ELS FILLS DE IOSSEF

LA MORT DE RACHEL

Tots coneixem l?escena en qu? Iossef presenta els seus dos fills a son pare Iaacov per rebre la seva benedicci? i Iaacov posa la m? dreta damunt el cap del m?s jove, Efra?m, i l?esquerra damunt el cap del major, Menaix?. Iossef intenta rectificar son pare diguent-li: ?no ?s aix?, mon pare, que aquest ?s el primog?nit, posa la teva dreta damunt el seu cap? .
La veritat ?s que Iaacov encara no els havia bene?t, perqu? no podia.

El par?graf comen?a amb les excuses de Iaacov, diguent que no va poder enterrar la seva dona Rachel a la Tomba de Makhpel?, ja que mor? en el part de Biniam?n, abans d?arribar a la ciutat.

Per? afegeix que un poc abans del part i la mort de sa mare, el Creador li havia prom?s que tendria m?s descend?ncia. M?s exactament, li havia dit ?sigues fecund i multiplica’t. Un poble i un aplec de pobles naixer? de tu, i sortiran reis dels teus lloms. El pa?s que he donat a Abraham i a Isaac, te’l don tamb? a tu, i donar? aquest pa?s a la teva posteritat despr?s de tu? . Per? en aquell moment en qu? reb? la profecia no en coneixia el seu significat, mentres que ara ja el comprenia: aquell ?poble? era Biniam?n que havia nascut poc despr?s, i ?l?aplec de pobles? que durant molts d?anys no sabia a qu? es referia, ara sabia que no eren altres que Menaix? i Efra?m, els fills de Iossef. Amb aquesta interpretaci? convertia els dos fills de Iossef en dues tribus m?s del Poble d?Israel, posant-los a l?altura de Reuven i Xim??n, com diu all? mateix . Aix? devia ser un gran consol per Iossef, una bona compensaci? pel fet que sa mare no hagu?s estat soterrada a la Makhpel?.

NO ELS POT BENEIR

Per aix? ens estranya m?s l?actuaci? de Iaacov a l?hora de beneir-los. Sembla com si no fos capa? de fer-ho.
No tan sols aix?, sin? que sembla com si no els reconegu?s, ja que quan apareixen li pregunta a Iossef: ?qui s?n aquests?? i aix? ?s molt estrany, ja que pod?em imaginar que ja l?havien visitat alguna vegada en aquells desset anys que estaven junts a l?Egipte.

Per? hem de recordar que Iossef era el Virrei d?Egipte, i els seus fills eren pr?nceps egipcis, i estan mesclats amb la societat eg?pcia. Pot ser que durant tots aquests anys havien visitat l?avi vestits amb roba hebrea, mentres que ara vestien roba eg?pcia i per aix? no els coneixia.

ROBA EG?PCIA

Crec que aqu? hi ha un missatge m?s profund, ja que el fet de venir amb roba d?egipcis en realitat li feu veure els malvats que sortirien d?ells, malvats com el rei Iorov?am o el rei Ach?av i les seves dinasties nefastes, amb tota la idolatria que introdu?ren a Israel. Els seus ulls de carn podien estar cansats, per? els ulls espirituals, els ulls de la profecia, no hi estaven.

I quan veu que d?aquells dos n?ts seus, vestits d?egipcis, sortiran malvats, ja no els pot beneir, ja que per donar una benedicci? ?s necessari identificar-se amb el qui es vol beneir. Per aix? els abra?a i els besa, per provar de despertar el seu amor cap a ells, per? tot el que aconsegueix dir ?s que: ?No em pensava tornar-te a veure, i mira, D??u m’ha fet veure tamb? els teus descendents? . Per? no els pot beneir.

Iossef ho ent?n, i per aix? els allunya un poc i es postra a terra per resar al Creador. I torna provar d?acostar-se m?s ordenadament, amb el major enfront la m? dreta de son pare, i el menor enfront de l?esquerra. I ?s quan Iaacov encreu? les mans i pos? la dreta damunt el cap del menor. Per? tampoc aconsegueix beneir-los, sin? que beneeix a Iossef! I no ell ?s el que beneeix, sin? que demana que sigui l??ngel que sempre l?ha protegit el que beneeixi els seus n?ts.

IAACOV I ISRAEL

Iossef intenta corregir les mans de son pare. Figurau-vos! Iaacov est? ja al llit de la seva mort, amb cent quaranta set anys, i Iossef en t? nom?s cinquanta quatre, i no aconsegueix moure les mans f?rries de son pare, mans prof?tiques, que marquen la hist?ria.

I ara ja no ?s Iaacov sin? Israel el que parla. Iaacov significa turmell, que est? aferrat a terra; Israel significa que lluita amb homes i amb ?ngels i guanya. S?n dues persones diferents: Iaacov ?s una persona petita, perseguida, desconnectada de la profecia, mentres que Israel ?s el profeta, el gran personatge, el patriarca. Desset anys a l?Egipte el confinaven a ?sser Iaacov, per? ara desperta la seva gran personalitat prof?tica i a la fi aconsegueix beneir-los, ja que arriba a veure el fons de la personalitat dels seus n?ts i dels seus descendents.

S?PER-BENEDICCI?

La benedicci? que reben aquells dos n?ts ?s una s?per-benedicci? que far? reflexionar a molts de pares durant els tres mil cinc cents desset anys que han transcorregut de llavors en??, ja que quan volem beneir qualc?, la f?rmula ser? la que aqu? Israel ens ordena: ?Que D??u et posi com Efra?m i Menaix??. I aquesta ?s la millor benedicci?, ja que els posa com exemple per a totes les generacions: aquests s?n els prototips jueus, d?ells hem d?aprendre.

El cam? de Iossef i dels seus fills ?s perill?s, ja que es mesclen amb els altres pobles i poden aprendre d?ells les coses negatives i aix? es poden convertir en persones molt negatives. Per? nom?s d?aquesta manera poden influir de bon de veres sobre els altres pobles: de prop i amb contacte directe.

Aquesta benedicci? significa que Iaacov, Israel, ens ordena, ens beneeix que siguem noltres tamb? com aquells dos germans, sense por de mesclar-nos amb altres persones que s?n molt diferents de noltres, ja que est? segur de que la nostra personalitat ?s tan forta i tan positiva que molt m?s aconseguirem beneficiar els altres que no el contrari.

Rabino Niss?n Ben Avraham

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.