LA M?SCARA
MOIX? AMB BANYES
L?escultor renaixentista Michelangelo Buonarroti represent? el nostre Mestre Moix? amb dues banyes, seguint 
l?expressi? de la Tor? que diu que li sortien raigs del rostre, i el mot hebreu ?raig? (?????= ?q?ren?) ?s igual que el que significa ?banya?, per? no t? excusa, ja que la Tor? usa el verb ?qar?n?, ( ?????) que significa ?irradiar?, i no hi ha confusi? possible.
De totes maneres, el fenomen devia esser espectacular fins a tal punt que Moix? decid? tapar-se el rostre amb una m?scara, un vel que ocultava aquest resplendor extraordinari. Aquest vel nom?s era per quan s?ocupava dels treballs ordinaris, per? quan es dedicava a ensenyar la Tor?, no es posava la m?scara, per tal que el Poble pogu?s experimentar un poc la sensaci? de rebre la Tor? tal i com ell l?havia rebuda.
ALTRES BANYES
Per? a la nostra paraix? hi ha un altre personatge amb banyes: el Vedell d?Or. Mentres Moix? era dalt de la muntanya de Sinai per rebre la Tor? Escrita i la Oral, els esclaus que havien sortit d?Egipte junt amb el Fills d?Israel reclamaven que es fes un representant, i els seguiren tamb? una petita part dels Fills d?Israel, de manera que el l?der que havia rom?s amb el Poble, Aharon, els conced? fer l?escultura d?un vedell d?or que serv?s com guia. El que resulta veritablement interessant ?s que a la Tor? aquest vedell ?s denominat ?massekh?? ????????, m?scara.
?s una m?scara molt diferent de la de Moix?, que la Tor? denomina ?masw?? ???????. En hebreu modern, un derivat de ?masw?? ?s ?haswa??, que significa ?camuflatge?, mentres que ?massekh?? ?s un derivat de ?massakh? que ?s una cortina destinada a separar entre dues habitacions, etc.
La construcci? del Vedell d?Or represent?, com qualsevol altre pecat, la creaci? d?una closa que separava entre el Creador i el seu Poble. Igual que un pecat individual crea una barrera entre l?home particular i el Creador. Nom?s que quan ens toca parlar d?idolatria, la barrera ?s molt m?s greu, molt m?s forta, dif?cil de salvar. Les repercussions s?n molt m?s greus pel que fa a la nostra vida espiritual, ja que es perden facultats espirituals o es fan malb?, i s?n necessaris esfor?os molt grans per recuperar tot el perdut, i mentres tant vivim una vida incompleta, mig paralitzada o atrofiada.
LA DESVIACI?
Els Savis ja expliquen que la idolatria ?s la matriu dels Manaments negatius, vull dir, de les prohibicions, mentres que el culte del Creador ?s la matriu dels positius, de les obligacions. En ells dos est? tot concentrat, tot resumit; i per aix? s?n tan importants i tan greus. Podr?em dir, tanmateix, que la idolatria ?s separar-se del cam? correcte, com diu el segon cap?tol de la Lectura del Xm? (Deut. 11:16): ?Vetlau que el vostre cor no es deixi seduir i no vos desvieu donant culte a d?us estrangers i prosternant-vos davant d’ells?. La idolatria ?s la ?desviaci?? per antonom?sia, i qualsevol pecat que cometem ?s igualment una ?desviaci?? del bon cam?, que crea la paret que ens separa d?Ell.
LA UNICITAT
Per altra banda, el culte del Creador representat en el que denominam ?el Primer Manament?, ?s primerament descobrir la seva Unicitat al M?n, com diu el primer verset de la Lectura del Xm? (Deut. 6:4): ?escolta Israel, el Senyor ?s notre D?, el Senyor ?s U?. Aquesta Unicitat, el ?Ihud? (=??????), o ?al-tawhid?, com diuen els musulmans, significa comprendre i demostrar que tot el que hi ha al M?n no es m?s que la Unicitat Divina, com diu el verset del Deut. (4:39): ?reconeix avui i deposita al teu cor que el Senyor ?s el D? a dalt del Cel i a baix, a la Terra, i no hi ha res fora d?Ell?.
Aix? ?s mal d?aconseguir, ja que hi ha un vel que oculta aquesta Pres?ncia Divina. Com li digu? el Creador a Moix? (?xode 3:15): ?aquest ?s el Meu Nom per sempre?; i els Savis fan notar que l?expressi? ?per sempre? en hebreu haurien d?esser cinc lletres ?????, (i es llegeix ???????? leolam) per? aqu? est? representat nom?s per quatre ???? (que rep les vocals ???????) per? de manera que tamb? es pugui llegir ???????? (leal?lem) ?per amagar?, per encobrir.
?s la necessitat humana de cobrir l?esplendor per tal que no es danyin els ulls, tant si es tracta de l?esplendor del sol com, m?s que m?s, de l?esplendor div?. Aquesta era la m?scara, el ?masw?? de Moix?, que despr?s de passar tant de temps en pres?ncia del Creador al Mont Sinai, tornava resplendint i necessitava cobrir-se per no danyar els ulls del poble.
Poc a poc les dues m?scares desapareixen, quan el pecat ?s rectificat eliminant la ?cortina separadora? i tamb? ens acostumam a la Llum Divina, i la ?m?scara protectora? no ?s necess?ria, fins que puguem gaudir de la Gl?ria de l?Etern.
Rab? Niss?n Ben Avraham
Marzo 2012