Rab? Xim?on.

Rab? Xim?on Bar Iohai era alumne de Rab? Aquiva i el mestre de Rab? Iehud? HaNass?. Rab? Aquiva ?s considerat la base de la Tor? Oral, ja que la majoria de la mixn? va segons la seva opini?. I rab? Iehud? HaNass? fou el qui pos? la Tor? Oral per escrit quan redact? la mixn?. Entre ells dos est? la figura de Rab? Xim?on, que apareix moltes vegades tant a la mixn? com al Talmud. De totes maneres, no sempre es decid? l?halakh? segons la seva opini?, i nom?s quan discuteix amb el seu company rab? Iehud? (Bar Il?l?i) sabem que l?halakh? ?s conforme a l?opini? de rab? Xim?on.

En el midraix anomenat ?Sifr?? sobre els Llibres de Nombres i del Deuteronomi apareix la figura de rab? Xim?on com base de tots els comentaris, o sia que quan no diu de qui ?s l?opini?, ja sabrem que ?s la de rab? Xim?on, pel que podem suposar que ell en fou l?autor o un dels seus alumnes.

Per? sobretot el llibre del Z?har est? relacionat especialment amb la seva figura, ja que hi apareix com el ?cap del grup? i quasi totes les ensenyances son seves o d?un dels seus alumnes. Aquest llibre fou transm?s oralment fins que al final del segle XIII rab? Moix? de Leon el pos? per escrit. Hi ha una gran pol?mica entre els Savis d?Israel sobre el llibre, per? la immensa majoria s?n de l?opini? que el nucli ?s efectivament de rab? Xim?on i la seva escola.

De totes maneres, aquest nivell d?estudi m?stic ?s part integral de l?estudi de la Tor?. El problema ?s que la preparaci? necess?ria per estudiar-lo correctament ?s molt rigorosa, i molts intenten arribar-hi sense fer cas a les llargu?ssimes introduccions. El motiu de la precocitat i de la impaci?ncia en l?estudi ?s en gran part per la necessitat vital de comprendre l?ess?ncia del M?n i de l?Home. La m?stica d?na respostes a totes aquestes preguntes i a moltes m?s: el Z?har parla de l?ordre de la Creaci? i de la supervisi? i la guia de les criatures, les tasques de l?Home i el significat profund de les oracions, etc.

En el dia, o sobretot la nit, de Lag ba?mer es recalca la import?ncia de l?estudi de la m?stica com part integral de la Tor? i de preparar-nos i de desitjar poder arribar a estudiar-l correctament.