Pujarem!
Els espies
La paraix? de la setmana parla del viatge dels Fills d?Israel en direcci? a la Terra Promesa. Havien passat quasi un any davora el Mont Sinai i en la paraix? de la setmana passada (Nombres 10:11) van rebre l?ordre de marxa. Al comen?ament del Llibre de Dvarim (Deuteronomi, 1:2) ens aporten la dada que s?n nom?s onze dies de viatge.
Per? en el moment en que arriben a les portes del Pa?s d?Israel, surgeix un inconvenient imprevist. Moix? envia dotze espies que, quan tornen, consegueixen desanimar per complet el Poble. La gent plora a causa de les males not?cies, malgrat la denegaci? de dos dels participants, que els asseguren que no hi ha cap motiu per pl?nyer-se. El resultat d?aquella desmoralitzaci? s?n altres 37 anys de trashum?ncia abans de poder entrar a la Terra Promesa. I la veritat ?s que aquesta entrada ja roman defora del relate de la Tor?, i no el podrem llegir m?s que al Llibre de Iehoix?a (Josu?).
El pecat dels espies
Els Savis s?ocuparen molt del pecat d?aquells deu espies que causaren un desastre tan gran. I m?s quan comen?a la paraix? diguent que eren tots homes importants i dirigents del Poble.
La ra? principal que ens aporten els Savis a aquesta questi? ?s que tots ells eren l?ders de la di?spora, o de la trashum?ncia, que quan el Poble s?establ?s al Pa?s ja no tendrien la mateixa influ?ncia, ja perdrien la seva funci?, i aix? els port? a interpretar els senyals que havien vist durant la seva gira d?espionatge d?una manera derrotista. Coses que ja sabem, que els punts de vista poden canviar dr?sticament segons els interessos de cadasc?, i pot resultar molt complicat arribar al punt de vista objectiu, net de influ?ncies externes.
Derrotisme
Hi ha altres explicacions. Pocs versets abans, al cap?tol 11 verset 26, la Tor? diu que hi havia dos profetes que havien quedat dins el campament i anunciaven la seva profecia. Per? la Tor? no diu quin era el seu mensatge. Els Savis diuen que profetitzaven la mort de Moix? abans d?entrar a la Terra Promesa, i que aix? els havia desanimat. Com podrien conquerir un Pa?s sense l?ajut de Moix?, quan l?any passat no havien aconseguit, malgrat la seva pres?ncia, guanyar una sola batalla contra els Amalequites (?xode 17:13)?
Calev i Iehoix?a els contesten que la for?a del Poble no est? en llurs dirigents, sin? al contrari, la for?a dels dirigents est? en el Poble. El Poble ?s el ?depositari? de la Pres?ncia Divina, la Xekhin?; i aquesta ?s la que d?na forces al Poble a resistir les contrarietats i a superar els reptes. Els dirigents s?n en funci? del Poble, i no se?n poden alliberar de les seves exig?ncies.
Potser que aquesta qualitat sigui especial del Poble d?Israel, ja que en altres nacions l?esperit de conjunt, d?assemblea, ?s molt diferent i segurament no concedeix als seus membres la for?a que pugui emp?nyer els l?ders a dur a terme la seva voluntat.
En el Poble d?Israel ?s tan fort, que a causa del derrotisme del Poble va quedar Moix? sense profecia durant els 37 anys de transhum?ncia pel desert fins que recomen?aren el trajecte cap a la Terra Promesa.
Si el Poble hagu?s acceptat la crida de Calev, haurien cridat amb ell el crit de ?pujarem!? i efectivament haurien pogut entrar i heretar el Pa?s aquell mateix dia i la Hist?ria hauria pres un altre cam?.
El derrotisme actual
Aix? em fa recordar el que ens va passar fa quaranta quatre anys, quan l?ex?rcit israeli? no va tenir m?s remei que conquerir la Ciutat Vella de Jerusalem, per? en tenir-la en les seves mans, no va saber qu? fer i retorn? de facto les claus de l?explanada del Temple a la Waqf, la Cust?dia dels Llocs Sagrats dels Musulmans, que no trigaren massa a restringir l?entrada dels jueus a l?explanada del Temple, sobretot d?aquells que hi entraven per tal de resar?!
La culpa no la tenia el ministre de Defensa, Moix? Daian, que don? l?ordre, sin? la majoria dels israelians (els religiosos!) que eren capa?os de travessar l?explanada del Temple per baixar en direcci? del C?tel per resar all?.
Senzillament no n?est?vem conscienciats, no est?vem preparats per un regal tan important, no ens hav?em sabut identificar amb els ideals que representa el Temple i que encara s?n completament extranys per a la majoria dels jueus d?Israel i del M?n. La conscienciaci?, ?bviament, no pot venir a empentes, sin? que ha de ser un llarg proc?s d?educaci?, que ja dura m?s dels quaranta anys que van haver de mester els Fills d?Israel per copsar els valors de la Terra d?Israel. Segurament els valors del Temple s?n m?s alts, m?s mals de copsar?
El Mont de Mori?, la muntanya del Temple, encara est? molt lluny de noltres, i pocs jueus escolten el crit del Calev contemporari que crida: ?pujarem!?
Rabb? Niss?n Ben Avraham
16/06/2011